Eines i recursos per acompanyar el procés de dol infantil

L’objectiu del següent article és donar informació, eines pedagògiques i recursos per comprendre i acompanyar el dol davant la situació de la mort ser estimat.

Vivim en una societat que intenta ignorar el sofriment. Els esforços s’enfoquen en la conquesta de la felicitat i el benestar. Una felicitat gairebé obligatòria on la mort i el dolor no tenen espai. Allunyem el dol i totes les seves manifestacions emocionals. Posar paraules a la mort ens resulta difícil.

La nostra cultura intenta desesperadament bloquejar el sofriment i, davant les situacions crítiques, els pares i mares copien aquesta manera d’evitar el dolor als seus fills. Ells som models en tot, també en el dol. De la nostra manera de viure-ho, de les nostres explicacions i respostes dependrà la forma en què els fills visquin el dol ara i en el futur.

El nen davant la mort

La mort genera molta curiositat en els nens i nenes. Davant la mort d’algun familiar o persona coneguda el menor pot reaccionar de dues maneres, o bé realitzant una infinitat de preguntes o bé no preguntar res o gairebé res.

Els nens perceben de manera crua el sofriment dels pares i familiars al voltant d’una mort i per això, de vegades, poden reaccionar protegint als adults i evitant preguntar o parlar sobre els seus sentiments. Comprenen intuïtivament que amb els seus comentaris o preguntes afegeixen més dolor a la situació. Intueixen que ha succeït una cosa “molt dolenta” del que no s’ha de parlar.

En qualsevol dels dos casos, és vital oferir explicacions, per a evitar que, a partir de dades soltes, imaginacions i fantasies, generin les seves pròpies explicacions. Aquestes explicacions poden ser un obstacle en el procés de dol.

Acostar-los al misteri de la mort

La comprensió de la mort és un procés que no es dóna de manera espontània, depèn de la maduresa cognitiva del nen i de la cultura sobre la mort que l’envolta.Per a donar respostes que facilitin la comprensió sobre la mort, cal tenir en compte, a més d’aquests conceptes, l’estil familiar i la personalitat del nen.

Idees claus:

1. La universalitat
2. La irreversibilitat
3. La causalitat
4. Les conseqüències

Anunciar la mort d’un ser estimat

Comunicar la mort d’un ser estimat no és tasca fàcil. Fer-ho de manera pròxima, honesta i afectuosa pot ajudar el nen a sentir-se menys confós.

Alguns suggeriments són:

1. La comunicació l’han de dur a terme persones molt properes, preferentment els pares; o en el cas de no ser possible ho haurà de fer la persona que tingui major vincle amb el nen.
2. S’ha de comunicar el més aviat possible, sense dilatar-ho en el temps, per a evitar que s’assabenti per altres fonts.
3. És important triar un lloc íntim, lliure d’interrupcions i on puguin expressar lliurement les seves emocions.
4. S’ha de parlar del que ha passat a poc a poc, començant a parlar d’alguna cosa que el nen o nena ja sàpiga. Per exemple: “Ha passat una cosa molt trista.” “Saps que la mama ha estat molt malalta”, “Saps que l’avi és molt gran”, “Saps que el papa s’en va anar de viatge amb avió”…Després es pot comunicar amb delicadesa “T’haig de donar una trista notícia”, “la/el mama/papa ha mort, ja no estarà amb nosaltres perquè ha deixat de viure. Nosaltres l’estimem molt i ell ens estima a nosaltres molt també, el trobarem a faltar moltíssim” (William C. Kroen,1996).
5. Parlar amb tanta claredat i sinceritat com sigui possible. No tractar d’atenuar la notícia usant llenguatge indirecte, com “està descansant” o “es va adormir” o “s’ha anat de viatge”. Aquestes informacions solen confondre als nens i acaben produint temors, per exemple, és freqüent trobar nens amb dificultats per a dormir quan se’ls ha dit que el mort “es va quedar adormit o es va adormir”.
6. És important assegurar-se de crear un ambient on el nen se senti amb llibertat per a fer preguntes. Si no se sap la resposta es pot optar per respondre que necessitem temps per a pensar-la o bé que no sabem la resposta i que buscarem a algú que ens ajudi a trobar la resposta.

