Reeves reivindica una política d’igualtat des de la perspectiva masculina

Compartir

30 març 2023

Richard V. Reeves, autor de “Of Boys and Men”, ofereix una sèrie de propostes per a esmenar el baix rendiment acadèmic dels nois i potenciar la seva motivació

per Toni Gallemí

Al llarg de les últimes dècades fins avui, hi ha hagut una especial preocupació per la situació de la dona en la societat. Des de llavors s’han aplicat nombroses polítiques que han tractat d’impulsar i igualar la seva situació a la de l’home. En l’àmbit educatiu, aquesta realitat s’ha revertit en els últims anys fins al punt de generar una profunda preocupació per la situació actual de l’home.

Richard V. Reeves, autor del llibre “Of Boys and Men”, afirma que la feminitat està més definida per la biologia a causa de la seva maternitat, mentre que la masculinitat es defineix més pel constructe social. “Per aquest motiu, la masculinitat tendeix a ser més fràgil que la feminitat”. Davant la pregunta “Quan va ser l’última crisi de la feminitat?”, Reeves respon: “Correcte, mai”. Si bé podem estar d’acord o en desacord amb la resposta, el que ens suggereix Reeves entre línies és que avui existeix una crisi de la masculinitat. I la veritat és que hi ha proves que donen suport a la seva afirmació.

En un informe publicat recentment per l’OCDE sobre les desigualtats entre dona i home en l’àmbit educatiu, s’ha posat de manifest la precària situació que viuen els homes. L’informe destaca una sèrie de punts que convé conèixer: gairebé el 60% dels qui abandonen els estudis són homes, arribant a superar el 70% en alguns països; estudien i llegeixen significativament menys que les noies; dediquen més hores a jugar a videojocs i menys a fer els deures a casa. D’altra banda, es troben molt per sota de les noies en alfabetisme i, si bé és cert que les superen lleugerament en matèries STEM, el marge és cada vegada menor. A més, el seu comportament i actitud enfront de l’aprenentatge és molt diferent; en certa manera influenciat, entre altres qüestions, pel seu endarrerit desenvolupament cerebral.

El comportament i actitud dels homes enfront de l’aprenentatge és molt diferent pel eu desenvolupament cerebral més lent

Diferències educatives i biològiques

Encara que Reeves centra les seves dades als Estats Units, una bona part de les solucions que proposa són igualment vàlides en la resta de països. L’aportació més significativa és la seva referència a ladimensió biològica: “El cervell dels nois es desenvolupa més lentament”. De fet, diu Reeves, “és just preguntar-se si són les institucions educatives, en lloc dels nois, les que no funcionen correctament” quan “gairebé un de cada quatre nois (23%) són diagnosticats amb una discapacitat de desenvolupament”1. És durant la pubertat i l’adolescència on s’observen les majors diferències entre sexes i, malgrat això, aquest reconeixement “fins ara no ha tingut cap mena d’impacte en la política” educativa. Les polítiques de gènere s’han centrat a resoldre els desavantatges de la dona sense arribar a prevenir la fragilitat de l’home, que s’ha vist minvada accidentalment.

Als Estats Units, com en la resta de països de l’OCDE, també s’han disparat les graduacions: el 57% s’atorga a les dones i “no sols en disciplines estereotípicament femenines: les dones obtenen ara gairebé la meitat (47%) de les llicenciatures en empresarials, enfront de menys d’un 10% el 19702. Assoleixen també la majoria de les graduacions en dret, enfront d’un 5% el 1970”3. A més, “el percentatge de doctorats en odontologia, medicina o dret concedits a dones ha fet un salt del 7% el 1972 al 50% el 2019”4. Les dades s’assemblen a les dels països de l’OCDE, perquè en tots ells hi ha més noies graduades que nois. De sobte, assenyala Reeves, treballar per la igualtat de gènere significa centrar-se en els homes en lloc d’en les dones.

