Sentir-se segur a l’escola durant la pandèmia

Compartir

11 novembre 2020

Com garantir la seguretat a les escoles durant la Covid-19?

Per Maria Latre

Aquesta crisi ens està obligant a replantejar-nos com ensenyem, què és important, què val la pena. L’acompanyament emocional guanya importància, el respecte als altres i la generositat, el valor de l’amistat i la família. Professora de la Institució La Vall

La Covid-19 ha posat en alerta a tota la comunitat educativa. Fer front a la incertesa de la tornada a les aules i garantir alhora la seguretat dels i de les alumnes està sent una gran preocupació i una tasca àrdua per a tota la comunitat educativa. Hi ha hagut molts canvis en les indicacions sobre com hauria de ser l’obertura d’aquest curs escolar tan atípic (més en Claus per a una reobertura sostenible de les escoles) i molts centres educatius han hagut d’adaptar-se a aquests canvis i mesures amb els recursos que tenien disponibles.

Des d’Impuls Educació hem tingut l’oportunitat de visitar la Institució La Vall, a Bellaterra, i veure l’esforç realitzat per a adaptar-se a aquestes noves circumstàncies. Hem pogut entrevistar direcció, docents i alumnes, i fins i tot personal sanitari amb la finalitat de veure quines mesures s’han dut a terme, com, i quines sensacions es tenen des dels diferents sectors davant aquest període d’incertesa; tot això per a garantir que alumnes, professors i famílies se sentin segurs en l’entorn escolar.

Institució La Vall

Són les 9 del matí a la Institució La Vall. L’enrenou en aquests moments és l’habitual; alumnes, professorat i famílies van d’un costat a un altre i a poc a poc, es van omplint els diferents edificis. Es respira benestar, i el que és més important en aquests moments, normalitat.

En entrar als edificis, s’observen dispensadors de gel hidroalcohòlics i nombrosos cartells per fer memòria de la distància de seguretat i de les diferents mesures higièniques que és necessari tenir presents. Alumnat, professorat i personal no docent porten l’obligatòria mascareta.

Entrevista a Núria Cagigós, directora docent de la Institució La Vall

Núria Cagigós es mostra optimista davant aquesta situació. Han hagut d’establir nombroses mesures, però, tal com ens explica, han resultat efectives i estan satisfetes de l’esforç esmerçat. En l’entrevista ens explica com s’ha afrontat la reobertura de l’escola des de Direcció.

Com va ser la preparació de l’escola per a la reobertura i qui va participar en el procés?

El procés es va iniciar a la fi de maig i es va prolongar fins a ben entrat setembre. L’objectiu era, d’una banda, estudiar com aplicar totes les normatives i protocols de prevenció i detecció dels contagis en l’entorn escolar, i de l’altra, com continuar desenvolupant els objectius pedagògics i formatius del curs dins de la màxima normalitat. Ens centrem principalment en tres àmbits diferenciats:

  • Organització del centre, tant en l’àmbit físic de distribució i redefinició dels espais comuns i aules, com en l’àmbit del marc horari amb la reestructuració dels fluxos de circulació en entrades i sortides, patis, menjador, etc.
  • Preparació de l’organització horària i curricular per a afrontar possibles confinaments, ja siguin parcials o totals. En aquest apartat, s’han dut a terme una sèrie d’actuacions preventives d’activació de les plataformes digitals necessàries perquè l’alumnat pugui connectar remotament en cas de necessitat. També s’ha desenvolupat un protocol de comunicació específic per a aquestes casuístiques.
  • Definició de les mesures d’higiene i prevenció i aplicació de la normativa establerta pels departaments d’Educació i Salut en el dia a dia de l’escola.

En aquest procés va participar principalment el consell de direcció i la coordinació de les diferents seccions (Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat), amb la col·laboració de la secretaria acadèmica, el departament d’Informàtica i tot el personal de manteniment de l’escola.

L’objectiu era estudiar com aplicar totes les normatives i protocols de prevenció i detecció dels contagis en l’entorn escolar, i com continuar desenvolupant els objectius pedagògics.

Quines mesures ha pres l’escola per a contribuir a garantir la seguretat dels estudiants?

