PISA, un referent internacional d’avaluació educativa

Compartir

20 març 2024

Entendre i millorar els sistemes educatius

per Jordi Viladrosa i Clua

El report PISA (Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants) és un estudi elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants de quinze anys en diferents països. Aquest informe rigorós i que parteix d’activitats d’avaluació de tipus competencial s’ha convertit en una referència clau per entendre i comparar els sistemes educatius a escala mundial. Algunes de les raons per les quals aquest informe té rellevància són:

  1. Comparació Internacional: L’informe PISA permet comparar el rendiment educatiu de diferents països i regions. Aquesta comparació proporciona indicadors sobre quines pràctiques educatives són més efectives i pot ajudar les administracions educatives dels països a identificar àrees de millora.
  2. “Benchmarks” Internacionals: L’estudi estableix “benchmarks” internacionals en les àrees d’aprenentatge clau com matemàtiques, ciències i comprensió lectora. Aquests “índexs de referència” poden ser utilitzats pels governs de cada país per avaluar el seu propi rendiment i establir objectius per a la millora.
  3. Identificació de Tendències: L’informe PISA permet identificar tendències en l’educació i el rendiment estudiantil al llarg del temps. Això pot ajudar a preveure i abordar problemes emergents o canvis necessaris en els sistemes educatius.
  4. Foment de la Transparència: L’estudi fomenta la transparència en els sistemes educatius en proporcionar dades accessibles i comparables. Aquesta transparència pot ajudar a responsabilitzar els governs, els educadors i els responsables de les polítiques educatives.
  5. Identificació de Desigualtats: Aquest informe també destaca les desigualtats en l’educació, incloses les disparitats en el rendiment entre grups socioeconòmics. Aquesta informació pot ser crucial per abordar les desigualtats i millorar l’equitat en els sistemes educatius.

Tot i això, cal tenir en compte que l’informe PISA no mesura tots els aspectes rellevants de l’educació i que hi ha crítiques i debats sobre el seu enfocament i les seves implicacions polítiques, com és natural. Malgrat això, continua sent una eina valuosa d’avaluació per entendre i millorar els sistemes educatius en una perspectiva global.

L’informe PISA continua sent una eina valuosa d’avaluació per entendre i millorar els sistemes educatius globalment

PISA avalua la qualitat dels sistemes educatius entenent per qualitat l’alt rendiment de tots els alumnes. Els països amb millors resultats no solament tenen un bon resultat sinó que, a més a més, són inclusius, i ho són de tot el sistema. La mostra de participants d’un país/estat/regió es fa d’acord amb unes normes tècniques estrictes del Consorci de PISA.

L’informe PISA 2022 al nostre país

A l’estat espanyol en general i, més encara, a Catalunya els resultats obtinguts són preocupants. Les reaccions han estat les esperades i han tingut un fort ressò en els mitjans de comunicació. Els sistemes educatius, però, són complexos i no solen respondre bé a les presses i a les accions efectistes. Qualsevol llei o política educativa que s’implementi requereix temps perquè s’acabi consolidant i, també, una avaluació constant de seguiment per tal de corregir allò que no funciona prou bé.

Qualsevol llei o política educativa que s’implementi requereix temps perquè
s’acabi consolidant

Quan reaccionem aïradament pels resultats d’una prova externa que mesura aspectes que potser no havíem considerat prioritaris o que hem treballat a les aules amb enfocaments metodològics diferents dels que han estat utilitzats en les proves com les que comentem en aquest article, estem acceptant que no es tracta d’un problema conjuntural i que en matèria d’educació calen més consensos a mitjà i a llarg termini. El tan vituperat model competencial, al qual s’atribueixen tots els mals, és molt lluny encara de les nostres aules i tots sabem que no és cert que sigui incompatible amb la memorització i els coneixements, ans al contrari. Com diu Héctor Ruiz, “memòria i aprenentatge són indissociables”.

Les proves PISA no estan pensades per a ser la selectivitat dels sistemes educatius dels països que les fan (81, en aquesta ocasió). No mesuren un currículum concret. Sí que posen el dit a la nafra, però, d’una societat que en els darrers anys ha canviat moltíssim. L’ensenyament contínuament discutit que procuren les institucions educatives, els diferents models educatius que es promouen en el si familiar, la falta d’acord a l’hora de definir quin ha de ser el currículum bàsic i comú que han d’assolir els alumnes, la crisi dels models de professor que ens calen, les innovacions, que no ho són tant, a cop de decret, i uns recursos mal repartits, entre altres aspectes, estan estressant el sistema educatiu per totes bandes.

Les proves PISA no estan pensades per a ser la selectivitat dels sistemes educatius dels països que les fan

Què trobem a PISA 2022

L’estudi PISA ens permet fer múltiples lectures dels resultats obtinguts i dels indicadors que correlacionen algunes dades estudiades. En aquesta edició, la competència matemàtica ha estat la principal i la comprensió lectora i la científica han estat secundàries. La novetat és que el 2024 també es publicaran els resultats de les competències en pensament creatiu, la financera i la d’aprenentatge al llarg de la vida, que també van ser avaluades.

Analitzats globalment els resultats en matemàtiques, entre 2012 i 2022, i entre 2018 i 2022 destaca un acusat empitjorament a escala de l’OCDE (-21 punts), a Espanya (-11 punts), i la hipòtesi és si la causa han estat els efectes de la pandèmia en els sistemes educatius. No obstant això, caldrà esperar les dades dels pròxims cicles de PISA per confirmar-la.

