Pensament2020-06-25T08:23:12+00:00

Pensament Crític i Creatiu

A l’escola del s XXI el pensament hauria de ser una eina pedagògica bàsica

Pensar és una qualitat pròpia de l’ésser humà. Gràcies al pensament una persona pot ser conscient de la seva pròpia vida i triar com viure-la. Pensar ajuda a decidir què fer i què creure per un mateix independentment del que facin o pensin els altres. La capacitat de pensar és garantia de llibertat i realització personal, i per això fonament de dignitat humana.

Encara que tots pensem, no tots ho fem amb la mateixa eficàcia. Segons Robert Swartz, un dels grans experts del pensament, la ment humana tendeix a pensar de manera precipitada, mandrosa, estreta de mires o desordenada, i per això, millorar els processos de pensament de les persones contribueix a millorar la seva qualitat de vida. Richard Paul, filòsof i creador del Centre per al Pensament Crític, coincideix amb Swartz en la importància de millorar la nostra activitat cognitiva i proposa el pensament crític com a manera d’analitzar i avaluar el pensament i així poder millorar-lo. Per a Paul “En l’era de la informació i la tecnologia, la vida de qualsevol persona pot millorar molt si conrea sistemàticament el seu pensament. I això només es pot aconseguir a partir de “societats crítiques” en les quals el fet de pensar críticament sigui vist com a essencial per a viure amb dignitat i solidaritat, i el pensament es promogui i s’ensenyi de manera ordinària.”

Encara que tots pensem, no tots ho fem amb la mateixa eficàcia

Ja a principis del segle XX William Graham comenta “En una societat on el pensament crític impregna tots els costums, aquest hàbit es converteix en la manera d’enfrontar-se als problemes de la vida i les persones no són manipulades fàcilment. (…) Educar en el pensament crític és l’única educació de la qual es pot dir que crea bons ciutadans”. En un món VUCA com el del segle XXI, en el qual la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat impregnen els entorns dels nous problemes, per a trobar solucions, són necessàries competències i actituds basades en destreses de pensament crític i creatiu. Ja no és necessari només saber prendre decisions o resoldre problemes sinó que cal fer-ho sense comptar amb tota la informació, en contextos altament interconnectats i interdependents, o havent d’aportar un valor diferent. En aquest moment ser capaç de pensar des de “fora de la caixa” o cosa que és el mateix, de manera creativa és cada vegada més important.

El pensament creatiu o lateral és complementari al crític i necessari perquè hi hagi progrés. La creativitat, si bé segueix processos de pensament diferents al crític i lògic, no està exempta de la seva avaluació. Tal com afirma De Bono, perquè una idea sigui realment creativa ha d’aportar un valor, en cas contrari és una idea diferent però no necessàriament creativa. Per a detectar el valor d’una idea, no n’hi ha prou amb ser crític, segons De Bono a més es necessita sensibilitat per a detectar aquest valor, i això ha d’educar-se també .

El pensament crític i creatiu són dues competències clau per a una economia i societat complexa, globalitzada i cada dia més digitalitzada

Va haver-hi un temps en què es pensava que cada persona naixia amb un cert nivell d’intel·ligència o talent per a pensar bé o per a ser creatiu. Avui la psicologia i la neuroeducació compten amb dades suficients per a afirmar que la intel·ligència és diversa i, gràcies a la plasticitat del cervell, es pot desenvolupar durant tota la vida. Així, igual que es pot entrenar i millorar en qualsevol esport, també es pot entrenar la capacitat per a pensar ben crítica i creativament, superant totes les expectatives. Com diu David Perkins, “hi ha moltes maneres de ser intel·ligent i totes s’han de conrear educativament”.

Hi ha moltes maneres de ser intel·ligent i totes s’han de cultivar educativament

Un bon pensador és una persona amb gran habilitat en l’aplicació de destreses de pensament. Les recerques sobre qualitat de pensament i conductes intel·ligents dutes a terme a la fi del segle XX per experts en pensament com Feuerstein, Glatthorn i Baron, Sternberg, Perkins, Goleman i Ennis, van permetre identificar a més, una sèrie de característiques comunes en els pensadors eficaços. Segons Arthur Costa, un pensador expert i eficaç és qui ha adquirit una sèrie d’hàbits mentals o “patrons de conducta intel·lectual” que li donen una gran habilitat per a resoldre problemes, prendre decisions o generar idees creatives. En practicar-los, aquests hàbits arriben a formar part de la naturalesa de la persona i li permeten resoldre situacions per a les quals no tenia una solució prèvia. Costa proposa 16 hàbits o disposicions intel·lectuals que caldria desenvolupar a les escoles intencionalment. Alguns d’ells són: persistència, control de la impulsivitat, qüestionament i plantejament de problemes, empatia, flexibilitat, metacognició o reflexió sobre el propi pensament, creació, innovació i imaginació, acceptació de riscos responsables i curiositat.

Per a conrear el pensament es necessita “societats crítiques” en les que el pensament es valori, es promogui i s’ensenyi dia a dia

Per a Ron Ritchhart, investigador del projecte Z de Harvard, a les escoles es viu diàriament una cultura que explica a l’alumne com s’aprèn i quines coses són importants. Segons Ritchhart, aquesta cultura és realment educativa si es controla intencionalment les forces culturals que la promouen i li donen vida. L’escola del segle XXI hauria de promoure cultures de pensament a les seves aules, famílies, i comunitats de manera que el pensament fos una eina educativa bàsica i permetés als nens i nenes créixer conscients de les seves vides i siguin capaços de donar-los un sentit ple.

A l’escola del s XXI el pensament hauria de ser una eina pedagògica bàsica.

“Escoles, famílies i comunitats haurien de promoure autèntiques cultures de pensament que permetin als nens i nenes créixer conscients de les seves vides i capaces de donar-li un sentit ple”

Et pot interessar

MANTéN-TE INFORMAT

Subscriu-te