L’educació disruptiva

Compartir

3 maig 2024

Promoure un canvi de paradigma requereix una nova manera de pensar

per Jordi Viladrosa i Clua

El terme “educació disruptiva” va ser encunyat per Clayton Christensen, un professor d’administració de negocis de la Universitat Harvard. Christensen va utilitzar el terme per descriure un nou model d’educació que s’allunya del model tradicional, basat en classes magistrals i exàmens. El nou model se centra en l’aprenentatge actiu, la personalització i l’ús de la tecnologia. És un concepte que ha estat àmpliament adoptat per descriure una varietat de noves tendències en l’educació, com ara l’aprenentatge en línia, l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge social.

L’educació disruptiva és un nou model que se centra en l’aprenentatge actiu, la personalització i l’ús de la tecnologia

Christensen és autor del llibre “Disrupting Class: How Disruptive Innovation Will Change the Way the World Learns” (2010), on argumenta sobre el canvi disruptiu a l’escola pública K-12, fent servir una àmplia gamma de continguts de la vida real. Un llibre que, segons Howard Gardner, parla de manera reflexiva i imaginativa sobre com pot ser l’educació genuïnament individualitzada i com portar-la a terme”.

Altres persones que han contribuït al desenvolupament del concepte d’educació disruptiva són: Tony Wagner: expert en educació que ha escrit sobre l’educació del segle XXI. En el seu llibre “Creando Innovadores: La formación de los jóvenes que cambiarán el mundo” (2014) explora què han de fer pares, professors i empresaris per desenvolupar les capacitats dels joves per convertir-se en innovadors, a partir de la col·laboració, la resolució de problemes interdisciplinaris i la motivació intrínseca. O Ken Robinson, un conferenciant i educador que va escriure sobre l’educació creativa. En el seu llibre “El Elemento: Descubrir tu pasión lo cambia todo” (2010) considerava que tothom té un talent natural que hauria de ser cultivat. O el potser més conegut “Escuelas creativas: La revolución que está transformando la educación” (2015) on afirma que cal acabar amb l’antic sistema educatiu industrial i en el qual proposa un enfocament orgànic i personalitzat que es basa en els recursos tecnològics i professionals sense precedents actuals per implicar-hi tots els estudiants.

L’educació disruptiva és un concepte en evolució i encara està per veure quina repercussió tindrà realment en el sistema educatiu. No obstant això, és clar que el terme està tenint un cert impacte en el debat sobre l’educació, i ajuda a posar de manifest la necessitat de canviar els sistemes educatius tradicionals.

L’educació disruptiva és un concepte en evolució i encara està per veure quina repercussió tindrà en el sistema educatiu

Al nostre país, un dels defensors de l’educació disruptiva és Joan Domingo Farnós, un professor jubilat que produeix i comparteix coneixement bàsicament a través del seu blog “Juandon. Innovación y conocimiento”. Farnós defensa que el treball en xarxa, en equip, i la intel·ligència col·lectiva són les bases del treball del segle XXI. Aquestes formes de treballar permeten a les persones compartir coneixements i experiències, i això condueix a una major innovació i productivitat.

El treball en xarxa i la intel·ligència col·lectiva permeten compartir coneixements, i això condueix a una major productivitat

Quan se li pregunta per l’educació disruptiva, Farnós sol explicar que qualsevol canvi requereix una nova manera de pensar. I afegeix: aquest canvi de mentalitat demana ser conscients de la situació actual i de la situació desitjada. Una vegada que tenim clars aquests dos punts, podem començar a buscar formes de resoldre el problema i fer-ho realitat. Però, a més de ser-ne conscients, també cal tenir ganes de canviar perquè el que és habitual és que hi hagi molta resistència a fer-ho.