De sobte, assenyala Reeves, treballar per la igualtat de gènere significa centrar-se en els homes en lloc d’en les dones

A diferència de l’OCDE, l’autor anglès, al llarg del seu llibre, ofereix una disparitat de propostes (legislatives, educatives, econòmiques) per a tractar de compensar aquesta precarietat dels homes. L’organització internacional es limita a “conscienciar a pares, professors i empreses”, tal com proposa l’OCDE, però no és suficient. Reeves concreta les possibles solucions per a ajudar-los. Però moltes d’aquestes solucions o propostes només són aplicables si comprenem que dones i homes són biològicament diferents. “Les diferències sexuals en biologia”, diu Reeves, “no modelen únicament els nostres cossos, incloent-hi els nostres cervells, sinó també la nostra psicologia”. En el seu llibre “The Female Brain”, la científica Louann Brizendine diu que “si en nom del lliure albir –i de la correcció política– tractem de negar la influència de la biologia en el cervell, començarem a lluitar contra la nostra pròpia naturalesa”5. Per exemple, els homes solen ser més agressius, prenen més riscos i tenen un major desig sexual que les dones6; la qual cosa genera diferències de comportament, però no necessàriament negatives. D’altra banda, els homes estan una mica més interessats en les coses, mentre les dones ho estan una mica més en les persones7. Aquesta informació és imprescindible a l’hora de comprendre el “fracàs” dels nois en la seva formació i en el seu desenvolupament acadèmic. El seu desenvolupament és tardà, com hem assenyalat anteriorment; de la mateixa manera, necessiten una major activitat física que les noies en el seu horari lectiu a causa del seu desenvolupament hormonal. Tan sols amb prescindir d’alguna d’aquestes dades, les polítiques educatives poden resultar injustes per no saber destriar entre les necessitats de dones i homes, com està succeint en l’actualitat.

Moltes d’aquestes solucions o propostes només són aplicables si comprenem que dones i homes són biològicament diferents

Les STEM i les HEAL

Les últimes polítiques sobre la paritat de gènere, assenyala Reeves, no s’han de prendre com una quota exacta per sexe (50/50). Al contrari, precisament per les diferències assenyalades anteriorment, hem d’esperar que en alguns àmbits hi hagi més homes que dones i viceversa. L’autor insisteix que cal buscar la igualtat d’oportunitats entre sexes, la qual cosa no implica una igualtat efectiva en els resultats. Sobre aquesta anotació, l’any “2018, dos investigadors, Gijsbert Stoet i David Geary, van mostrar que als països amb major igualtat de gènere, com Finlàndia o Noruega, les dones eren menys propenses a triar carreres universitàries en disciplines STEM”8. A aquest fet l’han anomenat la “paradoxa STEM”. Les diferències sexuals són majors als països més rics i amb major igualtat de gènere. Així van concloure també Armin Falk i Johannes Hermle, “una distribució més igualitària dels recursos materials i socials permet a les dones i als homes expressar independentment les seves preferències específiques de gènere”9. Però això no és tot, un estudi similar utilitzant dades diferents va arribar a la mateixa conclusió. Un dels autors, Petri Kajonius, assenyala que “una altra teoria és que les persones de països progressistes tenen un major desig d’expressar diferències en la seva identitat a través del seu gènere”10.

Una distribució més igualitària dels recursos permet a dones i homes expressar les seves preferències específiques de gènere

Reeves resumeix aquests resultats en el següent: no es tracta d’assolir quotes, ni que hi hagi més o menys dones en les STEM per tal d’equilibrar la balança; es tracta que tinguin l’oportunitat de decidir lliurement què és el que volen sense estar condicionats per les adversitats, siguin les que siguin. Olga Khazan ho diu molt millor: “El resultat d’aquesta recerca no és especialment feminista ni especialment trist. No és que la igualtat de gènere dissuadeixi a les noies de les ciències. És que els permet no fer-ho si no els interessa”11. La particularitat d’aquestes afirmacions és que estan influenciades per un marcat sentit de la justícia, en el sentit que no tracten d’imposar una quota equilibrada a favor d’un sexe, sinó una igualtat real d’oportunitats individualment; en altres paraules, la naturalesa de l’estudi no és impositiva, sinó respectuosa amb la llibertat de cadascú.