El rendiment mitjà estimat d’Espanya (474) en lectura no difereix significativament de la mitjana de l’OCDE (476) ni del total de la UE (475). D’altra banda, el rendiment en ciències (485) tampoc no presenta diferències estadísticament significatives amb la mitjana de l’OCDE (485) ni amb el total de la UE (484). A diferència del que s’ha dit en el cas de les matemàtiques, no sembla que hi hagi indicis que la situació pandèmica hagi afectat l’evolució dels resultats en lectura i ciències, ja que durant el període 2018-2022 les tendències, a escala global, són continuistes pel que fa a les del període 2012-2018.

L’anàlisi del rendiment dels estudiants pel que fa al grau d’inclusivitat dels sistemes educatius dels països participants se centra en quatre aspectes: gènere, immigració, titularitat del centre i estatus social, econòmic i cultural. S’estudia la capacitat dels sistemes educatius de combinar nivells alts de rendiment amb l’equitat en educació. Com ja havia passat en informes anteriors, els resultats de PISA 2022 mostren que un alt rendiment i una equitat més gran en l’educació no són mútuament excloents.

Els resultats de PISA 2022 mostren que un alt rendiment i una equitat més gran en l’educació no són mútuament excloents

Una dada que es va repetint a cada avaluació significativa és que a la majoria dels països, de mitjana, les noies superen els nois en lectura i, en grau més baix, els nois superen les noies en matemàtiques. En ciències, les diferències per gènere no són significatives.

Pel que fa a l’índex de l’estatus social, econòmic i cultural (ISEC), que combina el nivell educatiu i professional més alts dels pares i les possessions de la llar, de mitjana, als països de l’OCDE, els estudiants socioeconòmicament afavorits van obtenir 93 punts més en matemàtiques que els estudiants desafavorits. A Espanya, aquesta bretxa de rendiment és de 86 punts.

Propostes per a la millora de la governança educativa

Sense ànim de tenir la clau màgica de la solució a tots els problemes, proposo tot seguit algunes accions que, al meu, entendre, podrien ser útils:

  • Revisar i actualitzar el currículum actual perquè els objectius d’aprenentatge a assolir estiguin més ben definits i siguin més concrets per a cada final de cicle o etapa. Aquests objectius i els continguts que hi estan vinculats han de ser els elements clau per a les planificacions didàctiques. Cal trobar la manera d’encaixar amb la pràctica docent l’anomenat model educatiu competencial sense estridències.
  • Les metodologies emprades han de comptar amb evidències científiques de la seva utilitat i seran els professors i els equips docents els qui decidiran quines són les més oportunes a cada realitat. Les anomenades “situacions d’aprenentatge” són una eina més de planificació, però no l’única. Treballar per projectes és compatible amb fer una classe basada en la instrucció directa i cal evitar les polaritzacions. Cada professional sabrà què cal fer en cada moment del procés d’aprenentatge.
  • L’ascensor social ha de tornar a ser una eina clau de millora personal i el resultat natural d’haver assolit els aprenentatges previstos de manera sòlida. Un alumne que no assoleix els mínims previstos no pot avançar al cicle o curs següent. L’organització escolar ha de ser flexible i ha de comptar amb els recursos necessaris segons les peculiaritats de cadascun dels centres educatius. L’educació inclusiva ha de superar el seu marc teòric i ha de ser una realitat tangible a cada aula on faci falta. I un fet que és de sentit comú: a les aules s’hi ha de poder fer classe i els alumnes tenen dret a rebre una docència de qualitat.
L’educació inclusiva ha de superar el seu marc teòric i ha de ser una realitat tangible
a cada aula on faci falta
  • La formació inicial i contínua del professorat ha de tenir solidesa teòrica i pràctica. Els cursos que no aporten gran cosa més que trobar-se unes quantes persones per parlar d’alguna cosa, no s’han de poder tenir en compte per a cap acreditació formal. La formació en centre ha de tenir prioritat i s’ha de vincular a necessitats concretes i consensuades que acabin fent viable la transferència dels continguts apresos. Caldria fer un nou plantejament dels criteris que es demanen per a accedir a la professió i del pla d’estudis que ofereixen actualment les facultats d’educació.
  • L’administració educativa ha de ser el pal de paller organitzatiu del sistema entès de manera global, ha de tenir un nord clar, definit i fruit del consens, sigui quina sigui l’orientació política del govern de torn. Ha de liderar aquest procés a través dels organismes imprescindibles, ni un de més; i és imprescindible optar per una desburocratització contundent i efectiva. L’element nuclear ha de ser cadascun dels centres educatius, que ha de comptar amb una adequada i pertinent avaluació. Això també demana aplicar una política descentralitzada.
L’element nuclear ha de ser cadascun dels centres educatius, que ha de comptar amb una adequada i pertinent avaluació
  • La qualitat del sistema sempre depèn del seu professorat. No se li pot demanar que faci de tot. A cada professional, el seu àmbit d’expertesa; això facilita la professionalitat esperada. Després caldrà destinar el temps necessari per a cada tasca i funció, lectiva o no. Les reunions, en general, són una pèrdua de temps valuosíssim; això no elimina, naturalment, les coordinacions imprescindibles i la posada en pràctica d’altres models de suport docent, quan calgui. L’avaluació de la funció docent i directiva s’ha de generalitzar a tot el sistema.
Valora el post
Valora este post

Compartir

2024-04-09T14:23:20+00:00
Go to Top