Pepe Menéndez és assessor d’institucions i governs de diversos països, i un dels creadors del projecte d’innovació educativa Horitzó 2020 de la Xarxa de Col·legis Jesuïtes de Catalunya, de la qual va ser director adjunt. És cofundador de l’associació europea d’escoles Education International, així com assessor de diverses fundacions socials del coneixement a Espanya.

Entrevista a Pepe Menéndez

Què hem d’ensenyar avui per garantir un coneixement que ens faci més humans? Ens podria dir quins tres ensenyaments prioritzaria vostè?

Jo citaria tres ensenyaments que, des del meu punt de vista, caldria prioritzar. El primer seria ensenyar a cercar informació, a destriar les fonts i a estructurar un pensament fonamentat en dades amb rigor. Això podríem sintetitzar amb la idea d’aprendre a aprendre. Per això també cal estudiar. I sobretot, l’escola ha d’ajudar a estructurar un pensament ben fonamentat en el rigor que ens produeixen les dades, que ens produeix la mateixa història, les fonts amb què podem comptar. Això és aprendre.

La segona prioritat per mi seria treballar en equip, saber treballar en equip amb altres, que sembla una redundància. Però també significa una capacitat d’entendre altres maneres de ser i de pensar. És a dir, que contingui la voluntat d’aprendre entenent altres maneres de ser i de pensar. I especialment amb una actitud que vol dir que aprenc dels altres en tota la seva diversitat. En altres paraules, aprendre a fer i aprendre a conviure.

I la tercera prioritat seria connectar els aprenentatges amb la construcció i el desenvolupament del projecte de vida personal, que, en paraules del llegat que ens va deixar l’informe Delors, seria aprendre a ser.

Aprendre a aprendre, aprendre a conviure i aprendre a ser: els tres pilars d’una educació amb sentit

La intel·ligència artificial és una eina poderosa, però tot depèn com els humans la facin servir

Què vol dir el valor d’humanitzar l’escola i l’aprenentatge com a processos restauratius?

Des del meu punt de vista, hauríem de mirar amb una visió restaurativa, que no vol dir començar a demolir o fer una visió hipercrítica de tot el passat sense tenir en compte determinats contextos.

Em sembla que un dels exemples més evidents és que l’educació no sempre ha estat un element d’humanització. Moltes vegades ha estat un element de domini, fins i tot forçar la personalitat dels alumnes perquè s’adaptin a una manera de ser, a un perfil, no només en la consideració cultural, sinó també en les formes, en les identitats.

La mirada restaurativa, des del meu punt de vista, és una mirada des de l’amor, des de l’agraïment, però des de la capacitat de construir un pensament crític que ens porti a preguntar-nos què farà que l’escola realment sigui més humana.

Quins són els aspectes clau de l’educació en la llibertat dels alumnes?

Si ens centrem a potenciar el projecte de vida dels estudiants, és important que l’alumne sigui realment el protagonista a l’hora de prendre decisions i que sigui respectat el procés personal. La llibertat, per mi, té a veure amb la capacitat que el sistema s’adapti a mi i no al revés.

El que no pot ser és que un estudiant entengui que passar per l’escola és una mena de sacrifici amb què ha de complir, i que la llibertat, la creativitat, la presa de decisions ja vindran després, quan siguin adults. Educar en la llibertat vol dir respectar el procés personal de l’alumne i deixar-li prendre decisions des de ben aviat.

Educar en la llibertat vol dir respectar el procés personal de l’alumne i deixar-li prendre decisions des de ben aviat

Com la metodologia de la pregunta pot fomentar una educació integral, una educació per ser, que posa tota la persona al centre del procés educatiu?

Aprenem fent-nos bones preguntes. Una bona pregunta és aquella que m’obliga a cercar informació, a llegir, a contrastar i a decidir quina em sembla millor. I, encara millor, si aquestes preguntes són per a una bona feina en equip, en què treballant entre iguals aprenc més dels altres, a través de la seva diferent manera de veure la realitat.

Per mi, aprendre amb preguntes és aprendre a fer connexions entre diferents sabers. En aquests moments, l’instrument que em connecta amb una potència enorme amb la informació és la tecnologia. Les metodologies són sempre funcionals, instrumentals, no són, normalment, un fi en elles mateixes. La pregunta és un recurs clàssic, la metodologia per excel·lència de l’aprenentatge, ara potenciada per la IA.

La pregunta és un recurs clàssic, la metodologia per excel·lència de l’aprenentatge, ara potenciada per la IA

Quin és el rol docent que exigeix aquesta nova forma d’entendre l’educació i com treballar la identitat educadora del docent perquè sàpiga acompanyar, per ser model?

Crec que ara és més difícil ser docent que mai, perquè tot plegat és molt més horitzontal que fa quaranta anys. I perquè fins i tot l’accés al coneixement, l’accés al saber, la concepció cultural pròpia de la dignitat de la persona, dels seus drets, ha evolucionat moltíssim.

Les professions que tenen relació amb l’àmbit del coneixement ara són molt més exigents i demanen unes competències molt més polivalents de les que es demanaven fa anys.

Moltes vegades les grans conquestes ens posen nous reptes.

L’exigència que tota la població tingui un bon nivell educatiu és un gran desafiament. I des del meu punt de vista també hauria de ser paral·lela a les mateixes condicions socials, educatives, culturals i econòmiques d’un país.

Ningú ensenya allò que no ha viscut, allò que no sap en termes experiencials. No s’aprèn a treballar en equip amb un docent que hagi llegit grans llibres sobre el treball en equip. No s’aprèn a acompanyar un estudiant, si jo, per exemple, no he viscut el procés d’acompanyament del meu equip directiu, de persones que al meu voltant m’han fet créixer al llarg de la meva vida professional.

Continuem amb paradigmes antics en la professió, quan en realitat els desafiaments han canviat moltíssim

Creu possible que un dia les màquines assumeixin el paper de l’escola?

Si l’escola continua posant el focus fonamental en ser un espai de transmissió d’informació, els docents es veuran substituïts a poc a poc per la tecnologia. Però, en canvi, si l’escola se centra en el més valuós que té, que és que està ajudant el progrés de formació integral de nens i adolescents, és a dir, d’éssers humans, si se centra en aquest focus, al voltant de l’aprenentatge de coneixements, aleshores és insubstituïble.

Si l’escola se centra en el més valuós que té, que és que està ajudant el progrés d’éssers humans, aleshores és insubstituïble

Una màquina, si més no la que imaginem, no pot emfatitzar emocionalment més enllà de les paraules educades que utilitzi. Si perdem el sentit que té la mateixa funció de magisteri, ‘magister’, el que ensenya per contagi, perdrem el factor humà i aleshores podrem ser substituïts per màquines. Però si ens centrem en el procés d’humanització de l’escola, aquesta és insubstituïble. Els éssers humans som insubstituïbles.

En què es caracteritza el lideratge escolar que fa que les coses passin?

Les persones, cada cop més, i els docents sempre, no hem fet les coses per decret, sinó per convicció. El fet que el docent estigui sol, normalment, a l’aula, fa que hagi d’estar convençut de les coses perquè les faci realment.

Necessitem lideratges orientats a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Necessitem lideratges vinculats a l’acompanyament dels alumnes, a la creació de contextos relacionals que afavoreixin aquests aprenentatges. Un bon líder té coneixements de pedagogia i d’acompanyament de persones cap a un projecte comú.

Un bon líder té coneixements de pedagogia i d’acompanyament de persones cap a un projecte comú