per Ana Moreno Salvo

Andy Hargreaves és professor visitant a la Universitat d’Ottawa, Canadà, i professor de recerca al Boston College, Estats Units. És membre electe de l’Acadèmia Nacional d’Educació dels Estats Units i cofundador i president de l’ARC Education Collaboratory. Ha publicat més de 30 llibres i compta amb vuit premis Outstanding Writing Awards. Ha estat guardonat al Canadà, als Estats Units i al Regne Unit pels seus serveis a l’educació pública i la investigació educativa. La seva publicació més recent és “Leadership from the Middle: The Beating Heart of Educational Transformation” (2023, Routledge).

Des d’Impuls Educació ens interessem per la recerca educativa a escala internacional i intentem establir connexions amb experts de tot el món. Amb Andy Hargreaves vam estar parlant de la importància del benestar dels alumnes i com abordar-lo i formar al professorat a les escoles per a això. Podeu trobar l’entrevista completa a l’exemplar 5 de la revista Diàlegs: “Formació del professorat“.

Entrevista a Andy Hargreaves

Quins creu que haurien de ser els objectius prioritaris dels sistemes educatius actuals?

El benestar és sempre una prioritat. Des que van començar les escoles, ens hem centrat no solament en els èxits acadèmics, sinó també en el desenvolupament de la persona.

Quina relació hi ha entre benestar i satisfacció vital? Caldria prioritzar el rendiment davant del benestar dels alumnes o al contrari? Quines solucions proposa?

Els Països Baixos i Irlanda semblen ser capaços d’ajudar els nens a tenir èxit i també a estar físicament, mentalment i emocionalment sans. En certa manera, aquests aspectes són una característica tant de la societat com de les escoles. De vegades aquestes coses van juntes, però sovint, no. Sabem, per exemple, que com més desigualtat hi ha en una societat, pitjor se sent la gent.

També hi ha països amb alt rendiment però baix benestar. Molts es troben a l’Àsia o a l’Àsia Oriental. Per a ells, tenir èxit no sempre significa ser feliç. Hi ha qui diu que aquestes mesures del benestar tenen un biaix cultural. Entre aquest grup de països, que van bé en rendiment, però malament en benestar, hi ha també Anglaterra. Per què? La resposta principal és que té aquest enfocament increïblement competitiu dels exàmens i les proves a totes les escoles.

Com definiria educar per al “benestar” d’una persona i quins aspectes s’haurien d’atendre des de l’escola?

A partir de la dècada de 1980, els psicòlegs als Estats Units van començar a desenvolupar una nova línia de treball anomenada psicologia positiva, que aborda el fet que no hem d’esperar que la societat canviï, que els individus millorin. Podem ajudar a millorar la vida de les persones a través de com afronten la seva pròpia vida. A través de la psicologia positiva, podem formar-los perquè siguin més optimistes i tinguin una mentalitat de creixement, perquè s’autoregulin el seu comportament quan es descontrolin.

L’aprenentatge social i emocional és útil, però no és l’única resposta. No té res a veure amb el benestar físic. Tothom prefereix la solució que els nens s’espavilin sols amb una mica d’ajuda, en lloc d’arreglar les escoles i arreglar la societat.

Si volem caminar cap a un benestar universal, quin seria el principal paper del docent i quina és la seva formació més important?

El més important per al benestar universal és que cada professor pensi que el benestar dels seus alumnes és una de les seves prioritats. El segon depèn de les relacions. Cal parar atenció a tres tipus de relacions: 1) Les relacions dels nens entre si. 2) També han d’aprendre a relacionar-se amb el professor, amb els adults de l’escola i amb totes aquelles persones que utilitzen els llocs comuns. I 3) Començar per desfer-se de les coses dolentes. Pensa en les teves avaluacions perquè no classifiquin els alumnes ni els castiguin si ho fan malament. Al contrari, millor que els donin retroalimentació perquè puguin millorar l’aprenentatge i desenvolupar confiança amb el temps.

Idees clau de l’entrevista amb Andy Hargreaves