per Ana Moreno Salvo
Guy Claxton és un científic cognitiu i pedagog britànic. Està llicenciat per la Universitat de Cambridge i per la Universitat d’Oxford. Va guanyar gran reconeixement gràcies a replantejar l’èxit de l’escola per a una millor preparació a una vida d’aprenentatge per a tots els joves, amb una perspectiva inclusiva. Entre els seus llibres destaquen, “What’s the Point of School?: Rediscovering the Heart of Education” (2008), i “The Future of Teaching: And the Myths That Hold It Back” (2021). És creador de l’enfocament “Building Power Learning” que ha influït a escoles de tot el món.
Des d’Impuls Educació ens interessem per la recerca educativa a escala internacional i intentem establir connexions amb experts de tot el món. Amb Guy Claxton vam estar parlant sobre una transformació educativa eficaç des de la perspectiva del “Building Learning Power”. Podeu trobar l’entrevista completa a l’exemplar 5 de la revista Diàlegs: “Formació del professorat“.
Entrevista a Guy Claxton
A molts dels que han rebut l’anomenada educació tradicional no els ha anat tan malament. Què hi té a dir?
Què entenem per educació tradicional? Una educació carregada de continguts on tot passa pel professor. Se suposa que el coneixement és segur i inqüestionable. El treball dels estudiants consisteix a aprendre’l, memoritzar-lo i comprendre’l fins al punt que puguin manipular la informació amb èxit en condicions d’examen.
L’educació tradicional funciona per a una minoria de joves que aplega tres característiques: en primer lloc, tenen certa inclinació intel·lectual, són capaços de mantenir discussions abstractes i debatre els resulta plaent. En segon lloc, no els importa passar temps asseguts. En tercer lloc, aquesta escola està pensada per a persones que volen continuar sent immadures durant un llarg període de temps.
Per a les persones que no són intel·lectuals ni sedentàries i estan impacients per escapar-se de la infància, l’escola no s’hi adapta gaire bé. L’educació tradicional és elitista de manera particular. Selecciona els joves que tenen certes característiques i funciona bé per a uns quants, però no per a tothom.
Què creu que hauríem d’entendre avui per coneixement i quin paper hauria de jugar a l’escola actual i del futur?
La naturalesa dels coneixements que cal ensenyar a l’escola depèn fonamentalment de la claredat i el consens sobre la finalitat de l’escolarització. L’educació hauria de ser un aprenentatge sobre com pensar, com aprendre, com col·laborar, com conversar amb altres persones. Un conjunt d’hàbits mentals o aptituds humanes que seran útils tant si acabes sent neurocirurgià com si faràs de pastor.
L’educació hauria de ser un aprenentatge sobre com pensar, com aprendre, com col·laborar, com conversar amb altres
Hi ha tota mena de coses que podríem considerar coneixements valuosos que potser no formen part del pla d’estudis tradicional. Parlem-ne! Els qui estan a favor del coneixement tenen la responsabilitat de respondre aquestes preguntes: Per què ensenyem coneixements i com establim prioritats?
Un dels temes més controvertits en aquest sentit és la memòria. Quin paper hi juga en l’adquisició de coneixement? Quin paper hauria de tenir en un aprenentatge orientat a fomentar la capacitat d’aprendre a tota la vida?
El que s’entén per memòria depèn de la “metàfora oculta” que es fa servir per explicar-la. Des de la dècada del 1960, la psicologia ha promogut una imatge de la memòria com un magatzem digital, com una biblioteca. En aquest sentit, la funció del coneixement és trobar-lo per obtenir-lo i mostrar-lo. Aquesta és la visió tradicional de l’educació. No solament ens interessa omplir la memòria de coneixements. Ens interessa un procés d’aprenentatge que fomenti la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida.
