Soc professora de llengua a secundària i fan de les biblioteques escolars. Des de fa temps em rondava la idea de millorar la biblioteca de secundària del meu centre i per fi ha arribat aquest moment.
A més del meu amor per la lectura i la ferma convicció de la seva aportació positiva a la formació de les persones, m’impulsa el coneixement de l’evidència científica sobre la contribució de les biblioteques escolars a la millora de la comprensió lectora. No fa gaire vaig llegir un estudi realitzat per la Universitat de Salamanca sobre la influència de la biblioteca escolar en els hàbits lectors d’alumnes d’educació primària, en el qual es concloïa que “la biblioteca escolar influeix positivament en les quatre dimensions de la competència lectora: 1) comprensió de textos literaris, 2) comprensió de textos informatius, 3) competència en obtenció d’informació i 4) en el seu tractament i interpretació”. A més, continuava l’estudi, “potencia l’aprenentatge autònom, el desenvolupament de l’hàbit lector i la socialització de la lectura. L’efecte és més gran si es reforça l’autonomia de l’alumne en l’ús de la biblioteca, i si aquest experimenta gaudi i confiança quan hi acudeix”. El que més em va impressionar és que “La influència del docent-bibliotecari reforça l’impacte quan es treballa de forma integrada amb la biblioteca com a recurs vinculat a projectes i tasques”.
La meva proposta és tenir una Biblioteca viva i per aquest motiu li he posat aquest nom. El que pretenc és actualitzar la vida de la biblioteca del meu centre educatiu de secundària a partir de les dades que ens dona l’evidència per a millorar els hàbits lectors dels nostres alumnes. Molts dels seus espais necessiten ser renovats per a treure’ls el màxim rendiment en el foment i gust per la lectura en els joves. Com sabem “La professió docent fa anys que reconeix l’existència d’una relació directa entre l’hàbit lector i l’èxit escolar: la majoria dels alumnes que són lectors habituals destaquen en els estudis” (Departament d’Ensenyament, 2015).
El repte és aconseguir aportar als nostres alumnes una nova visió sobre el procés de lectura perquè el vegin com una font més d’entreteniment. No solament és llegir! És educar persones amb actitud crítica, pensament lliure per a enfrontar-se al món del demà, crear llaços mitjançant la lectura entre alumnes, família i professors, etc. Dit de manera breu, la biblioteca com a motor de transformació i aprenentatge de totes les dimensions humanes i àrees de coneixement.
El repte és aconseguir aportar als nostres alumnes una nova visió sobre el procés de lectura perquè el vegin com una font més d’entreteniment
Altres aspectes clau que s’haurien de posar en alça són els relacionats amb la vida en una societat global i multicultural, com el lideratge ètic, el plurilingüisme i el compromís social.
Fer de la biblioteca el millor espai del centre
No hi ha cap projecte que no es plantegi assolir alguns objectius. La nostra biblioteca viva podria tenir, entre altres, els següents:
- Aconseguir que la biblioteca sigui un espai actiu de lectura, lleure i estudi.
- Dotar la biblioteca dels recursos necessaris per al seu ús i funcionament habitual.
- Decorar i reestructurar l’espai triat: fer que esdevingui un lloc càlid i que inviti a fer-hi activitats.
- Impulsar activitats des de la biblioteca relacionades amb el món de la lectura.
- Despertar el gust per la lectura amb activitats lúdiques i amb finalitats recreatives.
- Promoure hàbits d’ús i comportament en una biblioteca per part de l’alumnat.
Un dels objectius és despertar el gust per la lectura mitjançant activitats lúdiques i amb finalitats recreatives
Preparació i posada en marxa
La biblioteca hauria de ser un espai ampli multiús en el qual es pogués gaudir de diverses maneres. Hauria de disposar de zones de lectura, sales d’estudi, treball en equip, etc. També hauria de ser fàcil trobar allò que es busca, amb alguna persona que pogués orientar, i gran diversitat de llibres, aplicacions i dispositius per a facilitar l’accés a la informació.
Preparar una biblioteca “viva” escolar implicaria entre d’altres les següents activitats:
- Valorar els llibres que hi ha actualment a la biblioteca.
