per Campus Impuls Educació

La fe és un do personal que cada persona, gran o petita, ha de viure i fer créixer de manera única. La dimensió religiosa i transcendent exigeix, a més, una intervenció educativa adequada que en faciliti el desenvolupament. Els pares, primers educadors dels seus fills, tenen un paper insubstituïble en aquest àmbit, ja que a través de la seva pròpia vivència i exemple es converteixen en els primers mestres de la fe. La transmissió de la fe és una tasca que compromet i entusiasma tots els batejats; així mateix, els educadors que acompanyen els infants a l’escola formen part de la cadena de persones que contribueixen al creixement de la fe personal d’aquests i són una ajuda inestimable per als pares.

“La llar ha de continuar essent el lloc on s’ensenyi a percebre les raons i la bellesa de la fe, a pregar i a servir el proïsme.” Papa Francesc, Amoris Laetitia n.287.

L’educació religiosa d’un infant ha d’anar lligada al seu desenvolupament humà; no és el mateix transmetre la fe a un nen menor de 5 anys que a un de 8, a un adolescent o a un adult. Així com mai és massa aviat per estimular la seva intel·ligència, tampoc ho és per començar a introduir-lo en els continguts de la fe. Cada infant posseeix, des del Baptisme, la gràcia necessària per conèixer Déu. Pot descobrir l’amor de Déu al mateix temps que l’amor dels seus pares, i el “món de Déu” a mesura que descobreix el món que l’envolta. Hi ha nens molt petits que coneixen l’essencial de la fe amb un coneixement real i profund, fins i tot sense saber-ho expressar. La gràcia baptismal no troba en ells l’obstacle del pecat i, malgrat els seus mitjans humans limitats, interioritzen veritats de fe com ara que Déu ha creat el món per amor, que també els ha creat a ells per amor, que Jesús és el Fill de Déu, que ha mort i ha ressuscitat per nosaltres i que vol que siguem eternament feliços.

El nen petit aprèn principalment a través del que capta pels sentits, i per això tota pedagogia dirigida a edats primerenques ha de basar-se en un entorn material i personal especialment preparat. Els infants petits tenen una religiositat innata. “Déu i el nen s’entenen”, deia Adele Costa Gnocchi, col·laboradora de Maria Montessori en les seves primeres experiències com a educadores de l’àmbit de la fe. Assimilen i entenen els continguts de la fe d’una manera diferent a qualsevol altra etapa madurativa, d’acord amb les seves característiques concretes.

El mètode Atrium

El mètode Atrium desenvolupa una pedagogia de la fe per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys, utilitzant una metodologia específica, una acurada selecció de continguts i materials didàctics. A Atrium, el contingut del missatge cristià s’integra amb l’obertura espontània de l’infant a l’experiència del transcendent i del Misteri de Déu. El mètode Atrium és el resultat de molts anys d’estudi i investigació sobre el desenvolupament del potencial religiós de l’infant. Els seus inicis es fonamenten en la pedagogia de la fe formulada per Maria Montessori i Sofia Cavalletti. Actualment, té vida i personalitat pròpia, així com una metodologia innovadora que s’adapta a les necessitats dels infants i de les famílies d’avui dia.

La finalitat del mètode no és assolir uns nivells concrets de religiositat, sinó més aviat crear, tant a l’escola o parròquia com a la família, oportunitats adequades perquè cada nen i nena pugui desenvolupar al màxim el seu propi potencial.

El nom d’”Atrium” té aquest mateix sentit. De la mateixa manera que a les antigues basíliques hi havia un atri entre el carrer i l’interior del temple, on el fidel es preparava per participar en la celebració litúrgica, el mètode Atrium vol ser, per a la família i l’escola o parròquia, un espai d’iniciació en la fe per als infants.

La Catequesi del Bon Pastor

El mètode Atrium s’inspira en la pedagogia de la fe de la Catequesi del Bon Pastor, on hem descobert una immensa font de recursos per aprofundir en l’educació de la fe en les primeres edats i donar suport a pares i educadors en la seva tasca evangelitzadora.

La Catequesi del Bon Pastor va començar com la petita llavor de mostassa. La terra on va caure aquesta llavor va ser on es van trobar dues persones: Sofia Cavalletti i Gianna Gobbi. No obstant això, el seu creixement va anar més enllà de la història d’aquestes dues dones, ja que la llavor i el seu desenvolupament pertanyen a Déu, i molts altres van col·laborar que continues creixent.

El primer Atrium va néixer l’any 1954, impulsat per l’alegria de tres infants: Enrico (6 anys), Paolo (7 anys) i Massimo (6 anys). Van trobar-se per primera vegada amb una catequista “improvisada”. Paolo no tenia gaires ganes de venir, ja que era el seu únic dia lliure. Per la seva banda, la catequista era inexperta i no disposava de cap material que ajudés els infants a comprendre millor la fe; només tenia la Bíblia. Així, va obrir la Bíblia a la primera pàgina, va llegir i va ajudar els infants a endinsar-se en el text. Les dues hores van passar ràpidament, i quan la mare de Paolo va arribar a recollir-lo, els ulls del nen es van omplir de llàgrimes; no volia marxar. Per la seva banda, Massimo estava disposat a renunciar a les seves estimades classes de música per venir “cada dia” a l’Atrium, perquè, segons ell, “això era més important”.

