Claus per a una reobertura sostenible de les escoles

15 setembre 2020

“Donades les circumstàncies, mantenir els centres oberts sembla una gesta gairebé impossible i això afecta encara més els ànims de tots.”

Per Ana Moreno

Aquesta setmana gairebé dos milions d’estudiants s’incorporen a les aules. Fins a l’últim moment hi ha hagut canvis en les indicacions sobre com hauria de ser l’obertura d’aquest curs escolar tan atípic. El dimecres passat, durant el ple del parlament català, el conseller d’Educació Josep Bargalló va reconèixer que les instruccions per als centres escolars “canviaran cada setmana, perquè cada setmana passaran coses noves”. Davant de les queixes d’alguns parlamentaris per la situació, Bargalló reivindica “el pitjor que es pot fer davant la pandèmia és no moure’s.”

I és que els canvis han estat constants des de la primera normativa del mes de juny i això ha generat cansament i ha minat la confiança de molta gent. Donades les circumstàncies, mantenir els centres oberts sembla una gesta gairebé impossible i això afecta encara més els ànims de tots. Nosaltres, com els docents i els titulars dels centres, ens preguntem com és possible fer front a tal incertesa i garantir alhora la seguretat dels alumnes i l’obertura dels centres educatius. Per descomptat la resposta no és senzilla i exigeix una anàlisi rigorosa de la situació, uns objectius clars i una gran dosi de creativitat. D’altra banda, les escoles no poden sentir-se soles quan tenen davant la gesta de blindar el centre escolar; necessiten el suport dels serveis sanitaris, educatius i de les administracions locals, perquè la reobertura dels col·legis té beneficis inqüestionables tant per al present i futur dels alumnes, com per al benestar de les seves famílies.

Les escoles no poden sentir-se soles quan tenen davant la gesta de blindar el centre escolar; necessiten el suport dels serveis sanitaris, educatius i de les administracions locals, perquè la reobertura dels col·legis té beneficis inqüestionables tant per al present i futur dels alumnes, com per al benestar de les seves famílies.

Així doncs, els objectius no poden ser uns altres que fer prevaler la presencialitat com a garantia de qualitat educativa, protegint la salut en els centres educatius i posant els mitjans necessaris per a gestionar la pandèmia. En tot cas caldrà ser capaços d’anticipar-se i desenvolupar estratègies d’èxit que garanteixin no sols la reobertura sinó també el manteniment de les escoles obertes durant tot el curs escolar.

Caldrà ser capaços d’anticipar-se i desenvolupar estratègies d’èxit que garanteixin no sols la reobertura sinó també el manteniment de les escoles obertes durant tot el curs escolar.

Blindar el col·legi enfront del virus

Una vegada es va veure clara la importància d’obrir els col·legis es va estudiar com fer-ho amb el mínim risc. Segons els experts les tres idees principals són mantenir “grups estables”, crear “espais bombolla” i tenir controlada “la cadena de contagi”. Com és de suposar les mesures d’higiene, l’ús de mascareta i la distància social són també importants, però la clau serà aconseguir durant tot el curs grups de convivència el més hermètics i estables possible.

Segons els experts les tres idees principals són mantenir “grups estables”, crear “espais bombolla” i tenir controlada “la cadena de contagi”. La clau serà aconseguir durant tot el curs grups de convivència el més hermètics i estables possible.

Però, què s’entén per grup de convivència estable i el que és més important quina funció té? Un grup estable és un grup d’alumnes que, al costat d’un o dos docents, conviuen en espais comuns com l’aula, el pati, zones de treball, etc. al llarg de tota l’estada en l’escola. Un professor o professora només pot formar part d’un grup estable. En aquests grups, en principi, no és necessari l’ús de mesures de protecció com la mascareta o la distància de seguretat, i per això en cas de donar-se un cas positiu, tots han de fer quarantena. Les relacions del grup estable amb persones externes, ja siguin alumnes o docents, hauran de limitar-se tant com es pugui i amb les màximes mesures de seguretat, mascaretes, distància social (1 metre i mig), rentats de mans i ventilació.

Les relacions del grup estable amb persones externes, ja siguin alumnes o docents, hauran de limitar-se tant com es pugui i amb les màximes mesures de seguretat.

