L’escola, una organització que aprèn

Compartir

11 octubre 2022

La clau està en la capacitat d’aprenentatge del professorat

Per Redacció

L’evidència diu que els docents d’escoles caracteritzades per l’hàbit d’aprendre per enriquir-se, no només aprenen més i milloren la seva feina, també tenen més seguretat en ells mateixos1.

Quatre factors per al canvi institucional

La majoria d’organitzacions que han intentat portar a terme un procés de transformació s’han trobat amb dificultats serioses en les primeres fases. Les que ho han aconseguit es caracteritzen per aprendre de la seva experiència. Aconseguir-ho depèn majoritàriament d’un enfocament cap a l’aprenentatge i les capacitats dels membres. Per a les escoles res és més determinant que la formació docent per augmentar la capacitat d’aprenentatge del professorat.

Els quatre factors generadors de capacitats per al canvi tenen el seu homòleg institucional: 1) Creació de visió comuna; 2) Estructures, normes i pràctiques d’investigació organitzatives; 3) Enfocament en el desenvolupament i els coneixements organitzatius; i 4) cultures de treball col·laboratiu.

  1. Creació de visió comuna. Cal deixar clar l’enfocament del canvi i elaborar una visió compartida del que els alumnes haurien de saber i saber fer i quines estratègies educatives es faran servir. Quan els docents tenen veu, el seu compromís és més alt.
  2. Estructures, normes i pràctiques d’investigació organitzatives. Implica garantir la formació de tots els docents, donar suport a la seva capacitació per realitzar el canvi, i la creació d’un procés d’investigació i una cultura d’aprenentatge permanent. Cal adequar i ampliar les estratègies educatives, i també ampliar la formació docent amb una cultura “d’aprendre fent” i “aprendre del que fem”.
  3. Enfocament en el desenvolupament i els coneixements organitzatius. Afavorir l’experimentació i pràctica per a ser competents, gràcies a un acompanyament eficaç amb el coaching, co-coaching o docència compartida i la creació de materials didàctics col·laborativament.
  4. Cultures de treball col·laboratiu. Treballar en equips a tots els nivells de l’escola. Arribar a acords sobre què i com ensenyar, què i com avaluar i com atendre a tots els alumnes de manera eficaç perquè participin i progressin en el seu aprenentatge. Prendre decisions sobre quins projectes fer, com ajudar a progressar a alumnes particulars o grups d’alumnes, etc. Crear, aplicar i millorar situacions d’aprenentatge col·laborativament.

 

justicia y equidad
Alguns dels factors generadors de capacitats pel canvi són la creació de visió comuna o les cultures de treball col·laboratiu

On som? Fem-nos un SELFI

De la mateixa manera que el SELFI per a docents estava organitzat en els quatre factors per al canvi, el d’organitzacions que aprenen també té els mateixos quatre apartats, però aquesta vegada des de la perspectiva de l’escola. Aquesta eina d’autoavaluació “SELFI – L’escola, una organització que aprèn” està pensada per ajudar en un procés de millora contínua en què l’escola es vagi transformant en una organització que té una cultura i dinàmica interna que afavoreix l’aprenentatge permanent.

Impuls Educació proposa un qüestionari amb les següents 29 preguntes.

Descarregar SELFI – PDF

Eines per a millorar. Aprendre junts

Una escola que aprèn necessita posar en joc a tot el seu professorat i dinamitzar el treball en equip a tots els nivells. L’evidència diu que una bona formació docent és una gran potenciadora de qualitat educativa. Però aquesta formació ha de ser compartida i anar acompanyada de pràctica reflexiva.

El qüestionari anterior està pensat per ajudar a liderar la transformació pedagògica de l’escola. Està orientat a elaborar un “pla de millora organitzacional”. Passat un temps es pot tornar a passar el SELFI per veure les millores i fer el següent pla. Perquè funcioni cal una bona coordinació entre direcció docent i els líders pedagògics del centre.

(*) Posar el punt del qüestionari SELFI “Escola que aprèn”

Descarregar Pla de millora – PDF

Hi ha eines per a fer coaching i co-coaching pedagògic. És important que la iniciativa parteixi del docent. Normalment, s’explicarà que hi ha aquesta possibilitat, les condicions i els beneficis i els docents que ho desitgin ho hauran de demanar.

Altres eines interessants són:

  • Sessions de treball docent. Han de ser participatives i han de servir per resoldre dubtes, arribar a acords, compartir bones pràctiques o reflexionar sobre la pràctica. Normalment, es programaran a l’inici de curs a partir de les necessitats dels diferents equips. Idealment, seran reunions on participaran un màxim de 30 docents i es treballarà en equips cooperatius.
  • Gravar-se en vídeo. Una pràctica comuna en escoles amb una cultura consolidada com a escola que aprèn és fer una gravació d’una classe d’algú amb alt nivell de competència i analitzar-la entre tots. L’anàlisi es pot fer de moltes maneres, una d’elles és a partir de les forces culturals o també fent servir alguna rutina senzilla com per exemple un 10×2 i després valorar cada idea com a bona, millorable, substituir, eliminar, i justificar el que es diu. En acabar cal consensuar algunes conclusions.
  • Narrar una experiència. El mateix es pot fer a partir de l’explicació d’una experiència en la qual s’aporten evidències. Quan s’ha finalitzat l’explicació, es fa una ronda de preguntes i cada docent present té dret a una pregunta. Seguidament, s’inicia una conversa orientada a distingir què ha anat bé, què és millorable, substituïble, eliminable, etc.
  • Protocols d’observació. Per exemple, en el Project Zero de Harvard, on van néixer les  cultures de pensament, promou l’ús d’alguns protocols per a aprendre i millorar com el de “Cultures of Thinking Observation”. Aquests tipus de protocols es poden fer sobre treball en equips cooperatius, avaluació, entre altres. Són molt útils per ajudar els docents a aprofundir en el sentit de cada metodologia i apreciar detalls importants a tenir en compte en la seva aplicació. Aquestes converses, si es moderen bé, tenen gran impacte en el nivell de competència del professorat.

 

 

Referències

1 “Las Fuerzas del cambio” (2002). Michael Fullan.

Compartir

Et pot interessar

Subscriu-t’hi
2022-10-13T06:58:37+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
Go to Top