Sistemes educatius pensats per servir
Hi ha converses que no s’obliden. Una d’elles va tenir lloc fa poc més d’un any, amb responsables d’organitzacions escolars que reflexionaven sobre la formació dels seus directius. La seva reivindicació va ser unànime: calia passar d’una direcció gestora, atrapada en l’administració quotidiana, a un lideratge pedagògic i col·laboratiu, amb visió i arrelat en l’evidència. Poc després, el GEM Report 2024-2025 de la UNESCO venia a confirmar amb dades el que aquella conversa ja intuïa: el lideratge educatiu és el segon factor escolar de major influència sobre l’aprenentatge, només per darrere de l’acció docent. La palanca estava identificada. La pregunta era com accionar-la.
D’aquesta inquietud va néixer un grup de treball amb experts catalans de perfil divers: Coral Regí, Miquel Àngel Prats, Pepe Menéndez, Neus Lorenzo, Maria Rosa Buxarrais, Josep Maria Esteve, Montse Jiménez, Anna Jolonch, Jesús Moral. En les primeres reunions va sorgir la idea de crear el congrés Liderar l’escola del futur.
Així va ser com el febrer de 2026 va tenir lloc la primera edició del I Congrés Impuls Educació, superant totes les expectatives, fins i tot les meteorològiques: quan una alerta civil va obligar a passar el primer dia al format en línia en qüestió d’hores. L’esdeveniment es va inaugurar a l’Aula Magna de la UIC, buida de persones físiques, però plena de presències digitals, una paradoxa amb un missatge contundent: «Liderar és també saber gestionar la incertesa, prendre decisions difícils i adaptar el rumb sense perdre el propòsit». Aquell dia, tots ho vam posar en pràctica.
Aquest exemplar de Diàlegs recull precisament totes les veus d’aquest primer congrés, les nacionals i les internacionals, cadascuna amb un missatge potent i enriquidor que va tenir gran impacte en els assistents. Andy Hargreaves va reivindicar el lideratge des del mig com a cor del canvi educatiu i va criticar el fracàs sistemàtic de les reformes imposades des de dalt. John Hattie va aportar el suport de 2.500 metanàlisis per proposar cinc arguments clau que tenen la “màgia” de portar les escoles de la zona de rendiment ordinari a l’excel·lència. Anna Cristina d’Addio, des del GEM Report, va recordar que l’educació no canvia amb documents: canvia a través de les persones. Anna Jolonch va reformular una pregunta de fons —quina escola per a quin món— i, juntament amb Maria Rosa Buxarrais, va situar el propòsit moral al centre de qualsevol lideratge educatiu genuí. Per a Héctor Ruiz Martín el repte és construir una innovació que neixi del problema, no de l’entusiasme, i s’avaluï amb criteris científics, passant del dogma a l’evidència.
Al congrés hi va haver també un espai per a debats i taules rodones amb referències al context i anàlisi d’idees clau per impulsar un lideratge eficaç amb visió, ètica i pedagògica. Com era d’esperar, un dels moments que més entusiasme va aixecar van ser els panells d’experiències, ja que van manifestar l’alta professionalitat en lideratge transformador de molts centres catalans, però aquesta vegada no com a concepte, sinó com un fet que està passant en moltes escoles.
Diàlegs juliol 2026 Vol. 6 · Núm. 1
Articles destacats
Inaguració Acadèmica Anna Cristina d'Addio
Ponència de John Hattie
Ponència d'Andy Hargreaves
Ponència d'Héctor Ruiz Martín
Ponència d'Anna Jolonch
Ponència de Maria Rosa Buxarrais
Altres articles
Quan la direcció sembra, el lideratge docent floreix
Present i futur de la IA com a eina per a la qualitat educativa
Reptes d'un lideratge per a l'aprenentatge
Reptes d'un lideratge sostenible
Innovació informada per l'evidència
Lideratge, visió i transformació
Biblioteca
Autor John Hattie
Llegat Andy Hargreves
Liderar per a l'aprenentatge
