L’hàbit de llegir millora la comprensió lectora

Compartir

15 juny 2023

Entenem millor el que llegim quan tenim els coneixements i el vocabulari necessaris, sense gaires distraccions

per Jordi Viladrosa i Clua

Ben segur que alguna vegada heu enviat un correu electrònic a algú i no us l’ha contestat com esperàveu. Potser teniu una experiència similar amb els missatges emesos a través de les diversíssimes xarxes socials. Ens podem preguntar en quin moment s’ha trencat l’acte comunicatiu i fins a quin punt això ha estat a causa de la poca perícia per part de l’emissor o de la insuficient comprensió lectora per part del receptor. Si entremig hi barregem una atenció dispersa o que estem immersos en la multitasca en la qual tots plegats hem sucumbit més sovint del que caldria, potser anirem entenent millor per què actualment l’hàbit de llegir tranquil·lament va perdent aficionats.

Som d’una manera de ser que busquem culpables per a totes les nostres experiències negatives o mals resultats en proves internacionals com les que darrerament ens han mogut a escriure articles com aquest que estàs llegint. L’estudi PIRLS1 de 2021 ha deixat els nostres estudiants de 4t de primària en un mal lloc pel que fa al grau de domini de la seva comprensió lectora i, malgrat que no hi ha gairebé res de nou que no se sabés, les diverses administracions educatives no han trigat gaire a culpar-ne la pandèmia o les tecnologies, materialitzades en el genèric “les pantalles”. Al meu entendre, la pregunta que ens hem de fer és quines són les causes profundes d’aquesta situació i què s’hi pot fer per revertir-ho en el benentès que l’objectiu és aquest: llegir més, llegir millor, comprendre el que llegim i gaudir d’una bona literatura.

L’objectiu és aquest: llegir més, llegir millor, comprendre el que llegim i gaudir d’una bona literatura

Llegim menys i ho fem d’una altra manera

Fa un temps, em comentava una alumna de 4t d’ESO que des de feia un parell d’anys el seu hobby per la lectura havia disminuït molt, que ja no llegia les novel·les que llegia anteriorment. I se’n feia creus perquè li agradava molt llegir i en gaudia, però que es trobava que havia de repartir el seu temps entre molts competidors del seu hàbit lector. No podem negar pas que les tecnologies, els algoritmes, els “infinite scrolls” han passat a formar part de nosaltres mateixos i que no sempre els governem sinó que ens governen. En el fons, això és el que em deia aquesta alumna. Amb textos cada cop més breus, vídeos d’un minut que s’acumulen als nostres telèfons intel·ligents, missatges que tenen limitats el nombre de caràcters i amb la immediatesa amb la qual volem tot allò que desitgem, ens preguntem encara per què hem deixat de llegir o per què no entenem prou bé el que llegim?
Les tecnologies o els “infinite scrolls” han passat a formar part de nosaltres mateixos i  no sempre aconseguim governar-los

Paulo Cosín (2022) dedica a la comprensió lectora el capítol 3 del seu llibre “Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. En l’esmentat capítol ofereix diversos consells a partir de l’obra de Trevor Cairney (2022) el qual pensa que “el més important que fem, com a lectors, és donar sentit a allò que llegim”. En aquest punt, és molt rellevant el rol de l’educador que consisteix a “crear un sentit de comunitat lectora mitjançant un ambient en el qual es consideri que la posada en comú dels textos és rellevant i entretinguda”.

Sabem prou bé que llegir té molts beneficis per a la nostra ment, ens fa més cultes, ens aporta coneixements i facilita un ús constructiu del lleure. La tecnologia –tan criticada, però tan omnipresent- no és el nostre enemic; fins i tot pot ser una excel·lent aliada per compartir el que hem llegit, trobar recomanacions de llibres o fer-ne nosaltres mateixos; això sí, hem de ser conscients que cal fer-ne un ús responsable i dedicar-hi el temps oportú.

Llegir té molts beneficis: ens fa més cultes, ens aporta coneixements i facilita un ús constructiu del lleure

Alguns consells pràctics

Si el que ens interessa és trobar consells pràctics, Cristina Correro i Joan Portell acaben de publicar “Lectures que fan lectors. L’educació literària d’infants i joves”. Amb l’objectiu d’ajudar els infants a créixer com a lectors, proposen com triar les lectures tenint en compte els elements més destacats, tot procurant la qualitat. Em sembla que pot ser una bona guia per a tots aquells que vulguin ser mediadors o lectors mediadors, a més de l’interès natural que hi poden tenir els mestres, els qui gestionen les biblioteques, i els pares motivats per fer de la lectura una alternativa raonable a l’imperi de la superficialitat a la qual podríem estar sotmesos si no en som prou conscients. També és una bona opció el llibre “Els beneficis de la lectura en veu alta”, dels autors David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz. Aquests autors afirmen que “les dades que s’obtenen en diversos estudis sobre els efectes de la lectura en veu alta indiquen que ajuda els infants a construir un vocabulari més ric, amb unes estructures sintàctiques més complexes i, per tant, amb més possibilitats d’entendre els textos i d’expressar de manera acurada qualsevol idea o sentiment”.

Temps, calma i estratègies renovades

A llegir se n’aprèn generalment a l’etapa d’educació infantil i fins als vuit o nou anys és una experiència que requereix temps i calma. Som molts els qui apostem per una escola que, sobretot a primària, dediqui el temps que calgui als aprenentatges bàsics i comuns, en la línia del que Joan Domènech escrivia al seu llibre “Elogi de l’educació lenta”. El problema el tenim a la secundària. És aquí on caldrà idear noves estratègies i educar lectors crítics per tal d’evitar que esdevinguin adults vulnerables. També caldrà posar èmfasi en allò que sabem que funciona si li donem la prioritat necessària i hi posem els recursos que ho fan viable. Em refereixo a les biblioteques de centre amb bibliotecari inclòs, a les d’aula, a oferir un ventall ampli de lectures i de qualitat literària, productes multimodals atractius, clubs de lectura, converses literàries entre iguals, o alumnes prescriptors de llibres a través de “booktrailers”, publicats al web de l’escola, per exemple.

A llegir se n’aprèn generalment a l’etapa d’educació infantil i fins nou anys és una experiència que requereix temps i calma

Referències

1 L’Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study en anglès) és un estudi de la IEA que avalua la comprensió lectora dels alumnes a 4t de Primària. Aquest estudi avalua les tendències en el nivell d’aprenentatge dels estudiants cada cinc anys des del 2001.

Bibliografia

Bueno, David, Forés, Anna, Ruiz, Antoni (2023). “Els beneficis de la lectura en veu alta”. Grup Enciclopèdia.

Cairney, Trevor H. (2022). “La enseñanza de la comprensión lectora”. Ediciones Morata. 7ª edición.

Correro, Cristina; Portell, Joan (2023). “Lectures que fan lectors”. Eumo Editorial.

Cosín Fernández, Paulo (2022). “Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. Ediciones Morata.

MEyC (2023). “Estudio PIRLS”. https://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pirls/pirls-2021.html

Compartir

2023-09-25T06:37:24+00:00

No hi ha extensions per instal·lar o activar. <a href="%1$s" title="Return to the Dashboard">Return to the Dashboard</a>

Go to Top