És de tots conegut que per ajudar un poble famolenc és més eficaç ‘ensenyar-lo a pescar que donar-li un peix’. L’any 2019 es va estrenar la pel·lícula El nen que va domar el vent (The boy who harnessed thewind), en la qual el seu director Chiwetel Ejiofor narra la història real de William Kamkwamba, un adolescent de tretze anys que, el 2001, va salvar el seu poble de la fam construint un molí de vent. William, que havia estat expulsat de l’escola perquè els seus pares no la podien pagar, va decidir estudiar pel seu compte i aprendre dels llibres de tecnologia de la biblioteca del seu col·legi. Allí va descobrir com fer un molí de vent gràcies a una vella bicicleta i algunes peces d’un tractor desballestat.
Un cop més la realitat supera la ficció. A partir d’aquest moment la sequera ja no va causar més fam al seu poble. Aquesta obra d’enginyeria creativa casolana garanteix, en l’actualitat, l’aliment als seus habitants i afavoreix el benestar del progrés de tota la regió. L’enginy, la curiositat, la persistència i la lluita per la supervivència fan que William investigui i aprengui per si mateix fins a resoldre el problema del seu poble, i ho fa d’una forma innovadora.
Des de l’era industrial, el món ha anat passant per successives revolucions tecnològiques que al seu torn han causat grans progressos econòmics i socials. Cada avenç ha suposat una millora en la qualitat de vida de la població mundial fins a aconseguir, segons dades del Banc Mundial, el 75% de persones fora del llindar de la pobresa el 2017. Abans de la pandèmia global Covid-19, les dades feien pensar que es podia arribar a reduir al 3% el nombre de persones en situació de pobresa extrema l’any 2030. No obstant això, la inesperada irrupció del coronavirus ha provocat un punt d’inflexió en la corba i després de vint anys de millora contínua, la tendència canvia a la baixa, s’esvaeixen les esperances d’arribar a la meta marcada per l’agenda 2030 d’objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. (ONU, 2015)
Des de l’era industrial, el món ha anat passant per successives revolucions tecnològiques que han causat grans progressos econòmics i socials
I és que, en el món tecnològic i incert del primer quart del segle XXI, els canvis es produeixen a un ritme accelerat sense donar temps a una supervivència de l’estil tradicional, on es mantenen els processos, usos i costums. Però la pobresa i la malaltia no són els únics desafiaments que amenacen els habitants d’aquesta època de canvi continu. El ràpid deteriorament del planeta, els continus conflictes bèl·lics, les injustícies socials i els desastres naturals, s’estenen per tot arreu i ens sorprenen cíclicament.
El 2015, la UNESCO va publicar el document Repensar l’educació. Cap a un bé comú mundial?; en el qual proposa un canvi de rumb en la mirada cap a una educació de qualitat:
Anar més enllà de l’alfabetització i l’adquisició de competències aritmètiques bàsiques i centrar-se en els entorns d’aprenentatge i en nous enfocaments de l’aprenentatge que propiciïn una major justícia, equitat social i solidaritat mundial. L’educació ha de servir per aprendre a viure en un planeta sota pressió. Ha de consistir en l’adquisició de competències bàsiques en matèria de cultura, sobre la base del respecte i la mateixa dignitat, contribuint a forjar les dimensions socials, econòmiques i mediambientals del desenvolupament sostenible. Es tracta d’una visió humanista de l’educació com a bé comú essencial. (Irina Bokova, directora general de la UNESCO)
L’educació ha de servir per aprendre a viure en un planeta sota pressió
En el cas d’en William, l’educació va marcar una gran diferència entre la fam i una vida pròspera per a tota la comunitat. És un clar exemple de com una visió humanista de l’educació suposa posar el focus en les persones perquè totes puguin desenvolupar-se de forma integral i participar plenament en la societat.
L’educació dels ciutadans és un dels principals factors que determinen la prosperitat d’una societat. Les dades mostren que les persones amb baix nivell de competències tenen greus limitacions per accedir a oficis o professions més ben pagats i més significatius. En el seu llibre Primera Classe. Com construir una escola de qualitat per al segle XXI, Andreas Schleicher (2018) diu que un model de creixement basat en el potencial humà pot generar una economia més dinàmica i una societat més inclusiva, ja que el talent es distribueix d’una manera molt més equitativa que les oportunitats i el capital econòmic. L’objectiu hauria de ser, comenta, assolir nivells alts de rendiment en tot l’alumnat.