S’han pres una sèrie de mesures que han facilitat molt les coses:

  • Entrades i sortides per accessos diferenciats per cursos
  • Adaptació dels horaris dels patis perquè conflueixin menys alumnes en els mateixos espais
  • Diferenciació de zones de pati per a cada curs, amb cordes o cons
  • Identificació de l’alumnat mitjançant xapes de color, que indiquen el nivell, i lletres que indiquen el curs
  • Habilitació de noves aules amb l’objectiu de disposar d’espais més amplis
  • Organització de les aules amb separació de pupitres
  • Col·locació de dispensadors de gel hidroalcohòlic per tot el recinte escolar, en cada aula i en totes les zones d’entrada i sortida
  • Catifes desinfectants a les entrades dels edificis
  • Presa de temperatura cada matí en entrar al col·legi
Presa de temperatura cada matí a l’entrada del col·legi, en aquest cas a un alumne de Parvulari.
  • Mampares separadores en les barres de menjador
  • Reorganització de les alumnes en el menjador de manera que en cada taula només hi dinen tres alumnes, formant una V
  • Separació de les taules de menjador
  • Creació d’una cinquena línia a 6è de Primària i 1r i 2n de Secundària, de manera que a cada aula conflueix un nombre menor d’alumnes
  • Redefinició de l’assignació de les alumnes a les classes de 4t de Secundària i 1r de Batxillerat segons les optatives per a manteniment dels grups bombolla
  • Dotació de recursos tecnològics (chromebooks) per a poder connectar amb les alumnes confinades a les seves cases amb les classes presencials en curs
  • Creació d’aules en l’entorn Google Classroom (de 1r a 4t de Primària) i en cada assignatura (de 5è de Primària a 2n de Batxillerat) per a facilitar el seguiment en línia de les matèries
S’han pres moltes mesures, com són l’adaptació d’entrades i sortides, la diferenciació de zones de pati, l’habilitació de noves aules, reorganització d’horaris i dotació de recursos tecnològics, entre d’altres.

Quines dificultats us heu trobat a l’hora d’adaptar el col·legi?

Les dificultats que hem hagut d’afrontar són, d’una banda, la falta de recursos, tant pel que fa a professorat per a poder reduir les ràtios professor-alumnes, com de dotació tecnològica per a assegurar la connectivitat de totes les aules; i d’una altra banda, la disparitat i canvis constants d’indicacions per part del Departament d’Educació i de Salut.

Com van respondre el professorat, alumnat i famílies davant les mesures?

La percepció és que tota la comunitat educativa, tant el professorat com les alumnes i famílies, ha valorat molt positivament l’esforç realitzat per a adaptar físicament i organitzativament l’entorn escolar a les noves circumstàncies.

Per part del professorat ha significat un plus d’esforç el fet d’adaptar-se a les noves dinàmiques organitzatives, però una vegada superat el primer impacte podem fins i tot afirmar que algunes de les mesures implementades serviran com a millora dels nostres circuits habituals.

Classe d’ESO, amb ventilació constant a l’aula

Entrevista al professorat

El professorat, per part seva, també és optimista i s’ha mostrat obert a respondre a les nostres preguntes. A l’escola es respira un ambient tranquil, i els professors del centre es mostren alegres i confiats. És fonamental per al desenvolupament del dia a dia en un centre educatiu que direcció i professorat vagin de la mà i creguin en el projecte del centre, més quan hi ha hagut tantes novetats i situacions a les quals tots s’han hagut d’adaptar. Així doncs, com ho viu el professorat? Ens ho explica una de les professores d’idiomes de l’escola.

Com s’ha organitzat el professorat en aquesta reobertura?

En primer lloc, hem considerat com fer l’acolliment de l’alumnat: interessar-nos per ells, per les seves famílies i conèixer les seves realitats.

El següent era considerar la seguretat de tot el col·legi: alumnes, professors i personal no docent.

Vam acollir les indicacions de direcció i si alguna cosa va quedar clara és que aquest curs, més que mai, havíem de ser molt flexibles: les circumstàncies, normes de seguretat, condicions de convivència i altres podien canviar d’un dia per l’altre.

Tenint això en compte, ens preparem per a afrontar diferents condicions de presencialitat: com serien les nostres classes presencials? i si un alumne estava confinat? o el professor? o la classe? o l’escola? Encara que des del primer moment vam tenir les instruccions per a cada cas, havíem d’adaptar-lo a les nostres assignatures i als nostres cursos (no és el mateix fer anglès que matemàtiques, o estar a 1r d’ESO que a 4t d’ESO).

Vam acollir les indicacions de direcció i si alguna cosa va quedar clara és que aquest curs havíem de ser molt flexibles: les circumstàncies, normes de seguretat, condicions de convivència i altres podien canviar d’un dia per l’altre.

Acadèmicament, vam tenir clar que havíem de dedicar un temps a repassar els continguts treballats durant el temps de confinament, per a després poder incorporar els nous aprenentatges.

