A les últimes dècades, s’ha considerat que les estratègies d’aprenentatge influeixen en l’educació. Cada vegada és més reconegut que l’ús actiu d’estratègies d’aprenentatge autoregulades contribueix al desenvolupament cognitiu, a l’adquisició de coneixements i a l’estimulació de la creativitat en una sèrie de contextos d’aprenentatge (Hamman,2005; Teg i Zhang, 2016; Zimmerman,2013).
L’ús actiu d’estratègies d’aprenentatge autoregulades contribueix al desenvolupament cognitiu, a l’adquisició de coneixements i a l’estimulació de la creativitat
Es necessiten professors millors per a centrar-se en l’alumne (Peter Strevens) i perquè els ensenyin com i quan utilitzar les estratègies. Sens dubte, els pot ajudar a convertir-se en aprenents autodirigits.
Les estratègies d’aprenentatge d’idiomes (EAI) s’han definit de diverses maneres. No obstant això, la definició més acceptada és la d’accions específiques realitzades per l’alumne perquè l’aprenentatge sigui més fàcil, més agradable, més autodirigit, més eficaç i més transferible a una nova situació (Oxford, 2017).
En els últims anys, un nombre creixent d’estudis ha destacat que l’ús d’estratègies d’aprenentatge ha sigut una de les àrees més estudiades de l’aprenentatge de llengües estrangeres (ALLE). S’han presentat diverses classificacions, sent la més influent la taxonomia d’Oxford, que agrupa les estratègies en dues categories principals: estratègies directes i indirectes (Oxford, 2017).
Un nombre creixent d’estudis ha destacat que l’ús d’estratègies d’aprenentatge ha sigut una de les àrees més estudiades de l’aprenentatge de llengües estrangeres
1-Les estratègies directes estan formades per tres camps d’estratègies: (1) Estratègies de memòria, que contribueixen a la recepció, l’emmagatzematge i al record de la informació, (2) Estratègies cognitives, que permeten treballar amb informació en la qual els processos mentals desenvolupen un paper important, i (3) Estratègies de compensació, que ajuden a processar o transmetre la informació fins i tot quan sorgeixen barreres lingüístiques o hi ha llacunes en la comunicació.
2-Les estratègies indirectes també poden ser de tres tipus: (1) Estratègies metacognitives, que se centren en la planificació de l’aprenentatge, la consecució dels objectius d’aprenentatge i el seguiment i l’avaluació de les activitats, (2) Estratègies afectives, que s’encarreguen de les emocions relacionades amb l’aprenentatge de la llengua, i (3) Estratègies socials, que estan relacionades amb l’aprenentatge de la llengua basat en la comunicació, en el qual també intervé el paper dels parlants altament competents.
Segons O’Malley et al. (1985), en combinar l’entrenament d’estratègies metacognitives i cognitives, els alumnes són capaços de reflexionar sobre què estan fent -i per què- i prendre consciència de com aprenen.
En combinar l’entrenament d’estratègies metacognitives i cognitives, els alumnes són capaços de reflexionar sobre què estan fent -i per què- i prendre consciència de com aprenen
Amb aquesta idea present, les estratègies metacognitives juguen un paper important en el mateix procés d’aprenentatge dels estudiants. Segons Oxford (2017), l’aplicació d’estratègies metacognitives en les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escoltar, escriure i parlar) proporciona beneficis als estudiants d’idiomes. Els tres conjunts d’estratègies metacognitives són:
- Centrar l’aprenentatge. Com, per exemple, revisar i relacionar amb el material ja conegut. Es pot dur a terme seguint tres passos: aprendre perquè s’executi l’activitat, construir el vocabulari necessari i fer associacions.
- Organitzar i planificar l’aprenentatge. Un exemple d’aquesta estratègia és descobrir sobre l’aprenentatge d’idiomes. Es basa a esforçar-se per esbrinar com funciona l’aprenentatge d’idiomes llegint llibres, parlant amb altres persones. L’ús d’aquesta informació pot millorar el propi aprenentatge d’idiomes.
- Avaluar el seu aprenentatge. Un exemple d’aquesta estratègia és l’autoseguiment. Consisteix a identificar els errors de comprensió o producció de la nova llengua i evitar-los.
A més, cada vegada es coneixen millor les estratègies cognitives. S’ha comprovat que són una de les estratègies més populars entre els estudiants d’idiomes. De fet, van des de la repetició fins a l’anàlisi d’expressions o el resum. Hi ha quatre grups d’estratègies cognitives:
- Practicar. Un exemple d’aquesta estratègia és reconèixer i utilitzar fórmules i patrons. Se centra a ser conscient de/o fer servir fórmules rutinàries. És a dir, unitats úniques i no analitzades com: Explica-me’n més, i Què va passar aleshores?
- Rebre i enviar missatges. Com per exemple captar la idea ràpidament fent servir el skimming per a determinar les idees principals o el scanning per a trobar detalls específics d’interès. Ajuda els alumnes a comprendre ràpidament allò que estan escoltant o a llegir en una nova llengua.
- Analitzar i raonar. Un exemple és el raonament deductiu. Els alumnes poden usar regles generals i aplicar-les a les noves situacions de la llengua meta. Es considera una estratègia descendent que va del general al més específic.
- Crear una estructura d’entrada i sortida, necessària tant per a la comprensió com per a la producció en la nova llengua. Un exemple és prendre notes com el mapa semàntic, la forma d’esquema estàndard, etc.
La base d’aquestes estratègies d’aprenentatge és el desenvolupament de la creativitat dels alumnes. Segons Ellis i Ibrahim (2019), això s’estableix desenvolupant les característiques de les persones creatives a través del seu entorn i activitats d’aprenentatge que:
- Fomentin les preguntes, la paciència i l’obertura a noves idees.
- Tinguin un nivell alt de confiança.
- Proporcionin oportunitats per a gaudir experimentant i assumint riscos.
- Ofereixin oportunitats per a prendre decisions i ser independents.
- Ajudin els alumnes a veure les connexions i a establir vincles en el seu aprenentatge.
- Permetin que els alumnes aprenguin dels errors i els fracassos i que adquireixin autoestima i confiança.
Reprenent aquesta idea de la creativitat, Edward de Bono afirma que la creativitat implica trencar amb els patrons establerts per a veure les coses d’una manera diferent. A més, se centra en la idea que fer una pregunta és la manera més senzilla d’enfocar el pensament: fer la pregunta correcta pot ser la part més important del pensament.
Fer una pregunta és la manera més senzilla d’enfocar el pensament: fer la pregunta correcta pot ser la part més important del pensament
En certa manera, les estratègies d’aprenentatge poden canviar la percepció que els alumnes tenen del seu propi aprenentatge i de la seva creativitat.