L’objectiu hauria de ser, comenta Andreas Schleicher, assolir nivells alts de rendiment en tot l’alumnat
Preparar als estudiants per a donar resposta a les necessitats presents i futures
Amb la idea d’aplicar el rigor de la investigació científica a la política educativa, a finals dels anys noranta l’OCDE crea PISA (Programa d’Avaluació Internacional d’Alumnes). L’objectiu principal era ajudar a centres educatius i responsables polítics a millorar la qualitat de l’educació, perquè preparessin eficaçment els estudiants per al present i el futur. El desembre de 2001 els primers resultats trenquen amb totes les expectatives i creen un gran debat. Països que creien estar en el cim de la qualitat educativa treuen resultats mediocres i països més discrets sorprenen pel nivell dels seus estudiants. Des de llavors les proves s’han anat millorant i ajustant a les necessitats creades per a un món de canvi continu.
Segons estudis de la pròpia OCDE i recomanacions de diferents organismes internacionals (Vogut i Roblin, 2012) sobre competències clau per al segle XXI, Pisa ha anat incorporant noves competències en els últims anys:
- Des del seu inici fins a 2012 s’avaluava únicament el pensament crític dels estudiants en tres aspectes: lectura, matemàtiques i ciències, fomentant la capacitat de pensar per un mateix de forma autònoma.
- El 2012 s’inclou la competència financera, considerada important per a l’educació d’un ciutadà responsable i amb sentit crític en l’accés i consum d’informació. Se segueix així la tendència del moment pel que fa a reformes curriculars.
- A partir de 2015 s’inicia la introducció sistemàtica de les anomenades competències innovadores amb la finalitat d’avaluar la seva situació i impulsar el seu desenvolupament en els sistemes educatius. La primera competència que s’introdueix és la resolució cooperativa de problemes, que inclou la capacitat per implicar-se de forma eficaç en un procés cooperatiu per resoldre un problema tot compartint coneixements, comprensió, destreses i esforç necessaris per arribar a una solució compartida.
- El 2018 s’introdueix una altra competència nova, la competència global o capacitat d’analitzar assumptes globals i interculturals, valorar diferents perspectives des del respecte pels drets humans per interrelacionar-se amb persones de diferents cultures, emprendre accions per al bé comú i el desenvolupament sostenible.
- I finalment, aquest any, està previst incorporar la competència pensament creatiu, entesa com la capacitat per generar, avaluar i millorar les idees que poden portar a solucions efectives i originals, avenços en el coneixement i expressions impactants de la imaginació (INEE, 2021). Amb això es pretén mesurar la capacitat de l’alumne per respondre a les exigències d’un món en constant canvi, on la innovació i la creativitat són elements clau per a l’adaptació. Es preveu que els resultats estimulin un debat social ampli sobre la importància de donar suport a aquesta competència crucial a través de l’educació.
La competència de pensament creatiu pretén mesurar la capacitat de l’alumne per respondre a les exigències d’un món en constant canvi, on la innovació i la creativitat són elements clau per a l’adaptació
L’objectiu d’aquesta avaluació és saber en quin nivell i qualitat estan integrades aquestes competències en els sistemes educatius del món i fer propostes de millora. És especialment important la competència global per la seva novetat i impacte directe en l’assoliment dels objectius de l’ODS 4.
En el seu llibre, Educación global para mejorar el mundo, Fernando Reimers (professor de la Universitat de Harvard) fa una proposta exhaustiva i completa de com integrar aquesta competència en el currículum escolar per a aconseguir una educació global eficaç.
Avui més que mai, es pot dir que l’educació és la clau per salvar el món. Una educació per a la innovació que promogui uns valors sostenibles i la contribució de tots a crear un món cada vegada més humanitzat. Segons l’Andreas Schleicher (2021) l’educació ha d’enfortir la resiliència a tots els nivells, cognitiu, emocional i social per ajudar a persistir, proporcionant la flexibilitat, intel·ligència i sensibilitat necessàries per a prosperar davant del canvi econòmic i social.
Referències
Moreno, Ana (2021). El pensament crític i la creativitat. Dos aprenentatges clau per a la societat del coneixement en l’era de la innovació. Informe Delphi Pensament crític i Creativitat. 2, p. 9-13. https://impulseducacio.org/2021/03/26/pensament-critic-clau-educacio-era-innovacio/
Et pot interessar