Una cadena de contagi la formen totes aquelles persones que han estat en contacte amb qui ha donat positiu sense guardar mesures de protecció com la mascareta o la distància de seguretat. Habitualment això succeeix en l’àmbit familiar i en els grups estables, per això la cadena arriba fins on arriben aquestes relacions. Al no haver-hi protecció en cas de positiu en un membre del grup, hi ha probabilitat de contagi i per això és necessari fer una quarantena de 14 dies, mentre dura el període d’incubació. El mateix succeeix quan hom conviu en un entorn on hi ha “transmissió comunitària”; al no haver-hi garanties de protecció s’ha de posar en quarantena a tota la comunitat. En el cas dels centres escolars quan hi ha dos casos positius en grups estables diferents però pertanyents a una mateixa zona o edifici, encara que s’hagin respectat les mesures de seguretat es considera que pot haver-hi cert grau de transmissió comunitària i es pot recomanar la quarantena de tot l’espai, amb la consegüent interrupció de la presencialitat per a tots els alumnes. En cas que es produeixin dos o més positius en diferents grups de diferents zones es podria plantejar la quarantena a tot el centre escolar.

En la batalla per mantenir els centres oberts apareix doncs un altre concepte important que molts han anomenat espai bombolla, que comparteixen diversos grups estables i alguns professors. Els membres d’un mateix espai bombolla, siguin professors o alumnes, comparteixen passadissos, patis, menjadors, lavabos, entrada i sortida. Si aquests grups estan ben definits, en cas d’un positiu en dos dels seus grups estables, la quarantena afecta al grup bombolla en qüestió i s’evita la temuda transmissió comunitària.

Els membres d’un mateix espai bombolla, siguin professors o alumnes, comparteixen passadissos, patis, menjadors, lavabos, entrada i sortida. Si aquests grups estan ben definits, en cas d’un positiu en dos dels seus grups estables, la quarantena afecta al grup bombolla en qüestió i s’evita la temuda transmissió comunitària.

Grups estables i espais bombolla eficaços

Davant de l’organització en grups estables i espais bombolla, el primer que ha de plantejar-se és el grau de blindatge que volem aconseguir. Cal tenir en compte que cada contacte ja sigui dins de l’aula com a fora amb persones externes al grup estable és una via de contagi i obertura a una possible transmissió comunitària.

Algunes mesures per a garantir grups estables eficaços:

  • Garantir la ràtio i la ventilació dels espais: reutilització de passadissos, gimnasos, menjadors, auditoris, biblioteques, porxos, etc., i si cal, enderrocar/construir parets de pladur de manera que cada grup estable tingui un espai propi adequat.

  • Assignar un nombre mínim de professors, idealment dos, un tutor/a i un especialista durant tot el curs escolar. En cursos inferiors això és relativament senzill, a la secundària és més complicat, però tenim altres avantatges, com una major autonomia de l’alumnat. Pensar quines assignatures podem fer semestrals i quins professors poden impartir més d’una assignatura, de manera que es redueixi al màxim el nombre de professors externs al grup. Tot el professorat que entra en un grup estable ha de formar part del seu espai bombolla. En cas de no ser possible les classes restants s’haurien d’impartir en línia.
  • A l’hora de decidir hem de tenir clar fins a quin punt volem garantir la sostenibilitat de la presencialitat.
  • Senyalística, entrenament i formació. La decoració de l’aula ha de recordar a l’estudiant les mesures de seguretat concretes que ha de seguir durant el dia, segons edat i circumstàncies.

Grups estables eficaços: 1) Ràtio i espai; 2) reduir al màxim el nombre de professors externs al grup amb assignatures semestrals i professors que imparteixen més d’una assignatura; 3) Tot el professorat que entra en un grup estable ha de formar part del seu espai bombolla. En cas de no ser possible les classes restants s’haurien d’impartir en línia.