Al programar era molt important tenir molt clar quins continguts havien de ser prioritaris per a poder elaborar una programació flexible, que poguéssim adaptar setmana a setmana a les circumstàncies que ens anéssim trobant.

Quant al material, molts hem optat per compaginar en les nostres classes recursos digitals i tradicionals; aquesta ha estat tal vegada l’elecció més senzilla. El més complicat era adaptar la nostra metodologia: com compaginar treball cooperatiu i distància social? Semblava complex, però podia ser possible distribuint les taules de diferents formes.

Optar per sortir del recinte escolar també és una opció. En aquest cas, alumnes de l’ESO realitzen Educació Física fora del col·legi.
 
Optar per sortir del recinte escolar també és una opció. En aquest cas, alumnes de l’ESO realitzen Educació Física fora del col·legi.
 
[/fusion_builder_column_inner]

Com ha estat l’adaptació a les noves mesures per part del professorat i de l’alumnat?

Tenim clar que els tres elements de seguretat més importants són: mans, distància i mascareta.  Ens hem adaptat ràpidament a la presa de temperatura dels matins i a la rentada de mans, més l’ús del gel hidroalcohòlic amb freqüència.

Rentada de mans constantment, en aquest cas a Batxillerat, on els lavabos tenen capacitat per a 6 persones.

La distància a l’aula la podem controlar bastant bé, encara que és difícil evitar el contacte entre ells quan van al pati o se’n tornen a casa. Adaptar-nos a la mascareta està costant més. Encara que ja en portàvem des de l’estiu, ens adonem que a classe és una barrera. D’una banda, necessitem projectar més la veu per a assegurar-nos que ens senten bé, algunes professores utilitzen micròfons; d’un altra banda, perdem expressions facials ja que al tapar-nos la boca ens resta almenys el 50% de l’expressivitat. També resulta més difícil entendre les alumnes! Sobretot als quis, com jo, ens dediquem a l’ensenyament d’idiomes.

Quant a la metodologia, hem començat amb prudència, repassant continguts amb treball individual i a poc a poc hem anat recuperant el treball per parelles i en petit grup col·locant el mobiliari de classe de diferent manera per a poder mantenir el màxim de distància possible, evitant compartir material, etc. I si un alumne està confinat? Pot participar igualment des de casa, és un més en el grup.

Suposo que aquests canvis són eficients: tots ens hi estem acostumant i la veritat és que sembla que, encara que hi ha hagut casos positius a l’escola, sembla que no hi ha hagut contagis dins del centre, així que les mesures de seguretat funcionen.

De quina manera es tracten les emocions i les activitats d’aprenentatge emocional durant aquest període de reobertura?

Com he comentat abans, l’acolliment de l’alumnat els primers dies era molt important, encara que en la majoria de casos havíem mantingut contacte telefònic o virtual, la presencialitat porta una comunicació més directa, més intensa.

No totes les alumnes han portat igual el confinament i ara la nova normalitat no l’estan vivint igual: mentre que n’hi ha que no li donen importància, uns altres ho viuen amb angoixa i temor.

Ens toca conscienciar a uns i acompanyar a uns altres, a més de transmetre calma i seguretat a tothom.

Per a això necessitem fer seguiments individualitzats, parlar amb cadascun, empatitzar. En el fons és el que sempre fem, però ara amb més intensitat, més freqüència i de manera més personalitzada.

“L’acolliment de l’alumnat els primers dies era molt important, encara que en la majoria de casos havíem mantingut contacte telefònic o virtual, la presencialitat porta una comunicació més directa, més intensa”.

Com està sent l’experiència en general? Malgrat aquest moment de crisi, quins diries que són els punts positius?

És una experiència intensa, al cap d’una setmana de curs semblava que ja portàvem un mes treballant! Però el balanç, de moment, és positiu.

Aquesta crisi ens està obligant a replantejar-nos com ensenyem, què és important, què val la pena. L’acompanyament emocional guanya importància (i no sols sobre el paper), el respecte als altres i la generositat (les mesures de seguretat que prenem protegeixen els altres fins i tot més que a tu mateix), el valor de l’amistat i de la família.

Acadèmicament, ens replantegem què és important: la qualitat de l’aprenentatge i no la quantitat. Estem guanyant flexibilitat, empatia, paciència, creativitat, generositat…

Estem descobrint que tenim habilitats que no ens imaginàvem: per exemple, qui ens anava a dir que podríem estar simultàniament en una aula i a casa d’un alumne?

L’acompanyament emocional guanya importància (i no sols sobre el paper), el respecte als altres i la generositat (les mesures de seguretat que prenem protegeixen als altres fins i tot més que a tu mateix), el valor de l’amistat i de la família.

Les tutories amb les famílies en despatxos s’han convertit en reunions en línia.

Entrevista a l’alumnat

La visió de l’alumnat també és peça clau en aquest procés. Com ho viuen? Se senten segurs? Respiren la calma que té el professorat? Hem tingut la sort de comptar amb una alumna de Batxillerat, que molt alegrement ens ha pogut respondre les següents preguntes.

Com et sents davant aquest retorn a l’escola? Quins canvis has notat en aquesta reobertura?

Davant aquest retorn a l’escola em sento emocionada de tornar a veure les meves companyes de classe i les professores de manera presencial, encara que amb molta incertesa ja que ningú sap quan ens confinaran per algun contagi a la classe.

En aquesta reobertura he notat diversos canvis, com la distribució de les aules i del menjador, la presència del gel hidroalcohòlic per tots els racons de l’escola i les mascaretes, l’aforament limitat en llocs com el lavabo o el menjador…

Creus que els canvis i adaptacions milloren la seguretat de tots?

Sí que crec que tots els canvis i adaptacions milloren la seguretat de tothom d’una manera molt eficaç i que, malgrat ser moltes en el col·legi, hi ha hagut pocs contagis.

Punts positius d’aquesta reobertura?

Els punts positius d’aquesta reobertura són molts: s’aprèn d’una manera més ràpida i millor de manera presencial, interactuem d’una manera més directa amb el professorat que estant a casa, el material que ofereix el col·legi com les pissarres digitals ajuden a comprendre la matèria molt millor que amb el material que tenim a casa.

Encara que hi ha aspectes que ens agradaria evitar com l’ús de la mascareta, que pot arribar a ser molt molesta, val la pena tornar al col·legi.

Entrevista a Carmen Molins, metgessa de l’escola

Hem pogut comptar amb les respostes d’una peça clau en aquesta època d’incertesa. Amb un somriure la metgessa de l’escola ens obre les portes de la infermeria i ens compta com està vivint aquests moments de tan d’enrenou.

Metgessa del col·legi a la infermeria de l’escola

Quina és la teva funció en aquests dies? Ha canviat respecte al curs anterior?

La meva funció és important en aquests moments. A més de la funció assistencial dels alumnes i personal de l’escola, l’actuació davant emergències i incidències que sorgeixen durant l’horari escolar, control i seguiment d’alumnes amb malalties cròniques, coordinació dels diferents exàmens de salut i vacunacions; durant aquest curs, l’afegit és la prevenció i gestió de casos Covid-19 a l’escola. Respecte al curs anterior, ha canviat molt. S’han pres les mesures de prevenció, indicades pel departament d’Educació. I s’ha explicat a les famílies i alumnes/as les normatives de funcionament. A més, a causa dels dubtes i incidències que apareixen a conseqüència de la pandèmia, hi ha més contacte amb les famílies.

Quin és el protocol a seguir si una alumna no es troba bé?

Depenent del que li passi es realitza una cosa o una altra. Si té símptomes Covid, primer s’aïlla a l’alumne en un espai reservat amb una mascareta quirúrgica. Tenim sales d’aïllament on procediríem, com la paraula indica, a aïllar a l’alumne en qüestió si presenta algun dels símptomes, a més de cridar al gestor Covid. També truquem a la família perquè ho recullin, i se li recomana que contactin amb el seu centre d’atenció primària de referència. Posteriorment, es fa un seguiment de l’alumne.

Sala d’aïllament de Batxillerat

Heu tingut molts casos positius o possibles positius?

Sí que hi ha hagut diversos casos de positius i quan això succeeix, ens posem de seguida en contacte amb el nostre gestor Covid i li donem les dades que necessita de l’alumne. El gestor informa el Centre d’Epidemiologia Territorial al qual pertany el col·legi i al llarg del dia ens envia per escrit la resolució del cas, que nosaltres traslladem a través d’un comunicat a les famílies del grup estable.

Possibles positius hi ha pocs. Les famílies han signat la Declaració de Responsabilitat i estan molt implicades. Si abans de sortir de casa hi ha algun símptoma, ja no vénen al col·legi.

Per acabar…

El pla d’obertura de la Institució La Vall posa de manifest que l’escola és un entorn segur. L’aprenentatge a les aules continua amb normalitat, i amb mesures per a la inclusió de tot l’alumnat; seguint les instruccions sanitàries i garantint l’atenció a alumnes i a les famílies.

Relacionat amb: Reportatge

Compartir

2021-11-26T08:53:35+00:00novembre 11th, 2020|Tags: |
Go to Top