Acompanyar i comunicar en el procés de dol

No hi ha fórmules màgiques, però la manera de comunicar-nos marcarà sens dubte la qualitat del procés de dol del nen. Algunes consideracions per a facilitar la comunicació:

1. Mirar als seus ulls, posar-se físicament a la seva altura.
2. Escolta activa.
3. És més important acompanyar, sostenir i escoltar sense prejudicis.
4. Respectar els silencis.
5. Posar paraules a les seves emocions.
6. Mantenir la calma davant de reaccions d’ira.
7. Evitar frases fetes del tipus “tu ets valent”“no ploris, la teva mare no ho voldria”“de seguida t’oblidaràs”“tot passarà” etc.
8. Repetir les explicacions.
9. Repetir al nen tantes vegades com sigui necessari, que l’ estimem.
10. Compartir les creences i la fe.
11. Anticipar al nen el que succeirà en els següents dies a la defunció.

Els nens i el dol

L’OMS defineix el dol com la resposta normal, apropiada i saludable d’una persona enfront d’una pèrdua. És a dir, és un procés normal d’adaptació que segueix a la pèrdua d’un ser estimat.

1. És un procés, per tant, requereix d’un temps i no és immediat.
2. És un procés, així que és dinàmic i actiu, té alts i baixos.
3. És una resposta normal, no és una malaltia. És sa mostrar determinades reaccions.
4. És únic: és la resposta normal i saludable d’una persona. Hi ha molts dols, tants com persones.
5. És un procés d’adaptació i requereix d’un treball i elaboració personal per a aprendre habilitats i recursos.

Segons William Worden per a assimilar adequadament la mort d’un ser estimat és necessari fer les següents tasques:

1. Acceptar la realitat de la mort.
2. Treballar el dolor i les emocions.
3. Adaptar-se a l’absència del mort.
4. Recol·locar emocionalment al mort i continuar vivint.

Com indica l’últim punt, el procés de dol finalitza quan la persona pot recordar el passat i al seu ser estimat, sense sentir malestar, amb afecte serè, “superant” així la seva pèrdua (Barreto i Soler, 2007).

És molt probable que els nens reaccionin i es comportin de formes inesperades o desagradables mentre dura el procés de duel. Per això cal tenir present d’una banda que els límits han d’estar ben establerts i ser ferms en ells i, d’altra banda, hem d’actuar sobre el dol i no sobre la conducta; podem parlar del dolor que sent pel buit que ha deixat una persona en lloc de castigar les seves reaccions violentes. Parlar del dolor, la pena, la tristesa o la ràbia farà que se senti comprès i potser això ajuda a millorar el seu comportament.

Recursos i activitats que ajuden en el procés de dol

El joc, la producció gràfica, la lectura de contes o el visionat de pel·lícules són excel·lents recursos per a promoure el diàleg i la comunicació. Però el més valuós de qualsevol activitat que es planifiqui sens dubte serà la presència de la figura de referència del nen. El “estar”, sens dubte, es convertirà en la millor armilla salvavides per al menor.

Alguns exemples són:

Expressió escrita: carta col·lectiva, carta personal de cadascun/a. Potser se’ls ha quedat alguna cosa sense explicar i ho poden fer ara. Sempre des del positiu i des del record afectuós d’aquesta persona. Escriure un poema, la lletra d’alguna cançó, etc.

Comentar en família alguna història viscuda amb la persona morta.

Expressió artística: Dibuixos personals, murals col·lectius, collages, etc. Expressar-se sense cap límit i posteriorment interpretar el resultat.

Per a més informació i recursos descarregar l’article sencer.