Personalització
Personalitzar, un model per a una educació de qualitat al segle XXI
Des de les paraules de Delors “L’educació té la missió de permetre a tots sense excepció fer fructificar tots els seus talents i totes les seves capacitats de creació. Això implica que cadascú pugui responsabilitzar-se de si mateix i realitzar el seu projecte personal”; la idea de potenciar el que és personal en educació no ha deixat de créixer. A hores d’ara la personalització és un tema reiteratiu en qualsevol discurs sobre innovació adreçat a promoure la qualitat educativa en el nou context mundial del segle XXI. La mateixa UNESCO es posiciona davant l’aprenentatge personalizat dient que ha de constituir un objectiu central en els sistemes educatius, ja que és el camí cap a una educació de qualitat.
La personalització és un tema reiteratiu en qualsevol discurs adreçat a promoure la qualitat educativa en el nou context mundial del segle XXI
Però, aquesta idea no és nova. A principis de segle XX John Dewey es lamentava dels inconvenients d’una educació col·lectiva i massificada que s’oblidava de l’alumne i se centrava en la instrucció i els continguts. La tendència continua i es retroalimenta al llarg de tot el segle XX, i en països com els EUA, Bèlgica, Itàlia, França, Espanya, per exemple, pedagogs il·lustres com Dewey, Decroly, Montessori, Freire, Freinet, Faure i García Hoz reivindiquen un gir en el focus del professor vers l’aprenent. Entre les innombrables veus que s’alcen a favor d’aquesta “forma d’ensenyament caracteritzada pel fet que sigui l’alumne qui prengui la iniciativa del seu treball”, cal destacar les de Pierre Faure i Víctor García Hoz per la seva visió sistèmica de la personalització en educació, i la de César Coll pel seu treball en pro d’un coneixement profund i clarificador del que implica personalitzar per millorar la qualitat de l’educació avui i demà.
Segons l’UNESCO l’aprenentatge personalitzat hauria de ser un objectiu central dels sistemes educatius per tal d’aconseguir una educació de qualitat
Actualment, la personalització ocupa un lloc destacat en tota proposta educativa que tingui especial interès a atendre les necessitats singulars de cada alumne, ja sigui per incloure a tot l’alumnat a l’aula o per buscar l’excel·lència educativa. No obstant això, existeixen gairebé tantes concepcions sobre personalització com propostes. És difícil fer-se una idea del que realment es vol dir i més encara quines metodologies o estratègies utilitzar a l’hora d’implementar un model realment personalitzat. Com diu Coll “La rapidesa amb què s’ha difós aquesta idea, així com l’alt nivell d’acceptació i popularitat de què gaudeix entre els professionals de l’educació (…) aconsellen fer un esforç dirigit a discernir els seus fonaments i abast, valorar si és desitjable, possible o necessari posar-la en pràctica en el nostre sistema educatiu i, si escau de concloure que ho és, identificar les estratègies més eficaces i eficients per fer-ho superant obstacles i dificultats i evitant els riscos derivats d’eventuals interpretacions simplistes o esbiaixades”.
Per tal d’avançar en l’aclariment del terme i la implementació eficaç d’estratègies de personalització, Impuls Educació ha realitzat l’estudi “Personalitzar, un model per a una educació de qualitat al segle XXI” amb la participació d’experts d’arreu del món. L’objectiu principal ha estat arribar a un marc de consens que serveixi com a punt de partida i guia al desenvolupament i implementació de models educatius personalitzats.
Impuls Educació ha realitzat l’estudi “Personalitzar, un model per a una educació de qualitat al segle XXI” amb la participació d’experts d’arreu del món
Els principals resultats i conclusions de l’estudi, enfocats en els següents punts, seran el fil conductor de les contribucions d’Impuls Educació per la promoció de la personalització:
- Conceptualització
- Fonaments
- Finalitats
- Principis
- Estratègies, dificultats i recomanacions
- Futur de la personalització
“Una educació empoderadora és la que construeix els recursos humans que necessitem per a ser productius, per a continuar aprenent, resoldre problemes, ser creatius i viure amb la natura, en pau i harmonia. Quan les nacions garanteixen aquest tipus d’educació a tot el món al llarg de tota la vida, es posa en marxa una revolució silenciosa: l’educació passa a ser el motor del desenvolupament sostenible i la clau per a un món millor”.
C. Power (2015). The power of education. Education for All, Development, Globalization and UNESCO
