Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut diferents revolucions que han anat marcant el progrés i canviat la vida de les següents generacions. En totes elles s’ha desencadenat una visió fosca i una altra de lluminosa sobre les conseqüències d’aquest canvi. Des de la industrialització, passant per la impremta, màquina de vapor, el telègraf i fins i tot la TV, els canvis que acompanyen el progrés han generat desassossec i prevenció en molts que es resisteixen a deixar el “conegut” per a introduir-se en l’exploració del “nou”. En el moment actual, els continus avenços tecnològics fan que el món s’introdueixi dia a dia en les profunditats de l’era digital. Com en èpoques passades, tard o d’hora serà necessari integrar plenament la digitalització en la quotidianitat de la vida. Mentrestant la prevenció aguaita des de diferents fronts anunciant una gradual deshumanització del món i la societat. No obstant això, algunes mirades expertes com la de William Powers asseguren que les màquines mai no tindran el comandament i el rumb de la societat. Per a Powers “En temps de transformació digital és necessari ser proactius i fer de la tecnologia un mitjà d’humanització per al qual pot ajudar molt un desenvolupament, conjunt i paral·lel, de les ciències humanes.”

Els avenços tecnològics introdueixen el món diàriament en les profunditats de l’era digital

No es tracta de tancar els ulls per no veure els riscos de convertir l’ésser humà en un autòmat desproveït d’humanitat. Tim Cook, actual director executiu d’Apple Inc, deia en el discurs de graduació del MIT l’any 2017, “La ciència i la tecnologia tenen el poder de millorar el món, poden ajudar a resoldre problemes en àmbits com la salut, l’educació, el canvi climàtic, la pobresa, etc., però la tecnologia sola, no és la solució, a vegades és fins i tot part del problema. La tecnologia està integrada en gairebé tots els aspectes de la nostra vida, la majoria de les vegades per a bé. No obstant això, estén més ràpid que mai, les conseqüències adverses d’amenaces a la nostra seguretat i privacitat, notícies falses i mitjans de comunicació antisocials. A vegades aquesta tecnologia feta per a connectar-nos, ens divideix. La tecnologia pot fer grans coses, però per ella mateixa, no és capaç de fer res. Es tracta de nosaltres, dels nostres valors i compromisos amb les nostres famílies, veïns, comunitats, del nostre amor a la bellesa, de la creença que les nostres destinacions estan interconnectades, de la nostra decència i amabilitat. No em preocupa que la intel·ligència artificial doni als ordinadors la capacitat de pensar com a humans, em preocupa més la gent que pensa com un ordinador, sense valors, ni compassió, sense responsabilitat sobre les conseqüències dels seus actes.” Explica Cook que el Papa Francesc li va dir en una ocasió, “La humanitat mai ha tingut tant poder sobre si mateixa, però res assegura que l’utilitzi sàviament”.

No em preocupa que la intel·ligència artificial doni als ordinadors la capacitat de pensar com a humans, em preocupa més la gent que pensa com un ordinador, sense valors, ni compassió, sense responsabilitat sobre les conseqüències dels seus actes. Tim Cook. Director Executiu d’Apple Inc.

En l’era digital l’escola ha de complir a la seva missió d’educar a tots els nens i nenes en una visió humanista de la tecnologia, perquè la incorporin a la seva vida com una eina de millora i progrés en tots els àmbits humans. En aquesta línia Jonathan Zittrain, professor de Harvard i pioner en legislació sobre internet, creu que el repte més gran és que totes les persones se sentin posseïdores i creadores de la tecnologia. El problema és que mentre la connectivitat creix exponencialment, l’alfabetització i les habilitats digitals no evolucionen de la mateixa manera. Per a reduir la bretxa social a causa de la tecnològica hauria d’aconseguir-se un accés i alfabetització digital universal.

El repte més gran és que totes les persones se sentin posseïdores i creadores de la tecnologia

La Coalició per a la Intel·ligència Digital, CDI, és una plataforma que inclou tres organitzacions amb lideratge global, la OECD, l’associació d’estàndards IEEE, i l’institut DQ (Intel·ligència Digital). El seu lema és junts podem tancar la bretxa digital donant suport a la formació i fent la intel·ligència digital més inclusiva. Al març de 2019 el CDI va publicar l’informe “Estàndard Global d’Intel·ligència Digital 2019”. Aquest document és el primer intent de definir un estàndard global d’alfabetització, habilitats i preparació digital en educació i tecnologia, establint un llenguatge comú i un conjunt de normes sobre la competència digital. L’informe, que forma part del marc OCDE d’Educació 2030, suposa la culminació de la col·laboració global de la comunitat educativa i tecnològica de tots els àmbits, el privat, el públic i el civil.

