Principis i eines per al foment de la lectura a l’aula

Compartir

15 maig 2023

“Els bons lectors apareixen quan contacten amb els millors professors de lectura: els bons llibres”

Juan José Lage Fernández, Premi Nacional al Foment de la Lectura el 2007, va ser professor, bibliotecari, editor i crític literari durant 30 anys. Actualment, dirigeix la revista Platero, la qual va crear al 1985, centrada en la literatura infantil-juvenil, l’animació a la lectura i les biblioteques; i l’objectiu de la qual és en pro del foment de la lectura.

“Animación a la lectura” és un llibre on l’autor proposa deu principis i nombroses eines per a l’animació i el foment de la lectura a l’aula. “Animar a llegir” és un sinònim de “sentit comú”, del que es tracta és de posar-se en el lloc del qual no està animat, donar activitat a la cosa inanimada, incitar, excitar, divertir i alegrar. Perquè sempre hi ha un llibre per a un lector, només és qüestió de trobar-lo i encertar en els seus gustos i interessos.

per Jordi Viladrosa i Clua

El llibre de Juan José Lage planteja deu principis per a l’animació i la promoció de la lectura a l’aula. Explica que per a redactar aquest manual ha aprofundit en les idees de professionals experts i diversos intel·lectuals i n’ha sortit un volum polièdric de deu cares amb la intenció d’afavorir el foment de la lectura.

Al pròleg s’hi planteja la pregunta de si l’escola pot fomentar la lectura i cita nombrosos autors per trobar una resposta amb regust de crítica pel que es pot fer i no es fa, o no es fa amb prou encert i entusiasme. Tot seguit exposa els deu principis que, a parer seu, són clau per a dinamitzar la lectura. El següent capítol el formen deu epílegs que contenen diverses propostes pràctiques centrades en la col·laboració família-escola, tenir un pla de lectura de centre o com celebrar el Dia del Llibre des de la biblioteca escolar, entre altres. Els nou annexos finals són models d’enquesta, fitxes, receptes i fins i tot un decàleg d’animació a la lectura.

L’amalgama de citacions, reflexions, fragments, etc. que trobem en aquesta obra s’aparta una mica del que habitualment es considera un manual. Té, però, l’avantatge que permet un pla de lectura o de consulta personalitzat, és a dir, a criteri i interès del lector.

Aquesta obra proporciona un pla de lectura o de consulta personalitzat a criteri i interès del lector

A més de proporcionar-nos els deu principis per a fomentar la lectura, en aquest volum Lage aprofita per a fer un toc d’atenció, des del seu punt de vista, al maltractament de la literatura infantil i juvenil i una súplica constructiva per a demanar respecte per a les futures generacions.

Els deu principis que defineix Juan José Lage són els següents:

  1. Excitar la curiositat i despertar sensibilitats.
  2. L’hàbit i l’educació primerenca.
  3. La importància de la narració oral.
  4. L’exemple i els models.
  5. La importància de la ficció o lectura literària.
  6. Unir lectura i escriptura.
  7. Ni demanar ni oferir res a canvi.
  8. Desescolaritzar, desmitificar o desdramatitzar.
  9. Educar en la llibertat i en la diversitat.
  10. Respectar el ritme, l’època i la intimitat.

L’autor explica com excitar la curiositat i despertar la sensibilitat del lector que “no neix no lector sinó que es fa no lector”; dona pistes sobre com crear hàbit i generar una educació literària primerenca; considera que la narració oral mereix més atenció, i mostra la manera de ser un model lector tant com a docent com a l’àmbit familiar. El text també defensa la unió entre la lectura i l’escriptura malgrat que compta amb poca aplicació pràctica a l’aula.

M’agrada especialment el capítol set, en el qual es defensa que “la lectura és un acte íntim i personal”. D’acord amb Daniel Pennac, un dels autors citats per Lage, ningú no hauria de ser obligat a llegir o fer cap activitat després de la lectura d’un llibre perquè l’obligació de fer-ho “mata el plaer de la lectura i la creativitat”.Quan els professors de literatura imposen emplenar fitxes del llibre llegit, respondre qüestionaris o fer exercicis lingüístics a partir d’un llibre que moltes vegades els alumnes llegeixen per obligació, sense haver pogut ni triar-lo entre una colla d’opcions, redueix el desig de llegir per plaer, cosa que pot portar a l’aversió a la lectura en el futur.

Segons Daniel Pennac ningú no hauria de ser obligat a llegir o fer cap activitat després de la lectura d’un llibre

A més a més, aquesta manera de procedir comporta que el lector es concentri en certs aspectes del llibre en lloc de deixar-se endur per les pròpies interpretacions i connexions personals. Pennac, a “Como una novela” (1992), argumenta que l’obligació de llegir i analitzar obres literàries a l’escola pot matar l’amor per la lectura i la literatura en els estudiants i proposa un enfocament més obert i flexible, en què puguin triar lliurement allò que volen llegir, sense la pressió d’haver de complir tasques específiques després de la lectura. Segons l’escriptor francès, la lectura ha de ser una activitat voluntària i agradable, perquè convertir-la en una experiència poc gratificant pot limitar la creativitat i la imaginació, i descoratjar els joves de llegir per plaer.

La lectura ha de ser una activitat voluntària i no convertir-la en una experiència poc gratificant que limiti la creativitat

Per a aquells a qui agraden els decàlegs i les idees presentades sintèticament, Lage presenta les deu propostes següents d’animació a la lectura:

Un llibre, doncs, per a qui vulgui aturar-se una mica en l’àmbit del pensament, per a reflexionar en el complex camí d’incitar, estimular i engrescar els potencials lectors per tal que descobreixin el seu propi itinerari de lectura.

Valora aquest post
5/5 - (1 vote)
 

Compartir

2024-04-16T13:10:34+00:00
Go to Top