Aprenentatge autèntic mitjançant l’ús estratègic de preguntes i de “feedback”

Compartir

16 maig 2024

El diàleg orientat amb un propòsit augmenta la participació de l’alumnat i en millora l’aprenentatge

per Jordi Viladrosa i Clua

Jackie Acree Walsh és una consultora i autora independent amb seu a Montgomery, Alabama. És reconeguda pel seu treball al camp del “feedback” formatiu en educació. S’associa amb educadors de tot el país per millorar l’ensenyament i liderar programes educatius a les aules, escoles i districtes mitjançant l’ús de preguntes de qualitat. Ha estat autora o coautora de vuit llibres i nombrosos articles centrats en el qüestionament. El seu llibre més recent és “Feedback formativo. Diálogo significativo para mejorar el aprendizaje”(Ediciones SM, 2023).

“Feedback formativo: diálogo significativo para mejorar el aprendizaje”, s’explica com el plantejament de preguntes de qualitat, tant per part del professorat com de l’alumnat, i el diàleg basat en l’escolta activa entre professor, alumnat i companys, serveix de “feedback” i reforça l’aprenentatge. L’autora explora com els educadors poden utilitzar el “feedback” per millorar significativament l’aprenentatge dels estudiants a través d’un diàleg constructiu.

Hi ha diverses eines i tècniques per oferir “feedback” formatiu: observació directa; portafolis o carpetes d’aprenentatge; rúbriques, que aporten criteris específics per avaluar un treball; autoavaluació i coavaluació entre estudiants, que promouen la responsabilitat compartida de l’aprenentatge; preguntes obertes, que conviden els estudiants a analitzar el seu propi aprenentatge i establir connexions amb els objectius; o comentaris específics, que se centren en aspectes concrets del treball de l’estudiant i proporcionen informació útil per millorar. Els recursos que l’autora ens ofereix són nombrosos i tenen l’avantatge que no són teories acadèmiques, sinó experiències d’aula. Al final del llibre trobem enllaços a vídeos de les pràctiques descrites.

Tècniques per oferir “feedback” formatiu: observació directa; portafolis, rúbriques, coavaluació, preguntes obertes o comentaris

Diàleg basat en l’escolta activa i el “feedback” dialògic

L’escolta activa, caracteritzada per l’atenció plena, l’empatia i la comprensió és un element clau per establir un diàleg efectiu. És positiu perquè crea un ambient de confiança i respecte mutu. També perquè anima els estudiants a expressar les seves idees i dubtes. A més, assegura que la retroalimentació s’ha rebut i ha estat processada de manera adequada. És important que tots els estudiants participin en la conversa, no únicament aquells que tenen l’habilitat d’intervenir o perquè els ho demani el professor quan aixequen la mà.

L’escolta activa, caracteritzada per l’atenció plena, l’empatia i la comprensió és un element clau per establir un diàleg efectiu

El “feedback” dialògic se centra a crear un diàleg constructiu entre el docent i l’estudiant. Dit d’una altra manera, es tracta de centrar la pràctica a fer preguntes efectives que promoguin la reflexió i el pensament crític. Jackie Acree Walsh promou un model de qüestionament que ajuda els estudiants a desenvolupar habilitats de pensament superior i a participar més activament en el seu aprenentatge.

Es tracta de centrar la pràctica a fer preguntes efectives que promoguin la reflexió i el pensament crític

Aportacions més rellevants

Walsh posa èmfasi en la importància del diàleg bidireccional entre estudiants i mestres com a mitjà per proporcionar “feedback” formatiu. Un altre aspecte destacat és que el llibre suggereix estratègies concretes per ser aplicades en diverses situacions educatives i ajudar els docents a estructurar les seves interaccions de manera més efectiva. Un dels enfocaments clau és que fomenta l’autoreflexió entre els estudiants, ajudant-los a ser més conscients del seu propi procés d’aprenentatge i com ho poden millorar.