Algunes mesures per a treure el màxim partit als espais bombolla:

  • Tenir cura dels subespais clau: l’entrada i sortida de l’escola ha de ser comuna i exclusiva en temps i/o espai. Passadissos, menjador, pati, o lavabos, suficients, ventilats, exclusius, distribuïts en el temps.
  • Professorat: cada docent del col·legi pertany i roman en un espai bombolla durant tot l’horari escolar. La resta de tasques les fa online, ja siguin reunions o classes.
  • Senyalística: tot l’espai bombolla ha d’estar senyalitzat amb les rutes necessàries que respecten les distàncies de seguretat, amb cartells recordatoris als lavabos, menjadors, patis, etc. Pot ajudar molt que els alumnes portin algun distintiu de grup, tipus mascareta, gorra o armilla de diferents colors.

Garantir la continuïtat en l’aprenentatge

En cas de quarantena és necessari poder garantir la continuïtat de l’ensenyament, per això serà necessari un model d’ensenyament mixt que compagini la presencialitat amb la formació en línia.

Algunes idees per a garantir la continuïtat en cas de quarantenes:

  • Utilitzar alguna plataforma de formació en línia durant tot el curs escolar, tenint en compte a les famílies en cas d’alumnes petits i professorat de suport especial en cas de necessitat.
  • Si és possible es pot desdoblar el grup o en cas de més d’una línia tenir en tot moment un dels grups en modalitat en línia. Aquest grup pot variar cada setmana. En cas de quarantena, els alumnes s’afegeixen al grup en línia.

Garantir la continuïtat en l’aprenentatge: desdoblar el grup o en cas de més d’una línia tenir en tot moment un grup amb modalitat en línia. Aquest grup pot variar cada setmana.

Oportunitats. Un pas endavant

Mirar en clau d’oportunitat ens ajuda a aprofitar qualsevol circumstància per a millorar. En el cas de la pandèmia això també és possible. Durant aquest curs escolar tenim grans oportunitats per a fer un pas endavant en aspectes estructurals de la transformació educativa en la qual estem immersos:

  1. Currículum inclusiu i aprenentatge competencial: seleccionar els continguts essencials i assegurar que cada alumne aconsegueix un nivell suficient i a partir d’aquí avança cap a l’excel·lència. Implantar un plantejament DUA (Disseny universal de l’aprenentatge) que elimini les barreres a l’aprenentatge.

  2. Avaluació formativa: fer un seguiment personalitzat del procés d’aprenentatge de cada alumne, amb una participació heterogènia de tots els implicats en la seva educació, professorat, alumne/a i família.
  3. Aprendre a aprendre: potenciar l’ús del pensament com a eina pedagògica bàsica de manera que tots els alumnes desenvolupin les competències de pensament crític i creatiu necessàries per a aprendre i continuar aprenent al llarg de tota la vida.
  4. Personalització: desenvolupar estratègies i eines que permetin el seguiment eficaç de cada alumne, perquè es desenvolupi en tot el seu potencial.
  5. Tecnologia: així com l’eina bàsica en l’àrea del coneixement és el pensament, en l’era digital ho és la tecnologia. Una pregunta important que ens podem fer és si ens compensa més fer una inversió en llibres o en tecnologia. Potser alguns s’escandalitzen però potser no s’han adonat que la tecnologia permet l’accés ràpid a tot el coneixement acumulat en la història de la humanitat i és important saber accedir a ell i utilitzar-ho.

Oportunitats per a fer un pas endavant en aspectes estructurals de la transformació educativa: 1) Currículum inclusiu i aprenentatge competencial, seleccionar els continguts essencials i DUA (Disseny universal de l’aprenentatge) que elimini les barreres a l’aprenentatge; 2) Avaluació formativa: fer un seguiment personalitzat del procés d’aprenentatge de cada alumne; 3) Aprendre a aprendre: potenciar l’ús del pensament com a eina pedagògica bàsica, competències de pensament crític i creatiu per a aprendre i continuar aprenent al llarg de tota la vida; 4) Personalització: desenvolupar estratègies i eines que permetin el seguiment eficaç de cada alumne; 5) Tecnologia: així com l’eina bàsica en l’àrea del coneixement és el pensament, en l’era digital ho és la tecnologia.

Relacionat amb: Article, Covid-19

Et pot interessar

Subscriu-t’hi

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2020-10-07T09:30:42+00:00setembre 15th, 2020|Tags: , |
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments