L’escola és un espai amb prou potencial per a oferir als alumnes un entorn segur d’aprenentatge on se sentin valorats i necessaris, on puguin parlar de les seves preocupacions, practicar habilitats socials i emocionals.
L’escola també és, sens dubte, un lloc privilegiat per a la detecció del malestar emocional de la població infantil i juvenil. El fet que els protocols de prevenció, detecció i intervenció del suïcidi i les autolesions estiguin entrant als centres educatius, ens confirma, una vegada més, que l’àmbit educatiu és un lloc excel·lent per afavorir estils de vida saludables i dinamitzar programes d’educació emocional on treballar l’autoestima i l’empatia, la gestió dels pensaments, les emocions i les relacions socials positives, així com aprendre estratègies de resiliència que permetin superar situacions adverses.
L’àmbit educatiu és un lloc excel·lent per afavorir estils de vida saludables i dinamitzar programes d’educació emocional
En aquesta línia, i en el marc d’una escola inclusiva, ens consta que la il·lusió i l’energia de la majoria dels docents se centra a cercar una resposta educativa integral per a tot l’alumnat; per tant, l’atenció educativa no s’ha de centrar només en àmbits curriculars, sinó que s’ha de basar en altres aspectes fonamentals de la persona vinculats a l’àmbit social i emocional, que tenen més a veure amb la manera de ser i d’actuar. És a dir, en la relació i la interacció amb els altres.
La il·lusió i l’energia de la majoria dels docents se centra a cercar una resposta educativa integral per a tot l’alumnat
Tenint en compte que les competències socioemocionals i les habilitats de vida o soft skills no sempre s’adquireixen amb l’ensenyament ocasional produït a conseqüència d’un incident o un conflicte que apareix sobre la marxa; cal intervenir des de programes intencionals i planificats que permetin aconseguir un sentiment de connexió i una regulació emocional sana.
Fruit d’aquesta constatació i de les investigacions recents de la neurociència, a molts centres educatius ja es disposa d’un material sistèmic i sistemàtic que impulsi una escola on tota la comunitat educativa se senti acollida, protegida i reconeguda mitjançant programes que atenen i ajuden tot l’alumnat a fomentar relacions i conductes sanes, la consciència emocional i social, creant espais segurs on aprendre a identificar, a expressar les seves emocions i a gestionar-les de forma positiva.
L’educació emocional ens permet, tant a educadors com a tota la població infantil i juvenil, estar “sempre atents” per a identificar, reconèixer i regular les pròpies emocions i les dels altres, superant les adversitats, afrontant el present i el futur en les millors condicions possibles, “Sempre Atents” per generar relacions d’equitat que protegeixin davant de qualsevol situació de violència (gènere, raça, etc.), millorar la convivència, la inclusió i construir una cultura de pau, per tenir cura de si mateix i dels altres.
Si volem crear una societat sostenible, més justa i més sana, els docents hem d’assumir que som una peça clau en l’educació emocional, ensenyem per allò que som i la manera més natural d’aconseguir la regulació emocional de l’alumne és a través de la nostra pròpia regulació. És impossible acompanyar les emocions de ningú sense mantenir una relació sana amb nosaltres mateixos i amb els altres, per això és tan important l’autoconeixement que ens portarà a mantenir una actitud de calma, acceptació, empatia i presència necessària per promoure conductes saludables i per originar aules càlides que empoderin els nens i nenes per assumir responsabilitats, per participar i sentir-se escoltats i estimats.
Si volem crear una societat sostenible, més justa i més sana, els docents hem d’assumir que som una peça clau en l’educació emocional
Aturem-nos i reflexionem si estem seguint el nostre propi camí o si, al contrari, estem ancorats en una educació convencional centrada en el desenvolupament cognitiu i en l’ensenyament d’habilitats acadèmiques que fomenten competitivitat, ens permet reinventar-nos, prendre’n consciència i decidir si volem ser part del canvi. La societat actual necessita que ens enfoquem al benestar emocional de les persones que ara mateix estan assegudes a les nostres aules per a potenciar futurs ciutadans capaços de crear, de treballar en equip, de resoldre conflictes de forma creativa, d’adaptar-se al món, de comunicar-se i de creure en ells mateixos.
Fer això és possible, bàsicament només depèn d’una decisió, depèn de tu i del valor d’arriscar-te a reinventar-te, amb passió, determinació i consistència. Utilitzar eines d’educació emocional en el present prepara els alumnes i les alumnes per al futur i els empodera per a canviar el món, per a agafar les regnes de la seva vida.
Utilitzar eines d’educació emocional en el present prepara els alumnes i les alumnes per al futur
Margarita de las Nieves Acosta és mare, mestra, llicenciada en pedagogia i psicopedagogia, té un màster en Educació Especial i en Prevenció i Intervenció Psicològica en Problemes de Conducta a l’Escola, entrenadora en Disciplina Positiva, especialista universitària en Mindfulness i formació en conteteràpia i autora del programa socioemocional “Siempre Atentos” i autora del llibre “Lo que aprendí mientras te portabas mal”.
“Lo que aprendí mientras te portabas mal” és un llibre que t’obre la porta a reflexionar sobre les causes dels problemes de conducta i t’ajuda a entendre les barreres amb què es troben els alumnes que habitualment anomenem disruptius. L’autora ens proposa posar-hi solució des d’una perspectiva inclusiva a partir de la Disciplina Positiva. L’acció es preveu que tingui lloc a l’aula ordinària, amb un enfocament universal i personalitzat alhora, i sense oblidar que una bona gestió de les emocions dels docents és la millor prevenció.