Per Jordi Viladrosa i Clua

Aquest article té com a eixos principals la relació necessària entre ciència i llenguatge. Ens facilita alguns consells de com implementar-ho a les aules de secundària. També té en compte els biaixos del professorat de llengua, per una banda, i del de ciències, per altra banda. Inclou alguna referència a l’estímul del pensament crític dels estudiants per a una lectura crítica del món i el paper que hi té la llengua i la ciència.

La relació entre ciència i llenguatge és fonamental en el procés d’aprenentatge de les ciències per part dels estudiants. La ciència és un mitjà per conèixer el món i explicar els fenòmens naturals que tenen lloc al nostre voltant, mentre que el llenguatge és l’eina a través de la qual es comuniquen aquests coneixements, es desenvolupa el pensament crític i s’estimula la capacitat dels estudiants per analitzar i avaluar la informació disponible.

Estic convençut que la majoria de professors de ciències creuen que el llenguatge juga un paper important en la manera com percebem i comprenem la ciència, i que l’opció per unes o altres habilitats lingüístiques pot influir en la manera com es presenta i s’interpreta la informació sobre aquest àmbit del coneixement. Per la seva banda, el paper de la llengua en el desenvolupament de la ciència és fonamental, ja que és a través seu que es transmeten els sabers i s’expliquen els fenòmens naturals per comprendre el món.

Enfocaments dicotòmics que convé evitar

Tanmateix, sovint hi ha un biaix en la manera com s’aborden la ciència i el llenguatge a l’aula. D’una banda, els professors de ciències poden centrar-se en la transmissió de coneixements tècnics i en l’ensenyament dels mètodes científics, però poden oblidar el desenvolupament d’una argumentació correcta o comunicació expositiva clara i efectiva dels sabers adquirits. D’altra banda, els professors de llengua es poden centrar en l’ensenyament de les habilitats lingüístiques i la gramàtica, però poden descuidar la importància de la ciència i de la comprensió de la seva aplicació a la vida ordinària. És a dir, podrien sense pretendre-ho ignorar el context dels seus ensenyaments.

Dit d’una altra manera, l’enfocament excessiu en la transmissió de coneixements tècnics per part dels professors de ciències pot produir una manca de motivació per part dels estudiants, cosa que pot afectar negativament el seu aprenentatge a llarg termini. Alhora, prioritzar la gramàtica i la ciència del llenguatge pot derivar en una manca de connexió amb el món real.

Ciència i llenguatge, al mateix equip

Aquests biaixos a què hem al·ludit poden tenir un impacte negatiu en la formació científica dels estudiants i limitar-ne la capacitat per a comprendre i analitzar críticament el món que els envolta. Per tant, és crucial que els professors de ciències i els de llengua treballin junts per a integrar la ciència i el llenguatge a l’aula i fomentar el desenvolupament d’habilitats clau, com ara la comunicació efectiva, el pensament crític i la comprensió dels fenòmens naturals per a fer front els desafiaments del món actual i futur.

En general, es creu que el llenguatge i el pensament tenen un impacte important en la manera com es comprèn i es comunica la ciència, i viceversa. Per això, hauríem de donar més importància a la lectura, perquè, com afirma Neus Sanmartí (2020), “l’activitat lectora és a la base de moltes estratègies que són bàsiques per aprendre ciències, ja que possibilita establir relacions, comparar, generar preguntes, analitzar críticament, enriquir el vocabulari, apropiar-se de models textuals per a l’escriptura i, molt especialment, és una font de plaer”. Amb la qual cosa, segons Sanmartí:

Un enfocament col·laboratiu entre departaments, que integri la ciència i el llenguatge a l’aula, requereix tenir en compte, segons Jordi Domènech (2022) dos punts fonamentals:

1. El treball conjunt de matèries lingüístiques i no lingüístiques, cadascun des de la seva mirada.
2. L’existència de bastides, plantilles i referents d’aula compartits entre matèries, que facilitin a l’alumnat connectar habilitats i recursos lingüístics entre matèries diferents.

Segons Domènech, el desenvolupament d’habilitats per a la lectura crítica és un aspecte fonamental de l’educació, ja que permet als estudiants analitzar de manera objectiva i reflexiva la informació que reben i formar-se les seves pròpies opinions. Cal tenir en compte també que “detectar biaixos o fal·làcies pot ser difícil per a l’alumnat”, cosa que fa imprescindible conèixer i treballar diferents criteris que confereixin credibilitat a les fonts d’informació a què accedim.

Suggeriments per a l’acció

Per acabar, es presenten alguns consells per implementar una major relació entre ciència i llenguatge a les aules de secundària:

1. Fomentar la comunicació efectiva dels coneixements científics: Els estudiants han d’aprendre a explicar i comunicar de manera clara i precisa els conceptes científics que estan aprenent.
2. Desenvolupar el pensament crític: Els estudiants han de ser estimulats per analitzar, avaluar i formular preguntes sobre els conceptes científics i el món que els envolta.
3. Integrar la llengua i la ciència: És important que els professors de ciències i de llengua treballin junts per integrar la llengua i la ciència en les activitats i projectes a l’aula.
4. Ensenyar la importància de la ciència en la vida quotidiana: Els estudiants han de comprendre com la ciència afecta la seva vida diària i com poden aplicar els conceptes científics al seu dia a dia.
5. Incentivar la discussió i el debat: Els estudiants poden exercitar-se en la discussió i el debat, prèviament informats, sobre temes científics i les seves implicacions a la societat.
6. Utilitzar una varietat de recursos: Els professors poden utilitzar una varietat de recursos, com ara vídeos, jocs, experiments i discussions en grup, per ajudar els estudiants a comprendre i retenir els conceptes científics.
7. Fomentar la lectura crítica: Els estudiants han de ser estimulats a llegir i analitzar informació científica de manera crítica i avaluar-ne la rellevància i veracitat.

Referències bibliogràfiques:

Sanmartí, Neus (2020). “Leer para aprender ciencias”. INTEF. MECD. https://leer.es/recursos_leer/leer-para-aprender-ciencias-neus-sanmarti/

Domènech Casal, J (2022). “Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias”. Graó.

Valora aquest post

5/5 - (1 vote)