La intel·ligència digital (DQ) o competència digital és un conjunt integral de competències, tècniques, cognitives, metacognitives i socioemocionals basades en valors morals universals que permeten a cada individu fer front als desafiaments de la vida digital i adaptar-se a les seves exigències. El domini digital avui dia és bàsic per a formar part de la societat i poder contribuir al progrés de la humanitat. La DQ converteix a les persones en ciutadans digitalment savis, competents i preparats per a usar, controlar i crear tecnologia amb èxit. Un bon nivell de DQ dona l’oportunitat d’integrar-se en l’economia del present i el futur i de contribuir a la millora de la humanitat.

La intel·ligència digital DQ és un conjunt integral de competències, tècniques, cognitives, metacognitives i sociemocionals basades en valors morals universals que permeten a cada individu fer front als desafiaments de la vida digital i adaptar-se a les seves exigències

La majoria dels sistemes educatius del món contemplen la DQ com una competència transversal. Alguns països inclouen a més l’anomenat “pensament computacional”, bé com a nova àrea de coneixement o integrat a les assignatures STEM tradicionals. Les propostes més recents com la de la CDI consideren el “pensament computacional” part de la DQ i aconsellen la revisió periòdica del seu contingut competencial per a anar adaptant-lo a les necessitats socials i econòmiques de cada moment.

La CDI (Coalició per a DQ) considera el “pensament computacional” part de la DQ (Intel·ligència Digital) i aconsella la revisió periòdica del seu contingut per a anar adaptant-la a les necessitats socials i econòmiques de cada moment

A grans trets, hi ha dos criteris que donen suport a la incorporació del “pensament computacional” al currículum escolar. D’una banda, tenim la necessitat creixent d’aquesta competència en les noves economies i l’augment d’oportunitats laborals per a les noves generacions que la dominin. D’una altra banda, el seu potencial per a desenvolupar la capacitat de pensament estratègic que permet la presa de decisions i resolució de problemes complexos propis d’un món altament global i digitalitzat. Com ja va dir Steve Jobs “Tothom hauria d’aprendre a programar un ordinador, perquè t’ensenya a pensar (…) Veig la informàtica com un art liberal que hauria d’aprendre tothom”. Sigui per un motiu o per un altre, és evident que tard o d’hora, la programació, la robòtica i la Intel·ligència artificial aniran fent-se buit en tots els sistemes educatius del món, ja que a més de ser la base per a poder ser creadors de l’economia digital, seran necessaris per a comprendre el funcionament de moltes eines quotidianes i del mateix món.

Canviant d’enfocament, si ens centrem en la dicotomia tecnologia-aprenentatge, podem dir que la tecnologia digital té el potencial de transformar l’educació creant infinites oportunitats d’aprenentatge. Es pot aprofitar per a millorar la comprensió de conceptes complexos i la simulació de realitats allunyades de les aules. Pot convertir-se en un factor de motivació per a l’alumne fomentant la seva curiositat, provocant el seu interès i desafiant els seus coneixements per a desitjar aprendre més. A més, gràcies a la interacció amb sistemes experts, permet a l’aprenent rebre bon feedback i aprendre de manera autònoma i personalitzada. Per a David Perkins és important aprofitar totes aquestes oportunitats i sincronitzar-les amb l’aprenentatge a l’aula.

Finalment, la tecnologia ofereix una gran oportunitat a la millora de la gestió escolar i afavorir una educació de qualitat. Les plataformes digitals orientades a l’educació són cada vegada més compatibles i fàcils d’usar. Les seves eines faciliten la gestió i comunicació d’informació entre tots els agents implicats de la comunitat educativa, pares, professorat, i alumnat… afavorint un seguiment individualitzat eficaç de l’evolució i necessitats de cada alumne. Un dels seus punts més forts és la contribució a millorar el treball en equip dels docents, apoderant-los amb utilitats que els permeten atendre cada alumne i alumna, com a equip, i afavorint que cada nen i nena creixi en tot el seu potencial.

En definitiva, la tecnologia ha arribat per a quedar-se i serà el que la família humana vulgui que sigui. Treballar per a què estigui alineada amb els ODS contribuirà a la millora del món i la vida humana.