per Ana Moreno Salvo
L’any 2022 Impuls Educació va dur a terme un estudi Delphi sobre tecnologia educativa (TE). Les preguntes que plantejava inicialment: Què entenem per TE, per competència digital de l’alumne, per rol i competència digital docent i per escola digital? Quines són les claus per integrar la TE a l’escola? Quines són les dificultats, els riscos i les solucions de la TE a l’escola?
L’estudi conclou que, en una cultura i societat amb una digitalització creixent, és imprescindible alfabetitzar i educar nens i joves en un ús crític i responsable de la tecnologia. D’aquesta manera se’ls ofereix, no solament l’oportunitat d’assolir tot el potencial professional en un futur pròxim, sinó que també millorem la qualitat de l’ensenyament i democratitzem l’accés a l’educació, mentre disminuïm la fractura educativa i potenciem l’equitat.
en una cultura i societat amb una digitalització creixent, és imprescindible educar nens i joves en un ús crític i responsable de la tecnologia
Què entenem per Tecnologia Educativa
La TE s’ocupa d’estudiar la integració de la tecnologia digital en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb l’objectiu de millorar-lo. Analitza la potència educativa de cada mitjà i ofereix un marc per al desenvolupament de materials didàctics i tecnològics per a una educació de qualitat.
Què entenem per competència digital
Respecte a la competència digital s’ha d’educar en un ús responsable i ètic de la tecnologia en les cinc dimensions: alfabetització informacional, comunicació i col·laboració, creació de contingut digital, seguretat i resolució de problemes. Així com capacitar l’alumne per a utilitzar la tecnologia de manera crítica, segura, responsable i eficaç per a millorar-ne l’aprenentatge i la comunicació digital. El docent ha de mobilitzar i transferir coneixements i estratègies, habilitats i actituds sobre les TAC (tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació). L’escola digital ha de fomentar l’ús responsable, ètic i compromès de la tecnologia per a implementar una educació inclusiva i personalitzada. El rol docent ha de ser de guia, i basant-se en la tecnologia, dissenyar entorns flexibles i acompanyar els alumnes a través d’un aprenentatge eminentment autònom, que els condueixi a un aprenentatge que duri tota la vida.
L’escola digital ha de fomentar l’ús responsable de la tecnologia per a implementar una educació inclusiva i personalitzada
Com integrar la tecnologia a l’escola
Per a integrar la TE a l’escola cal un canvi cultural que vegi la tecnologia al servei de l’aprenentatge, el docent en el nou rol de suport, seguiment i col·laboració. Les eines s’han d’adaptar al context, l’edat i les necessitats individuals i han de ser gratuïtes i d’accés flexible. Dues estratègies que poden ajudar a la integració de la tecnologia a l’escola són: redefinició d’activitats a causa de l’ús de la tecnologia o ús d’aprenentatge actiu, col·laboratiu i basat en la recerca; i l’ús d’eines digitals per situar l’alumne al centre del procés, eines de comunicació, i l’accés i la gestió digital de la informació acadèmica.
Un pla d’integració de la TE a l’escola ha de tenir les fases següents: diagnòstic i adaptació al model pedagògic, disseny gradual de materials didàctics i seguiment i avaluació. Alhora, haurà de comptar amb la participació i col·laboració de tota la comunitat educativa, incloses les famílies, i disposar de tecnologia suficient i apropiada. Algunes dificultats i riscos importants en aquesta integració, que caldrà prevenir, són l’absència de pla digital de centre i la manca d’un model pedagogicotecnològic de transformació, la desprofessionalització del docent amb escassa formació tant pedagògica com tecnològica i un ús acrític, insegur o incívic de la tecnologia digital.
