per Jordi Viladrosa i Clua
Ben segur que alguna vegada heu enviat un correu electrònic a algú i no us l’ha contestat com esperàveu. Potser teniu una experiència similar amb els missatges emesos a través de les diversíssimes xarxes socials. Ens podem preguntar en quin moment s’ha trencat l’acte comunicatiu i fins a quin punt això ha estat a causa de la poca perícia per part de l’emissor o de la insuficient comprensió lectora per part del receptor. Si entremig hi barregem una atenció dispersa o que estem immersos en la multitasca en la qual tots plegats hem sucumbit més sovint del que caldria, potser anirem entenent millor per què actualment l’hàbit de llegir tranquil·lament va perdent aficionats.
Som d’una manera de ser que busquem culpables per a totes les nostres experiències negatives o mals resultats en proves internacionals com les que darrerament ens han mogut a escriure articles com aquest que estàs llegint. L’estudi PIRLS1 de 2021 ha deixat els nostres estudiants de 4t de primària en un mal lloc pel que fa al grau de domini de la seva comprensió lectora i, malgrat que no hi ha gairebé res de nou que no se sabés, les diverses administracions educatives no han trigat gaire a culpar-ne la pandèmia o les tecnologies, materialitzades en el genèric “les pantalles”. Al meu entendre, la pregunta que ens hem de fer és quines són les causes profundes d’aquesta situació i què s’hi pot fer per revertir-ho en el benentès que l’objectiu és aquest: llegir més, llegir millor, comprendre el que llegim i gaudir d’una bona literatura.
L’objectiu és aquest: llegir més, llegir millor, comprendre el que llegim i gaudir d’una bona literatura
Llegim menys i ho fem d’una altra manera
Les tecnologies o els “infinite scrolls” han passat a formar part de nosaltres mateixos i no sempre aconseguim governar-los
Paulo Cosín (2022) dedica a la comprensió lectora el capítol 3 del seu llibre “Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. En l’esmentat capítol ofereix diversos consells a partir de l’obra de Trevor Cairney (2022) el qual pensa que “el més important que fem, com a lectors, és donar sentit a allò que llegim”. En aquest punt, és molt rellevant el rol de l’educador que consisteix a “crear un sentit de comunitat lectora mitjançant un ambient en el qual es consideri que la posada en comú dels textos és rellevant i entretinguda”.
Sabem prou bé que llegir té molts beneficis per a la nostra ment, ens fa més cultes, ens aporta coneixements i facilita un ús constructiu del lleure. La tecnologia –tan criticada, però tan omnipresent- no és el nostre enemic; fins i tot pot ser una excel·lent aliada per compartir el que hem llegit, trobar recomanacions de llibres o fer-ne nosaltres mateixos; això sí, hem de ser conscients que cal fer-ne un ús responsable i dedicar-hi el temps oportú.
Llegir té molts beneficis: ens fa més cultes, ens aporta coneixements i facilita un ús constructiu del lleure
Alguns consells pràctics
Temps, calma i estratègies renovades
A llegir se n’aprèn generalment a l’etapa d’educació infantil i fins als vuit o nou anys és una experiència que requereix temps i calma. Som molts els qui apostem per una escola que, sobretot a primària, dediqui el temps que calgui als aprenentatges bàsics i comuns, en la línia del que Joan Domènech escrivia al seu llibre “Elogi de l’educació lenta”. El problema el tenim a la secundària. És aquí on caldrà idear noves estratègies i educar lectors crítics per tal d’evitar que esdevinguin adults vulnerables. També caldrà posar èmfasi en allò que sabem que funciona si li donem la prioritat necessària i hi posem els recursos que ho fan viable. Em refereixo a les biblioteques de centre amb bibliotecari inclòs, a les d’aula, a oferir un ventall ampli de lectures i de qualitat literària, productes multimodals atractius, clubs de lectura, converses literàries entre iguals, o alumnes prescriptors de llibres a través de “booktrailers”, publicats al web de l’escola, per exemple.
A llegir se n’aprèn generalment a l’etapa d’educació infantil i fins nou anys és una experiència que requereix temps i calma
Referències
Bibliografia
Bueno, David, Forés, Anna, Ruiz, Antoni (2023). “Els beneficis de la lectura en veu alta”. Grup Enciclopèdia.
Cairney, Trevor H. (2022). “La enseñanza de la comprensión lectora”. Ediciones Morata. 7ª edición.
Correro, Cristina; Portell, Joan (2023). “Lectures que fan lectors”. Eumo Editorial.
Cosín Fernández, Paulo (2022). “Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. Ediciones Morata.
MEyC (2023). “Estudio PIRLS”. https://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pirls/pirls-2021.html