Es tracta que tinguin l’oportunitat de decidir lliurement què és el que volen sense estar condicionats per les adversitats

Recorda Reeves que la proporció d’homes en les professions HEAL (Health, Education, Administration, Literacy) és obstinadament baixa. En el seu llibre, Gloria Steinem fa la següent observació: “Les dones estan sempre dient: podem fer tot el que fan els homes. Però els homes no diuen: podem fer tot el que les dones fan”12. De la mateixa manera que es deia anteriorment, no es tracta d’omplir per omplir sinó d’establir una igualtat real d’oportunitats. Reeves aporta un gràfic significatiu sobre aquest assumpte: les professions HEAL ocupades pels homes han disminuït un 9% des de 1980 fins a 2019 (Figura 1).

Figura 1. Treballadors a temps complert d’entre 25 y 54 anys. Font: Steven Ruggles and others, IPUMS USA: Version 11.0, 2021

Davant d’aquest fet, Reeves apunta decididament que “de la mateixa manera que la baixa representació de les dones en enginyeria o en llocs directius no pot atribuir-se de manera plausible a causes naturals, és absurd pensar que el 18% d’homes entre els treballadors socials sigui una representació autèntica del veritable nivell d’interès dels homes per aquest treball, sobretot tenint en compte que s’ha reduït a la meitat des de 1980”. Les eleccions dels homes es restringeixen quan algunes feines són catalogades com a “feines de dones”. A més, segons uns càlculs del professor de Harvard David Deming, la demanda de llocs que requerien interacció social van augmentar en un 12% entre 1980 i 2012. Mentre que els treballs amb moltes matemàtiques i menys socials van disminuir en un 3’3%13.

Les eleccions dels homes es restringeixen quan algunes feines són catalogades com a “feines de dones”

D’altra banda, Reeves emfatitza el fet que les dones que reben classes STEM d’una professora treuen millors notes i estan més predisposades a graduar-se en la universitat d’alguna carrera STEM14. I encara que no existeixen estudis que ho provin – Reeves no aporta cap recerca sobre aquest tema–, l’autor diu que no hi ha cap raó que impedeixi pensar que no succeiria el mateix a la inversa: professors homes impartint assignatures HEAL incrementaria el nombre de nois interessats en aquestes professions, així com eliminaria els estereotips de “feines per a dones”. La baixa remuneració és una altra de les raons per les quals els homes decideixen dedicar-se a altres professions.

Algunes propostes de Reeves

Diverses de les solucions que ofereix l’autor per a resoldre alguns d’aquests problemes poden resultar impactants. D’una banda, a causa del tardà desenvolupament cerebral dels homes, Reeves proposa que els nois comencin un any més tard l’escola per a equilibrar la seva maduresa amb la de les noies un any inferior. Això difuminaria les diferències evidents en el seu desenvolupament biològic i les manques d’alfabetisme en edat primerenca. També suggereix que “entre els candidats a llocs docents en sanitat i educació, s’ha de donar una preferència del 2 a l’1 als sol·licitants homes”. Això podria considerar-se com una mesura discriminatòria per sexe, però, diu Reeves, “és de fet la mateixa preferència que es dona actualment a les professores titulars en camps STEM” (cal recordar que Reeves parla del que succeeix als Estats Units). Una altra de les propostes de l’autor no és una altra que la inversió: assenyala a l’Estat i a les fundacions perquè s’animin a revertir aquesta situació mitjançant la inversió econòmica (beques, publicitat, salaris).

