per Jordi Viladrosa i Clua
Em plau compartir amb Paulo Cosín aquest espai de diàleg en format entrevista que Impuls Educació ofereix als seus lectors. L’actual director editorial d’Ediciones Morata és un emprenedor il·lustrat amb un compromís professional indiscutible. El llibre que ha motivat aquesta trobada és “Para qué Leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. Un repte tan necessari com complex. Cosín, home de reflexió profunda, però també home d’acció, tenia la intuïció que el llibre necessitava un company de viatge que el fes més complet. Una mena de segona part. És aquest el motiu que l’ha dut a publicar recentment “La emoción de Leer. Leer las emociones”, que té com a objectiu, segons l’autor, “explicar com la lectura ens permet comprendre i donar sentit a les nostres emocions i fer-ho d’una manera sana”.
Afirmes que cal provocar el desig de llegir perquè “qui no té l’oportunitat de conèixer l’interès que pot tenir la lectura, mai no serà lector”. És prou provocatiu un pla de foment de la lectura? Per què no dona millors resultats?
Serien prou provocatius si partissin de l’interès del futur lector, per això cal començar des de les inquietuds dels alumnes, crear diàlegs, debats, explicar experiències i, alhora, persuadir que la lectura és bona per a ells i una eina exclusiva. I que suposa vèncer un esforç, i sense motivació no se superarà aquest esforç que a l’inici sempre és més gran.
La lectura suposa vèncer un esforç, i sense motivació no se superarà aquest esforç que a l’inici sempre és més gran
La lectura com a entreteniment o per evasió té molta competència actualment. A més, afirmes que això la faria incompleta. Quines alternatives proposes? Com s’aconsegueix llegir voluntàriament, sobretot quan no es vol llegir?
Plantejo arribar a la lectura, però no directament des de la lectura. Hi ha diversos exemples al llibre, un d’ells és l’audiovisual, també proposo projectes de l’alumne com a investigador.
Els resultats de les proves PISA alerten de l’estancament dels resultats de comprensió lectora als alumnes espanyols de quinze anys. Com podem dialogar o debatre sobre una lectura compartida si no s’ha comprès adequadament allò que s’ha llegit? Quin paper juga aquí la lectura com a aliada del pensament crític?
La comprensió lectora es contrasta i s’enriqueix quan es comparteix, alhora que s’aprèn a respectar l’altre. Poden sorgir temes interessants d’una interpretació diferent d’un text, o es posa de manifest la coherència dels arguments, de les accions i emocions dels personatges. És comú l’ús de paraules de les quals hem assumit un significat i/o de les que desconeixem els matisos, quan compartim o dialoguem sobre les lectures és quan es contrasta el significat o s’enriqueix amb els matisos.
La comprensió lectora es contrasta i s’enriqueix quan es comparteix, alhora que s’aprèn a respectar l’altre
Els nostres adolescents estan absorbits per les xarxes socials, els “youtubers” i les sèries de televisió. Al llibre “Para qué Leer” assegures que “no es tracta de competir amb aquestes múltiples formes d’entreteniment” perquè la lectura té moltes altres funcions. Ens podries explicar algunes de les funcions que et semblen més interessants? Si no cal competir, quina altra opció és factible?
Als tallers que imparteixo veiem un petit vídeo que expressa com els directors de les pel·lícules ens mostren una part del relat i que com més elements audiovisuals hi hagi més condicionats estem a interpretar el que succeeix influenciats pel que veiem, escoltem, etc. D’aquesta manera van comprenent que amb la lectura seran menys influenciables i més reflexius. Les emocions que experimentem són més profundes que intenses i això ens porta a un diàleg més reflexiu, i al desenvolupament del pensament crític, ja que tenim més temps per advertir la manca de coherència.
El “per a què” abans que el “per què”. Aquesta és la teva aposta, em sembla. Ho hem fet malament fins ara? On és el quid de la qüestió?
La diferència entre plantejar-se la lectura a través d’un perquè a un per a què és passar d’una finalitat qualitativa (comprendre, aprendre) a una finalitat existencial que busca el sentit de ser de cada persona i d’aquesta a la seva comunitat. I no cal trobar-lo sinó estar en un procés de cerca continu; qui està en aquest procés de cerca desitjarà trobar-lo i descobrirà que llegir és una de les millors maneres. Això és molt important a l’adolescència. Aquest és el quid de la qüestió, què em fa diferent?
Estic ara davant d’un editor compromès fins al punt que acaba de publicar “La emoción de Leer”, un complement necessari de “Por qué Leer”. Apuntes que llegir no només ens fa més humans, sinó que facilita que comprenguem millor el nostre món emocional. Permet-me que utilitzi la teva pregunta més recurrent, per a què?
La comprensió del nostre món emocional i la maduresa a què ens porta ens condueix a accions més sàvies que beneficiïn el nostre benestar. Si ens sentim culpables o ens tenim ira i no comprenem el sentit que això té, el més probable és que la manera com actuem ens generarà malestar.
La comprensió del nostre món emocional ens condueix a accions més sàvies que beneficiïn el nostre benestar
M’ha semblat entendre que aconselles que cal deixar que els adolescents llegeixin el que els vingui de gust mentre llegeixin, sense que importi gaire què llegeixen. Això no seria defensar que qualsevol llibre és un bon llibre? Com estàs tan segur que qualsevol lectura permet comprendre i donar sentit a les nostres emocions?
Defenso també la lectura obligatòria a l’escola, que hi ha una oferta molt àmplia perquè els alumnes puguin triar, i, per últim, l’objectiu final com a educadors és que descobreixin la lectura lliure i voluntària, i que adquireixin l’hàbit.
En tota relació es produeix una emoció, i que comuniquem d’una manera o altra (de vegades amb un simple gest); la lectura és un procés de relació i, per tant, tota lectura té associada una emoció. La dificultat és en el procés d’honorar aquesta emoció i compartir-la.
