La millora de la competència en llengua oral depèn de la seva avaluació

Compartir

23 gener 2023

Avaluar adequadament la competència oral és crucial per a garantir l’èxit lingüístic dels estudiants

Per Jordi Viladrosa i Clua

La competència en comunicació oral és considerada una habilitat important en el currículum educatiu de la major part dels països. Malgrat això, no sempre es treballa de manera sistemàtica a les aules, tot i que es promou que els alumnes preparin presentacions orals, facin debats, discussions en grup o, fins i tot, en algunes escoles, els estudiants reben una preparació específica d’oratòria per a millorar la seva capacitat de parlar en públic. A l’Estat espanyol i a Catalunya aquesta competència forma part del currículum de les llengües.

L’expressió oral es valora en molts països arreu del món, però les pràctiques d’avaluació varien en funció del país. El que sí que passa a tot arreu és que els alumnes solen millorar a mesura que avancen en el nivell educatiu i compten amb més oportunitats per a practicar i desenvolupar aquesta habilitat. No hi ha una altra opció: sense treballar-ho específicament i sense avaluar-ne el procés d’aprenentatge i el producte educatiu que en resulta, no hi pot haver una millora consistent d’aquesta competència.

justicia y equidad
Els alumnes solen millorar quan compten amb més oportunitats per a practicar i desenvolupar aquesta habilitat

Així, doncs, avaluar adequadament la competència comunicativa oral garanteix l’èxit lingüístic dels estudiants. L’ús eficaç d’eines tecnològiques, a part de l’observació directa de les produccions orals dels alumnes, permet un procés més ràpid i fiable per a obtenir resultats significatius sobre el seu progrés. En proporcionar-los “feedback” immediat sobre la seva intervenció oral, és més fàcil identificar les seves febleses i treballar-les fins a aconseguir millores substancialment notables en la seva habilitat comunicativa. A més, aquest tipus d’avaluació permet que millori no sols cadascun dels alumnes per separat, sinó també tot el grup.

Avaluar adequadament la competència comunicativa oral garanteix l’èxit lingüístic dels estudiants

La prova d’expressió oral a Catalunya

Les conegudes avaluacions internacionals PISA, PIRLS, SITES, TALIS o TIMSS no avaluen la competència comunicativa oral. En canvi, PISA sí que avalua la comprensió lectora; una prova promoguda per l’OCDE i aplicada cada tres anys a l’alumnat de quinze anys. També PIRLS, que promou la “International Association for the Evaluation of Educational Achievement” (IEA) i que s’aplica cada cinc anys a l’alumnat que cursa quart de primària, avalua la comprensió lectora.

A Catalunya, el curs 2018-2019 el Departament d’Educació va avaluar l’expressió oral, que forma part de la competència comunicativa lingüística, en una mostra de 1.700 alumnes de 51 centres educatius i es va aplicar en llengua catalana, llengua castellana i llengua anglesa. Està previst que es torni a aplicar aquest 2023 en el marc de les proves censals de competències i coneixements bàsics que han d’haver adquirit els alumnes al final de l’educació secundària obligatòria; unes proves que tenen caràcter informatiu, formatiu i orientador per als alumnes, les famílies i els centres.

La prova té les següents característiques:

  • Avalua l’expressió oral i la interacció.
  • Es tracta d’una prova de tipus competencial.
  • S’emmarca en una realitat propera a l’alumnat i en un context que podria ser real.
  • Ofereix suport audiovisual.
  • Es fa un treball tant individual com en parella.
  • Es tenen en compte els aspectes paraverbals.
  • Es proporciona la guia d’aplicació, una rúbrica d’avaluació i un full de registre.

Els processos avaluats són els següents:

Font: CSASE (2019). “L’avaluació de l’expressió oral”. Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als resultats obtinguts en la prova pilot, segons l’informe d’avaluació número 23 del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, publicat per la Generalitat de Catalunya (2020), “destaca sobretot el domini dels tres aspectes de la fluïdesa en el discurs: tant en llengua catalana com en llengua castellana, més del 70% dels alumnes se situa en els nivells mitjà-alt i alt”. En canvi, hi ha un nombre important d’alumnes amb una baixa puntuació a lèxic i morfosintaxi. L’estudi de resultats apunta que pot ser pel fet que el discurs oral era improvisat i és més difícil corregir el que s’ha dit i que molts alumnes mostraven una certa pobresa lèxica.

Un altre dels aspectes a destacar és que no hi ha diferència significativa entre la llengua catalana i la castellana en l’avaluació de l’expressió oral. Tot i això, si es creuen els resultats amb la variable de nivell de complexitat de centre, s’observa que ambdues llengües mostren un mateix patró: l’alumnat de centres amb un nivell alt de complexitat obté pitjors resultats que l’alumnat de centres amb un nivell de complexitat mitjà o baix. En llengua anglesa els resultats són encara millors en aquests nivells. Pel que fa al gènere, s’aprecia que en les tres llengües les noies presenten millors resultats que no pas els nois i, si ens fixem en l’indicador “capital cultural” de l’alumnat, veiem que aquest factor té un pes important en l’assoliment de la competència oral, de manera especial en els resultats en llengua anglesa.

L’indicador “capital cultural” de l’alumnat, factor amb un pes important en l’assoliment de la competència oral

Ens crida l’atenció que “la relació entre els resultats de l’avaluació de l’expressió oral i l’afició a la lectura té la significació estadística més alta en els resultats de les tres llengües. Com més declaren els alumnes que llegeixen per obligació, pitjors resultats obtenen. Inversament, com més declara l’alumnat que la lectura és una afició, millors resultats obté”.

La relació entre els resultats de l’avaluació de l’expressió oral i l’afició a la lectura té la significació estadística més alta en els resultats

Globalment, l’anàlisi dels resultats de l’expressió oral es basa en puntuacions ponderades sobre 100 i els alumnes pertanyents a la mostra varen obtenir 72,9 punts en llengua catalana, 73,7 punts en llengua castellana i 65,7 en llengua anglesa.

Aquest any 2023 el CSASE aplicarà noves proves de comunicació oral de llengua catalana a tots els alumnes de Catalunya que estan cursant 6è de primària i 4t d’ESO i a una mostra dels alumnes d’aquests mateixos cursos se’ls aplicaran aquestes avaluacions en llengua castellana i anglesa.

Amb els resultats obtinguts es podrà fer una nova anàlisi de dades a partir de la qual es podran prendre les decisions oportunes: es veurà que algunes estratègies i eines funcionen bé i que caldrà millorar-ne d’altres. Quan s’ha avaluat una competència, un projecte o una tasca, el procés de presa de decisions és un factor clau que ha de permetre tenir en compte de manera diferenciada els resultats obtinguts. En el cas de l’expressió oral, ens referim a les diferents habilitats orals avaluades, com ara la fluïdesa, la pronunciació, el lèxic emprat, etc. amb la finalitat de definir accions didàctiques específiques més que no pas plans d’acció globalitzats.

Per a saber-ne més:

Sanmartí, Neus (2020). “Avaluem per aprendre a fer exposicions orals”. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

Sanz, Glòria (2020). “La competència oral en la professió docent”. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2020). “L’avaluació de l’expressió oral a 4t d’ESO”. Curs 2018-2019. Informe d’avaluació, núm. 23. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

Valora aquest post
5/5 - (1 vote)
 

Relacionat amb: Article, Competencia oral

Compartir

2024-04-17T07:18:48+00:00
Go to Top