Educació disruptiva: característiques

Les principals característiques de l’educació disruptiva  són:

  • Personalització: L’educació disruptiva posa l’estudiant al centre de l’aprenentatge i s’adapta a les seves necessitats individuals, tenint en compte els seus interessos, els seus estils d’aprenentatge i els seus objectius. Ben segur que la Intel·ligència Artificial (IA) oferirà un ajut considerable en aquest aspecte.
  • Ús de la tecnologia: Es proposa un ús intensiu de la tecnologia per crear experiències d’aprenentatge més interactives i immersives. Les plataformes d’aprenentatge en línia en són un exemple i les editorials educatives les promouen com a complement als llibres de text. Una altra manera és utilitzar la realitat virtual i la realitat augmentada per crear experiències d’aprenentatge immersives.
  • Aprenentatge actiu: L’objectiu és que l’estudiant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge i no solament un receptor passiu d’informació. El treball en equip i els projectes d’aprenentatge per fomentar la col·laboració i la creativitat són una manera de dur-ho a terme.
  • Aprenentatge en línia: És una eina que permet als estudiants accedir a l’educació en qualsevol lloc i en qualsevol moment. És una opció flexible i accessible que pot ser útil per a estudiants amb diferents necessitats.

L’educació disruptiva és un nou paradigma educatiu que s’adapta als canvis socials i tecnològics del segle XXI. En síntesi, posa l’estudiant al centre del procés d’aprenentatge i fa servir la tecnologia per crear experiències d’aprenentatge més interactives i immersives.

Posa l’estudiant al centre de l’aprenentatge i fa servir la tecnologia per crear experiències d’aprenentatge més immersives

El paper de la IA en l’educació disruptiva

La intel·ligència artificial (IA) no va pas néixer ahir, malgrat que en parlem molt darrerament, sinó que porta una dècada entre nosaltres, en segon pla, podríem dir. La IA té el potencial de revolucionar l’educació d’una manera disruptiva, i ens ofereix noves maneres d’aprendre i d’ensenyar.
La IA té el potencial de revolucionar l’educació disruptivament, i ens ofereix noves maneres d’aprendre i d’ensenyar

La IA ens pot ajudar a:

  • Personalitzar l’aprenentatge: La IA ens pot ser útil per recopilar dades sobre els estudiants, com ara el seu rendiment, les seves preferències i els seus estils d’aprenentatge. Aquestes dades es poden utilitzar per crear situacions d’aprenentatge personalitzades que s’adaptin a les necessitats individuals de cada alumne.
  • Automatitzar tasques repetitives, com ara la correcció d’exercicis o la generació de resums de contingut. Això alliberaria el temps dels professors per centrar-se en tasques més creatives.
  • Oferir aprenentatge en temps real, és a dir, crear entorns d’aprenentatge en temps real que permetin als estudiants interactuar amb el contingut i obtenir “feedback” immediatament. Això els pot ajudar a aprendre de manera més eficient.

Alguns exemples concrets de com la IA s’està utilitzant ja en l’educació disruptiva inclouen: plataformes d’aprenentatge en línia personalitzades, tutors virtuals, o simuladors i jocs educatius.

En general, la IA té el potencial de fer que l’educació sigui més accessible, eficaç i interessant. A mesura que continuï desenvolupant-se, és probable que descobrim nous usos de la tecnologia en l’educació disruptiva i innovadora.

En general, la IA té el potencial de fer que l’educació sigui més accessible, eficaç i interessant

Per acabar, entre els cada cop més nombrosos exemples de com la IA s’està utilitzant en educació disruptiva a Catalunya destaquem el projecte “E-learning per a la inclusió” que utilitza la IA per crear materials educatius personalitzats per a estudiants amb necessitats educatives especials. Aquests materials inclouen recursos visuals, auditius i tàctils. O el projecte “IA en educació”, una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que ofereix recursos, experiències i formació als professionals de l’educació que vulguin utilitzar la IA a les seves aules.

Valora el post
5/5 - (1 vote)

Compartir

2024-05-16T07:05:40+00:00

No hi ha extensions per instal·lar o activar. <a href="%1$s" title="Return to the Dashboard">Return to the Dashboard</a>

Go to Top