Basant-se en els experiments de la Dra. Maria Montessori en el camp de l’educació religiosa, Sofia Cavalletti i Gianna Gobbi van organitzar un atri per als infants. Aquest espai va ser preparat amb mobiliari i activitats adaptades als nens petits, per permetre’ls ser i actuar al seu ritme i a la seva manera. Progressivament, es van habilitar altres sales per a infants de sis a dotze anys, organitzades d’acord amb les seves necessitats de desenvolupament. Les creadores de la Catequesi del Bon Pastor van haver d’afrontar un altre repte fonamental, expressat en aquesta pregunta: Com es pot comunicar el missatge cristià de manera que fins i tot els infants més petits el puguin escoltar i rebre?

Novament, van aprofitar les idees de la Dra. Montessori, sabent que, per ajudar l’infant a apropar-se a Déu i experimentar la seva presència, el missatge havia de ser materialitzat d’alguna manera concreta. Així, van començar a crear materials didàctics que oferien als infants un contacte personal amb el nucli de la revelació cristiana. Aquests materials es van convertir en instruments tangibles per a l’unió entre el nen i Déu, implicant l’ús dels sentits i proporcionant oportunitats de moviment. De fet, segons un reconegut teòleg moral italià que coneix des de fa temps la Catequesi del Bon Pastor, aquests materials, en mans dels infants, adquireixen una qualitat semblant a la dels “sacramentals”, ja que esdevenen mitjans concrets per viure la fe i aprofundir en la relació amb Déu.

Gradualment, van desenvolupar nous materials i van ser els mateixos infants qui van guiar aquest procés. L’observació atenta de les seves reaccions va permetre comprovar que certs temes bíblics o litúrgics generaven en ells una actitud de pau i despertaven un interès especial per utilitzar alguns materials una i altra vegada. Quan un tema o un material provocava aquest tipus de resposta, sabien que s’estava nodrint una necessitat vital de l’infant. Els materials que demostraven el seu valor per comprometre l’interès de l’infant i portar-lo a la pregària i la meditació es mantenien; en canvi, els que no generaven aquest efecte eren descartats. Aquest procés continua fins avui dia, i cada catequista ha d’aprendre a reconèixer-lo en la seva aula, no només en l’educació religiosa, sinó en qualsevol altre àmbit de l’aprenentatge.

La Catequesi del Bon Pastor, creada a Roma el 1954, es va expandir cap a Amèrica als anys 70 (Mèxic, Estats Units, Argentina, entre d’altres), on va experimentar un gran creixement i el suport de les autoritats eclesiàstiques. L’any 1996 es va formar a Roma el Consell Internacional de la Catequesi del Bon Pastor (Consiglio Internazionale), integrat per persones que representaven els diferents països on la catequesi s’havia establert i on ja s’havien format les seves respectives Associacions Nacionals. El 2007, les Missioneres de la Caritat, fundades per Mare Teresa de Calcuta, van començar a formar-se en aquest mètode i a aplicar-lo en les seves catequesis infantils, trobant en ell una catequesi contemplativa, diferent de qualsevol altre mètode.

L’Atrium a l’actualitat

L’any 2004, la Institució Familiar d’Educació, amb seu a Barcelona, va començar la recerca d’un projecte d’educació en la fe específic per a l’etapa infantil, amb l’objectiu de desenvolupar-lo als seus col·legis. Després d’un període d’investigació i d’avaluació de diferents propostes, un grup de persones es va desplaçar fins a Virginia, Estats Units, a la parròquia de St. Catherine a Great Falls, VA, per formar-se en la Catequesi del Bon Pastor. Durant quatre anys, es van fer diverses proves d’aplicació del mètode als col·legis i es va anar adquirint, progressivament, el material necessari per a les presentacions. L’any 2009, es va organitzar un curs a La Farga (Sant Cugat del Vallès) destinat a mestres d’educació infantil de tots els col·legis de la Institució Familiar d’Educació sobre la Catequesi del Bon Pastor. Algunes mares del col·legi també van ser convidades a participar-hi. Aquest mateix any, es va constituir un grup de treball format per sis persones (mares i professores) que, aportant diferents perspectives, van ajudar a donar forma al projecte. A partir d’aquest treball, es van començar a redactar els textos definitius de les guies didàctiques que conformen el curs. Paral·lelament, es va posar en marxa un grup pilot de 10 infants de 3 anys, que van iniciar la catequesi en una aula gairebé buida, la qual, amb el temps, es va anar equipant i adaptant a les necessitats del mètode. Aquest espai va permetre a les mestres aprendre la nova metodologia de treball i experimentar el seu impacte en els infants. El curs següent, es va implantar la versió definitiva del mètode Atrium de manera generalitzada al primer nivell d’educació infantil a tots els col·legis de la Institució Familiar d’Educació, situats a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i les Illes Balears.

L’any 2023, es va iniciar el primer curs en línia i una sèrie de tallers semipresencials amb la intenció de donar a conèixer aquesta metodologia a nous mestres i centres interessats en la formació espiritual dels més petits. Atrium no és únicament una metodologia pedagògica, sinó també un camí de fe per a tots els que hi participen, oferint una experiència transformadora tant per als infants com per als educadors i les famílies.

Mètode Atrium: Què aprenc a Atrium