Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu.
Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs
El sistema educatiu ha d’adaptar-se als estudiants i no a l’inrevés; se’ls ha d’atendre de manera individualitzada i sense barreres de caràcter institucional
Segons Schleicher, “les experiències demostren que donar el mateix a un estudiant que ha fracassat no el fa millorar. A països amb bons resultats, com Finlàndia, Japó, Corea i Canadà, la repetició, senzillament, no existeix perquè és una mesura ineficaç, cara i estigmatitzant”. També coincideixen amb Schleicher molts experts en educació que constaten que fer repetir curs genera frustració als alumnes, fa créixer l’abandonament escolar i no serveix de res si no es canvia la metodologia d’aprenentatge. Jordi Musons, director de l’escola Sadako, comparteix aquest punt de vista: “entenem la repetició i l’avaluació com a poder del docent, com l’amenaça per generar aprenentatge. La por pot ser una emoció que fomenti l’aprenentatge, però és restrictiva en l’àmbit emocional i no és positiva per a l’alumnat amb més dificultats”. A més a més, hi ha una altra dada que ens hauria de preocupar perquè fa molts anys que no millora gaire: segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa d’abandonament prematur dels estudis l’any 2020 era un 17,4 % a Catalunya, un 16 % a Espanya i un 9,9 % a la UE-27.
Fer repetir curs genera frustració als alumnes, fa créixer l’abandonament escolar i no serveix de res si no es canvia la metodologia d’aprenentatge
Quin és l’objectiu de l’avaluació?
El fenomen de l’èxit educatiu vinculat a les notes té un pes important en la nostra societat, tan centrada en la competitivitat i tan enfocada cap als resultats. El propòsit no hauria de ser que els alumnes aprenguin? Quina és, doncs, la finalitat de l’avaluació? La resposta és: depèn! Si la finalitat amb què apliquem l’avaluació és acreditativa dels objectius assolits, aleshores significarà que ens trobem al final d’un procés d’aprenentatge i pot tenir sentit posar el focus en els resultats i, fins i tot, en una qualificació. En canvi, si la funció de l’avaluació és regular el procés d’aprenentatge i procurar l’autoreflexió per part dels estudiants vol dir que la finalitat de l’esmentada avaluació és formadora o formativa. Tal com podem veure en la figura 1, totes dues modalitats són avaluació; és la finalitat amb la qual les utilitzem la que marcarà la diferència. I totes dues són compatibles, és clar.
Font: Dpt. d’Educació: Avaluar és aprendre. 2020
Portem ja un cert temps mirant de basar la pràctica educativa en un model competencial, però el sistema d’avaluació es resisteix a fer un moviment decidit perquè tothom sap que si canviem l’avaluació és tota l’arquitectura del disseny didàctic el que canvia. Com afirma Neus Sanmartí (2019), hem de “passar d’una avaluació de l’aprenentatge cap a una avaluació per a aprendre”. Tenim tendència a barrejar el fet d’aprendre amb aprovar. Avaluar s’associa massa vegades amb examinar i amb qualificar algunes de les activitats que es fan a l’aula. Ens hauríem de preguntar més sovint què avaluen realment els professors quan ho fan i a qui estan retent comptes: als alumnes, a l’administració educativa, a les seves famílies, a la societat? L’altra pregunta que caldria fer és: per què ho fan?
Avaluació formadora o formativa: regular el procés d’aprenentatge i procurar l’autoreflexió per part dels estudiants
Oferir feedback qualitatiu
L’avaluació a base de notes contínues, sense prendre decisions sobre què podem fer perquè l’alumne se centri en certes coses o millori en alguns errors, es converteix en burocràcia administrativa. L’avaluació que ens resulta educativament més productiva és l’orientada a l’aprenentatge, la que ofereix un retorn basat en comentaris personalitzats que augmenten la motivació intrínseca per a millorar les tasques que s’han proposat en un inici per tal d’assolir uns objectius educatius determinats. És clar que caldrà preveure un temps per a la reflexió i la corresponent revisió posterior del que encara es pot fer millor. És l’etern repte del professorat que ha d’aconseguir que la primera versió d’una activitat o treball no sigui necessàriament la final.
L’avaluació que ens resulta educativament més productiva és l’orientada a l’aprenentatge
D’acord amb Dylan Wiliam, professor emèrit de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, “amb l’avaluació formativa els docents compten amb un ventall més ampli de coneixement, amb la qual cosa poden guiar millor i adequar l’ensenyament de manera individualitzada, en funció dels diferents ritmes i necessitats de cadascun dels seus alumnes”. El protagonisme no és solament del professor, ja que cada alumne i els seus companys de classe hi tenen un paper a desenvolupar. Wiliam ha presentat en múltiples ocasions cinc “estratègies clau” que poden ser útils per a la implementació d’una avaluació amb una finalitat formativa. Aquestes cinc propostes tenen cadascuna d’elles un capítol dedicat al seu llibre “Embedding Formative Assessment” (2011) i les podem veure de manera esquemàtica a la figura 2.
Font: Wiliam, D (2011) Embedded Formative Assessment. Solution Tree Press
En resum, al meu entendre, el pas que cal fer, doncs, és donar prioritat a l’avaluació formadora, és a dir, aquella que té el fonament en el propi autoaprenentatge de l’alumnat, la seva autoreflexió i la valoració que fa de si mateix i de com encarar el seu procés de millora a partir d’uns criteris d’avaluació coneguts prèviament. Una avaluació cada cop més personalitzada, oberta i inclusiva que passa de posar el focus en el control a posar-lo en l’aprenentatge. La qualificació, l’avaluació amb una finalitat acreditativa, caldria reservar-la per al final de tot el procés d’aprenentatge.
Per a saber-ne més
Sanmartí, N. (2019): Avaluar i aprendre: un únic procés. Barcelona: Editorial Octaedro.
Morales, M., Fernández, J. (2022): La evaluación formativa: Estrategias eficaces para regular el aprendizaje. Barcelona: Editorial SM.
Et pot interessar