LOMLOE. Cap a una educació de qualitat dins del Marc Europeu

Compartir

13 setembre 2022

A l’era i economia del coneixement es necessita visió ètica i un aprenentatge permanent en la resolució de problemes complexos

Per Redacció

Segons el Consell de la Unió Europea (2018), “tota persona té dret a una educació, una formació i un aprenentatge permanent inclusius i de qualitat, per tal de mantenir i adquirir capacitats que li permeti participa plenament a la societat i gestionar amb èxit la transició al mercat laboral”.

Un Marc Europeu Competencial

L’any 2006 el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar la Recomanació sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent. Aquest document va servir de referència per al desenvolupament de l’educació, la formació i l’aprenentatge orientats a les competències.

En l’actualitat els requisits pel que fa a competències ha canviat. Per un costat les tecnologies tenen una rellevància molt més gran en tots els àmbits del treball i la vida, per un altre, les competències emprenedores, i també la capacitat d’adaptar-se al canvi.

El 2015, el programa PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes) indica que un de cada cinc alumnes té dificultats per a ser competent en lectura, escriptura i càlcul. A més, el 2017, els indicadors digitals de la Comissió Europea diuen que el 44% de la població de la Unió Europea té una competència digital escassa o nul·la (19%). L’any 2020, a conseqüència del confinament a causa de la pandèmia, es fan públiques dades molt preocupants sobre la digitalització de l’escola.

En aquests moments de canvis profunds i ràpids, és necessari analitzar les noves formes d’aprenentatge en una societat cada vegada més mòbil i digital.

justicia y equidad
En aquests moments de canvis profunds i ràpids, és necessari analitzar les noves formes d’aprenentatge en una societat cada vegada més mòbil i digital

En l’era i economia del coneixement, memoritzar fets i procediments és clau, però no n’hi ha prou per al progrés i l’èxit. Aquestes capacitats aconsegueixen que el que s’ha après funcioni en temps real, per generar noves idees, noves teories, nous productes i nous coneixements.

Tots aquests canvis justifiquen la revisió i actualització de les recomanacions i marc de referència europeu de les competències clau per a l’aprenentatge permanent. És per això que s’ha dedicat una especial atenció a millorar les capacitats bàsiques, l’aprenentatge d’idiomes, les competències digitals i emprenedora, la rellevància dels valors comuns en el funcionament de les nostres societats i la motivació dels joves per carreres professionals relacionades amb les ciències. A més s’ha tingut en compte la meta 4.73 dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) que desataca la necessitat de “garantir que tots els alumnes adquireixin els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a promoure el desenvolupament sostenible, els drets humans, la igualtat entre gèneres, la promoció d’una cultura per la pau i una ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural”.

Competències clau per a un aprenentatge permanent

S’entén per competència ‘una combinació dinàmica de coneixements, capacitats i actituds’ on: 1) els coneixements són fets, conceptes, idees, i teories que donen suport a la comprensió d’una àrea o tema; 2) les capacitats són habilitats per a realitzar processos i utilitzar els coneixements existents per a obtenir resultats; i 3) les actituds descriuen la mentalitat i la disposició per actuar o reaccionar enfront de les idees, les persones o les situacions.

Les competències clau són aquelles que totes les persones necessiten per a la seva realització i desenvolupament personal, la seva ocupabilitat i èxit a la vida, la integració social i una ciutadania activa, i per un estil de vida sostenible i saludable.

Les competències clau les necessiten totes les persones per a la seva realització personal, el seu èxit a la vida, la integració social, i per un estil de vida

Es desenvolupen des d’una perspectiva d’aprenentatge permanent, des de la primera infància fins a la vida adulta. Totes són importants, se superposen, s’entrellacen i es poden aplicar en contextos molt diferents. Entre elles s’integren capacitats com el pensament crític, la resolució de problemes, el treball en equip, les capacitats de comunicació, la creativitat i les capacitats interculturals.

Les vuit competències clau del marc Europeu de referència recollides a la LOMLOE són:

  • Competència en comunicació lingüística.
  • Competència plurilingüe.
  • Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria.
  • Competència digital.
  • Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.
  • Competència ciutadana.
  • Competència emprenedora.
  • Competència en consciència i expressió culturals.

Una educació permanent de qualitat i inclusiva, ha d’oferir oportunitats d’adquirir les competències clau a totes les persones i en tots els contextos educatius.

Una educació permanent de qualitat i inclusiva, ha d’oferir oportunitats d’adquirir les competències clau a totes les persones i en tots els contextos

Alguns exemples de bones pràctiques són:

  • Diversitat de plantejaments i entorns d’aprenentatge: aprenentatge cooperatiu, interdisciplinari, participació activa i presa decisions per part de l’alumnat, mètodes d’aprenentatge basats en la indagació o projectes, en l’art o el joc, ús de les tecnologies, experiències emprenedores amb reptes de creativitat, iniciativa, etc.
  • Suport als docents: desenvolupament professional continu, pràctica reflexiva, col·laboració i comunitats d’aprenentatge.
  • Avaluació i validació del desenvolupament de les competències: descriptors amb resultats d’aprenentatge, eines per l’avaluació diagnòstica formativa i sumativa, i validació als nivells oportuns.