Ens interessa un procés d’aprenentatge que fomenti la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida
La concepció de la memòria ha canviat molt. Tot el que hi ha dins dels nostres caps són vastes xarxes neuronals. El coneixement, tota habilitat, tots els valors o interessos només es poden representar com a canvis en la funcionalitat d’aquestes xarxes neuronals. El coneixement s’emmagatzema com a canvis de creativitat funcional.
La memòria conté valors, actituds, interessos, creences i opinions. El model de xarxa neuronal, pel que sabem, és més fructífer i més apropiat i més positiu per pensar sobre l’educació que l’antiquada i desacreditada noció de la memòria com si fos un ordinador.
Ens podria parlar una mica de la seva “Building Learning Power” per ajudar els alumnes a ser millors aprenents?
Ara tendeixo a parlar més sobre l’enfocament del poder d’aprenentatge (“Learning Power”). L’educació ha d’equipar tots els joves amb els coneixements, habilitats i disposicions, i hàbits de la ment o fortaleses del caràcter, també anomenades competències del segle XXI. Hem d’equipar els joves amb totes aquestes eines que els permetin prosperar al món, sigui quina sigui la seva trajectòria.
Hem d’equipar els joves amb totes aquestes eines que els permetin prosperar al món, sigui quina sigui la seva trajectòria
L’enfocament del terme ‘poder d’aprenentatge’ és una coalició emergent de pensament de diferents centres de tot el planeta. Específicament, l’Escola d’Educació de Harvard i, en particular, el treball de Howard Gardner i David Perkins al voltant del desenvolupament d’un conjunt de projectes de recerca anomenat “Project Zero“.
Per construir el “Learning Power” hi ha tota mena d’innovacions en marxa a tot el món, com la Khan Academy. Podem introduir alguns petits retocs o ajustaments a les escoles. Podem continuar ensenyant les assignatures tradicionals. Podem continuar amb els exàmens tradicionals. Però hem de canviar el sistema de valors perquè deixi de consistir a retenir i reproduir coneixements sense més ni més.
Amb un col·lega de Nova Zelanda, estem treballant amb el que anomenem les “set magnífiques disposicions d’aprenentatge”, que són les següents: curiositat, perseverança o persistència, concentració, imaginació, pensament crític acurat, comunicació i col·laboració amb altres persones, i mentalitat sobre la qualitat. L’ètica del treball ben fet és un valor que hauríem d’ajudar a cultivar en tots els joves.
“Disposicions d’aprenentatge”: curiositat, perseverança, concentració, imaginació, pensament crític, comunicació i qualitat
Hi ha molts aspectes de l’aula convencional. Però podem modificar-los per evitar que els estudiants es tornin passius, submisos, tímids, i menys aventurers, com passa a l’aula tradicional amb massa freqüència.
Estem creant una filosofia diferent. Crear aquest canvi d’ambient que faci que gradualment estiguem construint, valorant, animant, observant, estimulant els estudiants perquè es tornin més independents. No es tracta d’una competició entre el que és tradicional i el que és progressista. Crec que el futur de l’educació del segle XXI rau en el cultiu d’aquests atributs, no en cap mena de màquines intel·ligents.
Per acabar, ens agradaria que ens descrivís el futur de l’educació tal com la concep, així com el paper de l’escola i de les famílies.
Hem d’evolucionar, no revolucionar, la nostra manera de concebre l’educació. Això sí, ens cal tenir molt clar cap a on es dirigeix aquesta evolució i quins són els petits passos necessaris per dur-la a terme. Necessitem un model per discernir el propòsit de l’educació, un model de pedagogia, un model de pla d’estudis, un model d’avaluació i un model de desenvolupament i lideratge escolar. Gran part de la responsabilitat dels líders escolars és treballar per ajudar els pares a entendre aquest canvi. Part del nostre treball com a directors de centres escolars ha de consistir a intentar remodelar les expectatives dels pares.
Resum de les idees clau de l’entrevista amb Guy Claxton
Valora el post
Et pot interessar
