Paulo Cosín Fernández és el director de l’editorial d’Ediciones Morata des de 2005. Enginyer forestal i MBA per l’Institut d’Empresa. Ha desenvolupat responsabilitats de logística, màrqueting i gerència en la indústria de la construcció fins a l’any 2000 que va començar en el sector editorial al Grupo SM i, posteriorment, a Ocforx University Press. Les seves àrees d’interès són la justícia, l’educació, la psicologia i la sociologia.
“Para que leer”. Llegir és una capacitat exclusiva dels éssers humans, és un bé, una virtut que obre a l’entreteniment i l’evasió, al coneixement i a la reflexió, però, sobretot, a un diàleg amb el qual trobar la raó de la nostra existència. En aquest llibre hi ha reflexions i propostes i referències per a provocar en els joves la inquietud per llegir a través de múltiples vies en les quals es poden desenvolupar amb facilitat.
per Jordi Viladrosa i Clua
Paulo Cosín és un home d’acció i de reflexió en tots dos sentits de la marxa. El singularitza que estigui al capdavant d’una editorial com Morata, compromesa amb l’educació, la pedagogia, la psicologia… i que també en sigui un dels autors, com és el cas del llibre que ressenyem i del que el complementa, “La emoción de Leer”. Sabem que Cosín és un defensor del treball conjunt de tot el sector del llibre, que creu en el valor de cada element de la cadena, des de la creació fins al lector, i que és un defensor convençut de la bibliodiversitat. Considera el foment de la lectura un pilar de tota societat democràtica, i entén que és urgent implantar-lo i potenciar-lo entre els joves i adolescents com el millor llegat que els podem oferir.
Tot un llibre per a respondre la pregunta per a què llegir, que recomano al professorat, pares i mares d’adolescents i a qualsevol responsable del foment de la lectura en qualsevol àmbit.
Qui llegeixi aquest llibre trobarà nombroses i oportunes reflexions sobre els beneficis de la lectura acompanyades d’exemples i de relats que suggereixen múltiples accions pràctiques. De fet, d’acord amb les dades facilitades per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, citat per Cosín, tenim un 35,6% de la població que es declara ‘no lectora’ de llibres en el seu temps lliure. Tot un repte per als “activistes” del foment de la lectura!
El pes de qualsevol acció estimuladora de l’adquisició de l’hàbit lector no pot quedar tan sols en mans del professorat de llengua i literatura, és a dir, dels centres educatius. Afirma Paulo Cosín que “llegir és d’humans, ens fa humans i està a l’abast de tothom, però això requereix oportunitats, motivació i pràctica deliberada”.
Llegir és d’humans, ens fa humans i està a l’abast de tothom, però això requereix oportunitats, motivació i pràctica deliberada
Una de les seves propostes és redescobrir el plaer de llegir, que “no és equivalent només a la lectura per entreteniment, o per evasió, la qual cosa la faria incompleta. La lectura lliure és també una porta a la llibertat, que permet emancipar-nos”. Això es fa “mobilitzant voluntats”:
- Activitats obertes i autèntiques: antologies personals, seguiment de programes de ràdio i de televisió especialitzats en llibres, investigar vides d’autors…
- Accés fàcil a un gran volum de textos adequats: una gamma de lectura àmplia i actualitzada o una bona biblioteca d’aula, entre altres.
- L’elecció realitzada pel lector.
- Un treball col·laboratiu: publicar les ressenyes i recomanacions de lectura a la intranet de l’escola, per exemple.
- Un enfocament en el qual l’alumnat sàpiga què fa, com i per què ho fa.
- Establir vincles entre la lectura a l’aula i fora de l’aula.
L’art de fer(-se) preguntes com a eina de pensament crític
Cosín defensa la idea que “ser capaç de fer-se preguntes, de preguntar correctament, d’interrogar el text, i en aquest sentit trobar-hi anomalies, és més important que arribar a comprendre’l”. Paulo Cosín proposa, entre altres accions, que dur a terme un projecte de recerca és una bona manera d’aprendre a fer preguntes.
Els seminaris socràtics són també una bona estratègia basada en preguntes –les preguntes socràtiques- que obren un diàleg a partir d’un text compartit prèviament. Aquestes preguntes són de diferents tipus:
- Preguntes aclaridores: Què significa…? Pots posar un exemple de…?
- Preguntes per a sondejar raons i evidències: Per què creus que…? Com sabem que…?
- Preguntes que examinen punts de vista diferents: Què passaria si algú suggerís…? Què diria algú que no estigués d’acord amb tu?
- Preguntes per a comprovar implicacions i conseqüències: Com pots comprovar si és cert…?
- Preguntes sobre el concepte o idea clau: Quina és la idea clau? Hem resolt el problema?
Tanmateix, per a Cosín, si volem acostar-nos a la virtut de la saviesa, un cop ja ho hàgim fet cap a la informació i cap al coneixement, les preguntes clau són: per a què, i cap a on.
Si volem acostar-nos a la virtut de la saviesa, un cop ja ho hàgim fet cap al coneixement, les preguntes clau són: per a què, i cap a on
Adolescents, identitat, i els personatges com a referents
Llevat dels llibres que es llegeixen perquè formen part del pla d’estudis corresponent, si ens centrem en l’àmbit de la lectura entesa com a entreteniment, no costa gaire d’entendre per què la competència amb el sector audiovisual és difícil de capgirar. L’autor de “Para Qué Leer”, considera que “si volem ajudar els adolescents a ser adults, els hem d’ensenyar a distingir, a comprendre, a despertar la consciència de com són (som) d’influenciables”. No podem oblidar que l’adolescència és aquell moment de la vida de les persones en què és més intensa la recerca de la pròpia identitat. Un camí ple de dubtes que hem d’ajudar-los a gestionar.
Un segon aspecte a contemplar és que vivim en una societat hipersexualitzada i els guionistes i directors de sèries ho saben i ho exploten en els seus productes adreçats al públic jove. També passa amb els temes musicals i les lletres d’algunes cançons o amb bona part del que es publica a TikTok o a Instagram. És un reclam al qual no s’hi ha de fer front perquè és millor crear un punt de trobada basat en construir continguts i referències: herois, personatges de ficció i reals, que connectin amb les inquietuds i motivacions dels adolescents a partir de relats emocionants i creïbles.
Com diu Cosín a “La emoción de Leer”: “L’esperança s’alimenta de la nostra capacitat de compromís, de voler un propòsit i de creure-hi”. Crear vincles saludables genera emocions que perduren en el temps i obre les portes al diàleg enriquidor que és font de creixement personal per a tothom, però molt especialment per als joves i adolescents.
Crear vincles saludables genera emocions que i obre les portes al diàleg enriquidor que és font de creixement personal per a tothom