Reeves proposa que els nois comencin un any més tard l’escola per a equilibrar la seva maduresa amb la de les noies

Richard V. Reeves ha cridat l’atenció per l’atreviment de les seves propostes, que no han passat desapercebudes. El nom complet del seu llibre és: “Of Boys and Men: Why the Modern Men is Struggling, Why It Matters and What to Do about It”.

Referències

1 Benjamin Zablotsky and others, “Prevalence and Trends of Developmental Disabilities among Children in the United States: 2009–2017,” Pediatrics (October 2019).
2 National Center for Education Statistics, “Degrees Conferred by Postsecondary Institutions, by Level of Degree and Sex of Student: Selected Years, 1869–70 through 2029–30,” Digest of Education Statistics, Table 318.10. See also National Center for Education Statistics, “Degrees in Business Conferred by Postsecondary Institutions, by Level of Degree and Sex of Student: Selected Years, 1955–56 through 2017–18,” Table 325.25.
3 National Center for Education Statistics, “Number of Postsecondary Institutions Conferring Doctor’s Degrees in Dentistry, Medicine, and Law, and Number of Such Degrees Conferred, by Sex of Student: Selected Years, 1949–50 through 2018–19.” See also Higher Education General Information Survey (HEGIS), “‘Degrees and Other Formal Awards Conferred’ Surveys from 1965–66 through 1985–86 and IPEDS Fall 2019 Completions Component,” July 2020.
4 Author’s calculation from National Center for Education Statistics, “Number of Postsecondary Institutions Conferring Doctor’s Degrees in Dentistry, Medicine, and Law, and Number of Such Degrees Conferred, by Sex of Student: Selected Years, 1949–50 through 2018–19”.
5 Louann Brizendine, The Female Brain (New York: Harmony, 2007), p. 6.
Scott Barry Kaufman, “Taking Sex Differences in Personality Seriously,” Scientific American, December 12, 2019.
7 Rong Su, James Rounds, and Patrick Ian Armstrong, “Men and Things, Women and People: A Meta-Analysis of Sex Differences in Interests,” Psychological Bulletin (November 2009).
8 Gijsbert Stoet and David C. Geary, “The Gender-Equality Paradox in Science, Technology, Engineering, and Mathematics Education,”Psychological Science (2018), pp. 581–93. In a related study, Geary and Stoet find a similar pattern for sex differences in expected occupations among adolescents in OECD countries. Gijsbert Stoet and David C. Geary, “Sex Differences in Adolescents’ Occupational Aspirations: Variations across Time and Place,” PLoS One (2022), doi.org/10.1371/journal.pone.0261438.
9 Armin Falk and Johannes Hermle, “Relationship of Gender Differences in Preferences to Economic Development and Gender Equality,” Science, October 19, 2018, p. 5.
10 University of Gothenburg, News Release, October 2, 2018, www.gu.se/en/news/personality-differences-between-the-sexes-are-largest-in-the-most-gender-equal-countries. For the main study, see Erik Mac Giolla and Petri J. Kajonius, “Sex Differences in Personality Are Larger in Gender Equal Countries: Replicating and Extending a Surprising Finding,” International Journal of Psychology(December 2019).
11 Olga Khazan, “The More Gender Equality, the Fewer Women in STEM,” The Atlantic, February 18, 2018.
12  Gloria Steinem, “The Truth Will Set You Free, But First It Will Piss You Off!” (New York: Random House, 2019), p. 64.
13 David J. Deming, “The Growing Importance of Social Skills in the Labor Market,” Quarterly Journal of Economics (November 2017), p. 1593.
14 Scott E. Carrell, Marianne E. Page, and James E. West, “Sex and Science: How Professor Gender Perpetuates the Gender Gap,”Quarterly Journal of Economics (August 2010).
Valora aquest post
5/5 - (1 vote)
 

Compartir

Et pot interessar

2024-04-16T13:51:33+00:00
Go to Top