- Rebutjar llibres obsolets.
- Parlar amb editorials que facin donacions de llibres i fer-ne una recollida (per Sant Jordi o sense que hi hagi una data rellevant).
- Demanar col·laboració a l’AFA.
- Actualitzar la normativa de préstec de llibres.
- Revisar si cal actualitzar o obtenir un programa per fitxar/catalogar els llibres. Per exemple: Abies : http://abies.es/web/sol·licitud
- Catalogar els llibres actuals existents a la biblioteca si no ho estiguessin.
- Catalogar els nous llibres que es vagin recopilant durant el curs escolar.
- Decorar l’espai de la biblioteca.
- Buscar voluntaris per tornar a donar vida a la biblioteca: tant professors com alumnes, perquè se sentin part de la seva “reconstrucció” i la sentin seva. A més, aquest projecte es podria considerar una de les activitats d’aprenentatge i servei.
- Obrir aquest curs amb una sola finalitat de lectura i estudi. Es pot començar anant-hi un dia a llegir en el temps estipulat per a la lectura, començant pels cursos més baixos.
- Creació de dos espais:
- Zona de consultes: destinada a la consulta de llibres, estudi o lectura autònoma.
- Zona d’activitats: destinada a dur a terme activitats de caràcter més recreatiu.
Seria interessant involucrar els alumnes en el projecte i decorar l’espai per a fer-lo més atractiu
Funcionament d’una Biblioteca viva
Com més activitats que animin i ensenyin als alumnes allò que poden fer a la biblioteca millor. Algunes d’elles podrien ser:
- Club de lectura: dividit per etapes o maduresa lectora.
- “ Leerflix”: aquest projecte pot enfocar-se de diferents maneres. Per exemple, es poden incloure en un mur simulant les lletres de la plataforma Netflix els llibres que es vagin llegint al club de lectura perquè sigui atractiu per a altres alumnes i vulguin unir-s’hi. També pot tenir l’ús que es posin estrenes o llibres favorits setmanalment o cada mes, etc.
- Lectòmetre: cada alumne que vulgui ser “soci” tindrà un lectòmetre on valorarà quants llibres llegeix al cap del mes/trimestre/curs. Serà d’ús individual.
- Projecte “llegir junts” on un cop al trimestre (o el temps que s’estipuli) podem reunir-nos amb pares que hi vulguin assistir, llegir en veu alta, comentar lectures dutes a terme durant el trimestre, etc. Involucrar la família és vital per enfortir l’hàbit lector.
- Recitals de poesia en dates assenyalades: Sant Jordi o dia de la poesia, per exemple.
- Concursos de relats o contes.
- Trobades amb autors.
Involucrar la família és vital per a enfortir l’hàbit lector
Les activitats s’haurien de publicitar, programar-se amb prou temps per dur-les a terme i atendre els interessos de les diferents edats i gustos. Perquè tot funcioni seria ideal comptar amb la figura d’un docent-bibliotecari, almenys en els espais de temps en els quals els alumnes poden accedir-hi lliurement. Aquest professor/a podria realitzar un informe on es recolliran els aspectes positius de cada activitat i propostes de millora.
Referències
Departament d’Ensenyament. (Febrer 2015). L’hàbit lector i el temps de lectura a l’educació secundària. Col·lecció de dossiers didàctics derivats de la formació de l’Impuls de la lectura.
Albelda, B. (2019). Contribución de las bibliotecas escolares a la adquisición de competencias en comprensión lectora en educación primaria en España. https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:620b99e5-fdf4-4cde-8a6c-bff88673b961/01albeldaesp-ingl.pdf [Gener 2022]
Ruz, F. (2014). Proyecto de biblioteca escolar, CEIP la Motilla. Recuperado de: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/41010381/helvia/sitio/upload/proyecto_biblioteca_2014151.pdf [enero 2021]
La biblioteca escolar: https://labibliotecaescolar.files.wordpress.com/2010/02/ideas-para-la-elaboracion-de-un-proyecto-de-biblioteca.pdf [gener 2022]
Cristina Zuriaga Marco té el grau en filologia hispànica i és professora de llengua castellana i literatura a l’ESO i al Batxillerat a la Institució Lleida.
