Entrenar les emocions és preferible a buscar la felicitat

Compartir

18 juliol 2022

Per a Mar Romera, la família és la primera escola de les emocions

Per Jordi Viladrosa i Clua

Mar Romera Morón (Alemanya, 1967) és mare, mestre, llicenciada en Pedagogia i Psicopedagogia i especialista en intel·ligència emocional i innovació. Presideix l’Associació Pedagògica Francesco Tonucci i és autora del model pedagògic “Educar amb tres Ces: Capacitats, Competències i Cor”.

“La familia, la primera escuela de las emociones” exposa les dificultats que pares i mares poden trobar-se en el procés d’aprenentatge dels més petits, i proposa maneres d’actuar que ajudaran a les relacions entre pares i fills per a augmentar la seva capacitat d’anàlisi i d’actuació. Avui dia, sabem que una bona gestió emocional és la clau pel nostre benestar, per aquest motiu, l’educació de les emocions s’ha convertit en el pilar fonamental del segle XXI. És important educar als més petits en les emocions perquè les reconeguin i les identifiquin i ensenyar-los a conviure amb elles.

L’autora se centra en la família com a espai essencial on cal ensenyar els fills a conviure amb les emocions, a saber-les identificar, reconèixer-les i a actuar segons calgui a partir de cada context i de cada situació perquè “una bona gestió emocional és clau per al nostre benestar”. L’entorn i els progenitors esdevenen els referents principals. A parer seu, són diverses les claus per a educar emocionalment els fills, però de totes elles, n’hi ha tres d’essencials: el temps, els límits i l’escolta.
Són diverses les claus per a educar emocionalment els fills, però de totes elles, n’hi ha tres d’essencials: el temps, els límits i l’escolta
justicia y equidad

El temps té a veure amb la presencialitat, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat. Aquest ser-hi vol dir fer junts el que sigui, no estar pendent d’altres entreteniments mentrestant. Posar uns límits clars i raonables és una bona manera d’evitar l’error de la sobreprotecció, un factor que els fa dèbils. Una estructura de límits els fa sentir segurs tot garantint la seva autonomia. I escoltar-los va més enllà del fet de sentir-hi perquè es tracta de dues coses diferents.

Una altra de les claus que Romera identifica és el respecte. Això significa que hem d’evitar projectar en els fills les pròpies expectatives i que cal ajudar-los a expressar el que senten de manera sana. Es refereix també a una mena de laboratori material per al desenvolupament integral d’una persona en el qual s’aprèn la gestió de les emocions a través de la comprensió i d’enfortir l’autoconcepte, que no és el mateix que l’autoestima.

Hem d’evitar projectar en els fills les pròpies expectatives i cal ajudar-los a expressar el que senten de manera sana

L’aprenentatge de les emocions

Actualment, tot el que té a veure amb el món de les emocions i com en tenim cura ha passat a ocupar un lloc preferent, també en el terreny educatiu. Fer front als problemes adequadament, tenir control dels propis pensaments, entendre els sentiments d’un mateix i els dels altres, etc. s’han convertit en objectius a assolir per tal d’aprendre a viure sense que això vulgui dir que el que s’està fent és buscar la felicitat al preu que sigui.

Mar Romera planteja que podem fomentar l’educació emocional des de casa “dient t’estimo (malgrat que ja es dona per descomptat), abraçant-se, rient i plorant junts, respectant allò que l’altre sent sense fer judicis de valor sobre què hauria de sentir”. És en aquest sentit que la família esdevé la primera escola de les emocions, perquè “els comportaments emocionals recurrents viscuts en el si d’una família es converteixen en hàbits de gestió emocional per a tota la vida”.

Els comportaments emocionals recurrents viscuts en el si d’una família es converteixen en hàbits de gestió emocional per a tota la vida

A casa, doncs, i a l’escola, la nostra autora considera l’educació emocional com un “procés continu i permanent que ha de ser present durant tot el desenvolupament educatiu de l’alumnat”. El seu plantejament és que “els nens més que saber han de ser, és a dir, tenir autonomia per triar, ser responsables, activar el pensament crític, impulsar la creativitat, aprendre a treballar en equip, conèixer i treballar en les seves emocions fent, d’aquesta manera, que el coneixement es torni a saber”.

Hi ha emocions que s’aprenen directament, com la por o la ràbia, però el més habitual és que s’aprenguin observant les persones que ens envolten. És per això que és important que els pares i els professors siguin conscients que, per a bé o per a mal, són un model davant dels seus fills i dels seus alumnes.

La intel·ligència emocional

La intel·ligència emocional és un entramat d’habilitats toves (soft skills) que les persones tenen per naixement o perquè les aprenen al llarg de la seva vida: l’empatia, l’automotivació, l’autocontrol, la gestió de les emocions…  Es tracta d’un concepte que van donar a conèixer per primer cop els psicòlegs nord-americans Peter Salovey i John Mayer l’any 1990, malgrat que es va fer més popular gràcies al llibre que va escriure Daniel Goleman, cinc anys més tard.  Segons Mayer i Salovey, (1997), la Intel·ligència Emocional es descriu com la “capacitat de percebre, utilitzar, comprendre i regular eficaçment les emocions en un mateix i en els altres, de manera que ens permeti desenvolupar un comportament adaptatiu a l’entorn”.
La intel·ligència emocional és un entramat soft skills que les persones tenen per naixement o perquè les aprenen al llarg de la seva vida

Emocions bàsiques

Romera ens diu que “no hi ha emocions positives ni negatives. Totes les emocions són necessàries”. I, per a això, el que cal fer és viure bé les emocions bàsiques. Són aquestes deu:

La por “és la que ens permet estar vius i tenir prudència” per traspassar els límits.

La ràbia o l’enuig els sentim quan les coses no surten bé i necessitem aprendre a controlar-lo.

La sorpresa és una emoció fonamental a l’educació. Una de les seves funcions és “ser frontissa que em permetrà canviar d’emoció”.

La culpa constructiva, que ens ajuda a “entendre que l’error és una oportunitat”.

La tristesa permet parar “per tornar a començar”.

El fàstic és necessari per a triar i “rebutjar allò que ens és nociu”

“La curiositat ens salvarà”, afirma Romera.

L’admiració fa que els nostres fills ens ubiquen com a referents.

La seguretat és crucial per “aprendre i créixer, per donar noves oportunitats, perquè t’estimo per qui ets i no pel que fas”.

L’alegria ha de fer-se present durant tota la jornada.

Font: Impuls Educació

A manera de resum, segons Romera, les emocions més importants per a educar es troben a dins de la paraula CASA: curiositat, admiració, seguretat i alegria.

Aquest és un llibre en el qual la pedagoga Mar Romera exposa les dificultats més habituals que pares i mares  poden descobrir durant el procés d’aprenentatge a la infància, i proposa accions que milloraran la capacitat d’anàlisi i d’actuació en les relacions entre pares i fills.

Compartir

Et pot interessar

Subscriu-t’hi
2022-07-20T09:54:46+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
Go to Top