Qualitat del sistema educatiu i dels centres escolars

Per Jordi Viladrosa i Clua

Definir què entenem per qualitat educativa i quins procediments són els més idonis per mesurar aquest constructe ha estat i continuarà sent un tema de debat entre els administradors de l’educació, les famílies, el professorat i tots els interessats en aquesta qüestió. La bibliografia és abundant i ens mostra que no hi ha un únic enfocament global, sinó múltiples aspectes d’una mateixa realitat. El que es procura en aquest article és dilucidar algunes constants, indicadors o punts clau en què sembla que hi hagi més coincidències entre els diversos actors implicats. No en va és aquest un repte per a qualsevol govern i, per extensió, per a tota la societat.

S’afirma a la Declaració d’Incheon (2015) que “la qualitat de l’educació suposa almenys que els alumnes adquireixin competències bàsiques de lectura, escriptura i càlcul, que seran els pilars per a l’aprenentatge futur, així com per a les competències d’ordre superior. Per això són indispensables, d’una banda, mètodes i continguts pertinents d’ensenyament i aprenentatge que s’adeqüin a les necessitats de tots els educands i siguin impartits per docents qualificats, formació, remuneració i motivació adequades, que utilitzin enfocaments pedagògics apropiats i que utilitzin el suport de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) adequades”.

Punts clau a considerar 

Penso que no ens costaria gaire posar-nos d’acord que els aspectes següents són alguns dels elements clau que podríem tenir en compte a l’hora de determinar la qualitat d’un centre escolar.

Enfocament en l’aprenentatge: Segons l’investigador australià John Hattie, les aspiracions que els progenitors tenen cap al futur de l’estudiant és el factor que més influeix, per sobre de l’estatus socioeconòmic. Els centres escolars han de centrar-se en el progrés i l’aprenentatge dels estudiants, promovent l’ensenyament efectiu, les expectatives altes i la retroalimentació constant.

Participació de la comunitat: La col·laboració entre escoles, pares i la comunitat en general és essencial per crear un entorn de suport perquè enforteix l’enllaç entre l’escola i el context social.

Lideratge escolar efectiu: Els líders han de fomentar una visió compartida i desenvolupar el talent del personal.

Avaluació i retroalimentació: Els sistemes d’avaluació formativa i la retroalimentació regular i significativa ajuden a millorar el rendiment estudiantil i guiar la presa de decisions pedagògiques.

Tecnologia educativa i aprenentatge digital: Estudis recents han investigat l’impacte de la tecnologia educativa en la qualitat de l’aprenentatge, així com el desenvolupament d’habilitats digitals en els estudiants i els seus professors i s’està debatent actualment com aconseguir una implementació efectiva d’eines digitals als centres escolars.

Equitat educativa: Segons Melvin Ainscow, quan s’avança en inclusió i equitat s’aconsegueix un impacte al rendiment general. Els centres escolars han de garantir que tots els estudiants tinguin igualtat d’oportunitats per accedir a una educació de qualitat independentment del seu origen socioeconòmic, gènere, ètnia o altres característiques individuals. 

Mesura de la qualitat d’un centre educatiu

Tot i que cada país té els seus propis sistemes i enfocaments, hi ha alguns indicadors comuns que es consideren rellevants per avaluar la qualitat dels centres educatius. Sense ànim de ser exhaustiu, alguns dels més utilitzats són els següents:

Resultats acadèmics: S’avalua el rendiment dels estudiants en exàmens estandarditzats, taxes de graduació, percentatge d’estudiants que aproven l’EBAU/PAU i continuen estudis superiors, entre d’altres. Encara no s’ha generalitzat l’enfocament competencial que preveu l’última llei d’educació, la LOMLOE.