L’autora introdueix un model de retroalimentació altament interactiu i centrat en l’estudiant; en això es diferencia d’altres autors que ofereixen un enfocament més centrat en el docent. La seva aportació facilita un diàleg que empodera els alumnes perquè prenguin control del seu aprenentatge, una perspectiva que és tractada amb una profunditat i enfocament pràctic notables al seu llibre.

L’autora introdueix un model de retroalimentació altament interactiu i centrat en l’estudiant

La nostra autora aconsegueix fer èmfasi en la importància de donar “feedback” específic per a les tasques que s’estiguin duent a terme i que estigui contextualitzat dins del procés d’aprenentatge de cada estudiant. Aquest enfocament se centra de manera específica en la importància del diàleg continu entre estudiants i educadors com a mitjà per proporcionar “feedback” personalitzat i adaptat a les necessitats individuals dels alumnes.

A diferència d’altres autors com John Hattie, que també posa èmfasi en l’impacte significatiu de la retroalimentació formativa en el progrés de l’aprenentatge, o Dylan Wiliam, que destaca el paper de la retroalimentació com a guia per a l’autoaprenentatge, Walsh se centra específicament en com el “feedback” es pot facilitar mitjançant un diàleg intencionat i estructurat, no solament com una pràctica de retroalimentació sinó com una activitat d’aprenentatge contínua i col·laborativa. El seu treball aprofundeix en l’aspecte interpersonal del “feedback” i com es pot optimitzar per fomentar l’autoregulació i el compromís de cada estudiant.

Un aspecte que interessarà als professors és que el llibre que comentem proporciona estratègies concretes i models de com els educadors poden implementar el “feedback” formatiu a les seves pròpies aules. Inclou exemples de preguntes i tècniques per fomentar un diàleg efectiu que ajudi els estudiants a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge.

Proporciona estratègies concretes de com els educadors poden implementar el “feedback” formatiu a les seves aules

Possibles dificultats de la proposta

Tot i que el llibre ofereix estratègies pràctiques molt interessants, en alguns contextos educatius amb recursos limitats o classes molt nombroses, és un repte no menor portar a la pràctica les recomanacions de Walsh. Aquest tipus de projectes didàctics requereixen un clima d’aula adequat i un entrenament previ per part dels alumnes, per no dir la imprescindible formació específica i pràctica del professorat que l’ha de dur a terme.

Tampoc no faltaran veus crítiques que podrien argumentar que les tècniques proposades per Walsh poden ser difícils d’aplicar a les aules amb gran diversitat de necessitats dels estudiants.

Idees pràctiques amb missatge

Qualsevol professor o mestre que es plantegi introduir canvis o elements de millora en la didàctica de les matèries que imparteix, naturalment, no entra en una aula improvisant, sinó que fa un ús intencionat del que ha pensat i planificat anteriorment. L’exemple següent és un d’aquests casos: estem d’acord amb Walsh quan afirma que “el plantejament de preguntes de qualitat engloba la planificació de les classes, el desenvolupament de la capacitat de l’alumnat per preguntar i respondre i la moderació de classes”. Se’ns planteja un desafiament interessant: modificar els rols de mestres i alumnes, i això no és gens fàcil.

Pensar i plantejar preguntes de qualitat i fer que les puguin respondre tots els alumnes i no solament els més perspicaços o els que aixequen la mà suposa un canvi d’estil d’aprenentatge, i també d’ensenyament. A la pràctica, una de les coses que més costa als professors és esperar uns segons en silenci després d’haver plantejat una pregunta a classe. Aquesta acció, a més, s’ha d’adreçar a alumnes concrets i, amb el temps, tots han d’estar disponibles per respondre-hi. Una experiència que Walsh justifica amb molt bons arguments.

Valora el post
Valora este post

Compartir

2024-05-17T07:08:13+00:00

No hi ha extensions per instal·lar o activar. <a href="%1$s" title="Return to the Dashboard">Return to the Dashboard</a>

Go to Top