LOMLOE: Perfil de sortida, elements del currículum i principis pedagògics

La LOMLOE aprofita l’experiència acumulada durant aquests quinze anys d’educació competencial a Europa i defineix uns perfils de sortida competencials des d’Infantil a Batxillerat; d’aquesta manera s’especifiquen les condicions del pas d’una etapa a la següent.

Mentre la descripció del perfil de sortida a les etapes d’Infantil i Batxillerat està vinculat exclusivament al nivell d’assoliment de les competències clau, a les etapes d’educació bàsica, primària i ESO, “es veu com una eina on es concreten els principis i finalitats del sistema educatiu espanyol per a aquest període. El perfil identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que s’espera que els alumnes hagin desenvolupat en completar aquesta fase del seu itinerari formatiu“.

A l’ensenyament bàsic, la relació entre competències clau i reptes del segle XXI dona sentit als aprenentatges, ja que apropa l’escola a situacions, qüestions i problemes reals de la vida quotidiana. Això afavoreix situacions d’aprenentatge significatives i rellevants. Per superar amb èxit l’etapa, tot alumne i alumna ha de saber activar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments als quals haurà de fer front durant la seva vida.

En tot cas, per assolir el perfil de sortida cal treballar des de la transversalitat de les competències clau. Totes elles es concreten en els aprenentatges de les diferents àrees, àmbits o matèries, i s’adquireixen i duen a terme a partir dels aprenentatges que es produeixen en el seu conjunt.

Per assolir el perfil de sortida cal treballar des de la transversalitat de les competències clau

Per cada competència clau s’ha definit un conjunt de descriptors operatius segons el marc de referència europeu existent. A partir d’aquests descriptors s’han concretat les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquest vincle permet avaluar les competències clau del perfil de sortida a partir de l’avaluació de les competències específiques relacionades i, per tant, el nivell d’assoliment esperat en finalitzar cada etapa. Això afavoreix i explicita la continuïtat i cohesió entre les dues etapes d’ensenyament obligatori.

Elements del currículum

El currículum el formen el conjunt d’objectius, competències, sabers bàsics, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. Hi ha sis elements que cal distingir i relacionar:

  • Objectius: assoliments, vinculats a les competències clau, que s’espera que l’alumne aconsegueixi en finalitzar l’etapa.
  • Competències clau: acompliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumne pugui progressar amb garanties d’èxit en el seu itinerari formatiu, i afrontar els reptes globals i locals del segle XXI.
  • Competències específiques: acompliments que els alumnes han de poder desplegar a les activitats i situacions que requereixen els sabers bàsics de cada matèria o àmbit. Connecten el perfil de sortida de les competències clau (descriptors) i les àrees, àmbits o matèries.
  • Criteris d’avaluació: referents que indiquen els nivells d’assoliment esperats en l’alumne en les activitats o situacions referides a les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Concreten els descriptors de les competències clau per a cada competència específica en cada àrea o matèria.
  • Sabers bàsics: coneixements, habilitats i actituds que formen els continguts propis d’una matèria o àmbit d’aprenentatge necessaris per a l’adquisició de les competències específiques.
  • Situacions d’aprenentatge: activitats que impliquen el desplegament per part de l’alumnat d’actuacions associades a les competències clau i específiques i contribueixen a la seva adquisició i desenvolupament.

Alguns principis pedagògics

  1. Atenció a la diversitat de tot l’alumnat. Mètodes per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge, que afavoreixin la capacitat d’aprendre per ells mateixos i promoguin el treball en equip.
  2. Realització de projectes significatius i rellevants i resolució col·laborativa de problemes, reforçant l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat.
  3. Treball en totes les matèries de: la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, l’emprenedoria social, la igualtat de gènere i la creativitat. Juntament amb el foment transversal de la formació estètica, l’educació per la sostenibilitat i el consum responsable, el respecte mutu i la cooperació entre iguals.
  4. L’avaluació és contínua, formativa i integradora i es promou un ús generalitzat d’instruments d’avaluació variats, diversos, i adaptats a les diferents situacions d’aprenentatge, per valorar de manera objectiva a tot l’alumnat.
  5. El docent avaluarà tant els aprenentatges dels alumnes com la pràctica docent per tal de millorar-la.

Referències

LOMLOE: Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació

Compartir

Et pot interessar

Subscriu-t’hi
2022-09-23T06:48:54+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
Go to Top