Escola digital del futur
L’escola digital del futur afavorirà metodologies d’aprenentatge actiu i col·laboratiu, estarà oberta a la comunitat i al món amb projectes que reflexionin sobre problemes i reptes del món real. Aprofitarà la TE per ser una escola humanista i inclusiva i flexible en els paràmetres d’espai, temps i metodològic de manera que faciliti espais d’aprenentatge que s’adaptin a les necessitats personals de cada estudiant en cada moment, passant d’un format presencial a un d’híbrid i fins i tot en línia si fos necessari. Serà una escola on es garanteixi el desenvolupament i la formació contínua de qualsevol docent i la comunicació permanent amb les famílies.
L’escola digital del futur afavorirà aprenentatges col·laboratius i estarà oberta al món amb projectes sobre reptes del món real
Com diu Mel Ainscow (2021), els docents són els autèntics “Policymakers”, aquells dels quals depèn que es produeixi una transformació educativa de qualitat. Són per això la clau per a una integració eficaç de les TIC a l’escola. Empoderar els docents professionalment i crear estructures de suport i treball en equip que afavoreixin la seva formació i aprenentatge continu, hauria de ser un aspecte prioritari del pla de millora per aconseguir una escola competent digitalment en el futur.
Tot i això, encara queda un debat pendent al qual cal enfrontar-se. Es tracta de quina ha de ser la relació entre el binomi pedagogia-tecnologia. Encara que la majoria d’experts són contundents, situant la pedagogia al capdavant de la transformació amb el suport incondicional de la tecnologia, molts altres no reflecteixen una posició clara en aquest sentit, potser perquè no s’ha fet una reflexió profunda o perquè s’ha conclòs en una primacia del poder de la tecnologia com a efecte transformador infravalorant els nous principis pedagògics del segle XXI per a una educació de qualitat.
També cal destacar la proliferació de recerca sobre TE dels darrers dos anys a conseqüència de la pandèmia mundial que es va iniciar el 2020 i la importància d’aprofitar aquest impuls per avançar i crear vies de millora contínua. Alguns d’ells es veuen reflectits en el dinamisme dels organismes internacionals orientats a la integració de la TE per a la millora de l’educació, entre ells ISTE als EUA o DigComp a la UE i les seves àrees d’influència en cada cas.
Transformació educativa en el marc de la competència digital
Finalment, els experts consideren urgent difondre el coneixement dels marcs de referència de competències digitals a escala ciutadania, docent, lideratge i organitzacional, que aquests dos darrers anys han fet grans avenços aportant evidències i visió pedagògica, i creuen que cal oferir eines poderoses per realitzar un acompanyament continuat en la integració de la TE per tal d’afavorir una transformació educativa de qualitat. Com conclouen Recio et al. (2020)1 ajudaria “la construcció d’instruments que permetin avaluar el nivell de la competència digital”. En aquest sentit, pensen que avançar en la generalització d’algun tipus de certificat digital seria molt útil. Estem en un punt on és important comptar amb models de transformació educativa d’èxit. En aquest sentit, cal afavorir no sols els canvis de paradigma pedagògic sinó també els referits a altres dimensions de l’escola com són l’organització, els espais, els temps, la comunitat, etc. Amb el suport de totes les parts interessades (stakeholders), acadèmics, professionals, responsables d’administracions locals o estatals, o organismes internacionals, entre d’altres, i treballant en xarxa, compartint coneixement i experiència, tota la comunitat educativa global pot i ha d’avançar alhora. Això és possible si l’educació passa a ser un bé comú tal com suggereix la UNESCO (2015)2.
Referències
1 Recio Muñoz, F., Silva Quiroz, J., Abricot Marchant, N. (2020). Análisis de la Competencia Digital en la Formación Inicial de estudiantes universitarios: Un estudio de meta-análisis. Píxel-BIT Revista de Medios y Educación. Septiembre de 2020, Nº 59, pp. 125-146. DOI: https://doi.org/10.12795/pixelbit.77759
2 UNESCO. (2015). Replantear la educación: ¿Hacia un bien común mundial?. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232697
Valora aquest post
Et pot interessar