Avaluacions externes: Les avaluacions externes realitzades per organismes independents o institucions educatives proporcionen informació sobre la qualitat del centre, encara que se sol discutir l’enfocament i la interpretació dels resultats: proves de competències bàsiques, l’informe PISA, l’estudi internacional PIRLS…

Recursos i condicions d’ensenyament: Es considera la disponibilitat de recursos educatius, infraestructures adequades, accés a tecnologia, equipament, biblioteques, instal·lacions esportives, laboratoris, entre d’altres.

Qualificació , desenvolupament professional i formació del personal docent: S’avalua la qualificació acadèmica i la formació contínua del professorat, així com la seva participació en activitats de desenvolupament professional.

Utilització de pràctiques pedagògiques efectives: Observar l’ús de mètodes d’ensenyament que comptin amb el suport de la recerca i la implementació d’enfocaments pedagògics centrats en l’aprenentatge actiu en un enfocament competencial.

Clima escolar i satisfacció dels estudiants: Es té en compte la percepció dels estudiants sobre l’ambient escolar, la relació amb els docents, el suport emocional, la participació en activitats extraescolars, entre altres aspectes.

Participació dels pares i la comunitat: Es considera la col·laboració activa dels pares a la vida escolar, la participació en activitats, les relacions entre l’escola i el seu entorn.

Inclusió i equitat: S’avalua l’enfocament inclusiu del centre educatiu, la personalització de l’ensenyament, la igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants i l’atenció a les necessitats específiques de suport educatiu.

Indicadors utilitzats pel diari El Mundo

El Mundo és un mitjà de comunicació que fa anys que publica la llista dels 100 millors col·legis segons els seus propis criteris. Els indicadors que utilitza en la seva avaluació i que poden variar d’un any a l’altre tenen en compte els factors següents, entre d’altres:

• Els resultats acadèmics
• La titulació i trajectòria del professorat
• Els recursos i instal·lacions
• Les activitats complementàries i extraescolars
• La relació professor-alumne

És important tenir en compte que, quan s’escull un centre educatiu, a més, cal considerar altres aspectes i altres fonts d’informació per valorar-ne la qualitat educativa.

Què busquen les famílies quan han d’escolaritzar els seus fills? 

Abans dels terminis de matriculació que ofereixen els centres escolars i les administracions educatives, apareixen a la premsa i a múltiples publicacions articles en què se suggereixen alguns factors que s’han de tenir en compte a l’hora d’escollir un centre educatiu. Entre els més destacats tenim els següents:

Qualitat acadèmica: Això implica conèixer els resultats acadèmics del col·legi, la seva reputació i les estratègies pedagògiques utilitzades.

Ambient escolar i clima de convivència: Busquen una escola que promogui relacions positives entre estudiants i professors, així com l’atenció a la diversitat i la promoció de valors socials.Valoren un ambient escolar segur, inclusiu i respectuós on els seus fills i filles se sentin còmodes i motivats per aprendre.

Recursos i programes complementaris: Solen mostrar interès en els recursos i programes complementaris que ofereix l’escola, com ara biblioteques ben equipades, laboratoris científics, activitats extraescolars, esports, art, música, tecnologia, entre d’altres. Aquests recursos i programes ofereixen oportunitats addicionals per al desenvolupament integral dels estudiants.

Relació entre la llar i el col·legi: Busquen un col·legi que fomenti una bona relació i comunicació amb les famílies. Els interessa estar involucrats en l’educació dels seus fills i filles i participar en la vida escolar, ja sigui a través de reunions, esdeveniments, activitats conjuntes o altres formes de col·laboració sempre que les trobin útils per als seus interessos.

Costos i accessibilitat: També tenen en compte la relació qualitat-preu del col·legi i la seva accessibilitat geogràfica. Consideren els costos de la matrícula, si n’hi ha, i les quotes de les activitats complementàries i extraescolars, així com la distància i la facilitat de transport a l’escola. Aquest factor es dona també als centres concertats i, en menor grau, en alguns centres públics ubicats en zones allunyades dels centres urbans.