La comprensió lectora, un indicador d’èxit escolar

Compartir

15 febrer 2022

PISA i altres estudis evidencien que la comprensió lectora influeix significativament en els resultats acadèmics

Per Jordi Viladrosa i Clua

Els resultats de les avaluacions d’àmbit internacional PISA sempre generen interpretacions diverses i, de vegades, controvertides. L’any 2018 es van avaluar prioritàriament les competències de l’alumnat de quinze anys, en el domini de la comprensió lectora. La puntuació mitjana de Catalunya (484) d’aquesta habilitat és més baixa que la de la UE (489) i l’OCDE (487), i superior a la d’Espanya (477).  Si es té en compte la tendència de les darreres edicions: PISA 2009, PISA 2012 i PISA 2015, les puntuacions d’aquesta competència s’havien mantingut molt estables en valors propers als 500 punts i amb un interval de variació d’uns 3 punts. Així doncs, la davallada de 16 punts en aquesta edició respecte a la darrera de 2015, crida l’atenció com passa en la majoria de països (concretament els de l’OCDE en perden 6) i la mitjana espanyola que en baixa 19. Un altre detall no menor és que Catalunya té el 20,5 % d’alumnat en el nivell baix de la competència, Espanya el 23,2 %, la UE, el 21,6 % i el conjunt de l’OCDE, el 22,7 %.

Els esmentats informes avaluatius ens faciliten l’estudi de la relació que hi ha entre el rendiment acadèmic i les variables sociodemogràfiques, socials, econòmiques i educatives. Es tracta, doncs, d’indicadors que cal contextualitzar i interpretar amb prudència. De tota manera, podem afirmar que l’origen de l’alumnat, el nivell d’estudis dels seus pares o l’índex socioeconòmic i cultural, per citar-ne alguns, són factors rellevants que els educadors i els administradors de l’educació no poden ignorar. És important fer notar que el model lingüístic que utilitza PISA per a les seves proves és el de tipus funcional més que no pas el gramatical-tradicional. El punt de partida, doncs, és el text i no l’oració. Cal tenir en compte això perquè el model didàctic pel qual hagin optat els professors de llengua i el tipus d’avaluació que apliquen pot influir en els resultats que s’obtenen i en la tipologia d’aprenentatges que predominen.

Per què és important la comprensió lectora?

La comprensió lectora és la destresa que ens permet copsar allò que llegim, tant si ens referim a una comprensió literal com si cal deduir significats en sentit figurat o fora del context immediat. Fer bé aquest procés ens ha de permetre descobrir l’estructura del text, per veure com s’encadenen les idees, tot distingint les principals d’aquelles que són secundàries o accessòries. Serà necessari també entendre la intenció de l’autor malgrat que això no sempre és possible, però sí que podem interpretar-ho.

Actualment, comptem amb evidències sòlides que un bon domini de la competència en comprensió lectora és un requisit per aconseguir èxit en les àrees i matèries del sistema educatiu. El domini d’habilitats que inclouen trobar, seleccionar, interpretar, integrar i avaluar la informació de tota mena de textos és un factor determinant.

Comptem amb evidències sòlides que un bon domini de la competència en comprensió lectora és un requisit per l’èxit del sistema educatiu

Massa vegades potser hem donat prioritat a “entrenar” la velocitat amb què llegim; recordem que la taxa de lectura habitual és de 240 paraules per minut. En canvi, si el que ens interessa és que els lectors tinguin una bona comprensió dels textos, és millor que ens fixem en la fluïdesa lectora i en la descodificació dels textos. Això és, la capacitat de lliscar sobre els mots amb un cert automatisme per poder alliberar la memòria de treball i, d’aquesta manera, poder comprendre allò que llegim. Aquest tipus de lectura és el que caldria treballar a les aules. No oblidem que la lectura està formada per diversos components: la fonologia i la fonètica, la fluïdesa, el vocabulari,  i la comprensió. Tots ells tenen el seu pes en el resultat global. Tinguem també en compte que llegir de manera habitual influeix en la comprensió lectora i en l’adquisició de nou vocabulari, la qual cosa té molt a veure amb l’aprenentatge de les diferents matèries curriculars.

Llegir habitualment influeix en la comprensió lectora i en l’adquisició de nou vocabulari, i té molt a veure amb l’aprenentatge de les matèries curriculars

La professora Cristina Zuriaga en la seva proposta del projecte Biblioteca viva aposta per una biblioteca escolar que funcioni com a motor de transformació i aprenentatge de totes les àrees, contribuint així, tal com confirma l’evidència, a la millora de la comprensió lectora.

Juan G. Fernández, en una entrada del seu blog afirma que: “La fluïdesa lectora és fàcil de descriure quan escoltem als nostres alumnes llegint en veu alta a classe. La fluïdesa permet també incloure elements d’entonació, volum i pausa que s’ajusten al que s’està llegint”. Per a avaluar aquest aspecte proposa la rúbrica següent:

Entendre bé el que llegim

Els resultats de l’informe TIMMS-2019 (estudi d’avaluació internacional sobre matemàtiques i ciències realitzat sobre nens de 4t de primària) apunten al fet que la davallada escolar en les àrees no lingüístiques està molt estretament connectada amb la comprensió lectora. “La comprensió lectora d’un text es produeix com a resultat de les habilitats lectores emprades. Una vegada automatitzat el procés de la descodificació, té lloc la comprensió segons la destresa de cada lector, on entren en joc l’atenció, la memòria i la inferència com a dimensions que han de ser ateses i entrenades en context escolar i, fins i tot, familiar”, afirma María Isabel de Vicente-Yagüe Jara. En la seva ponència pronunciada en el marc del Congrés Internacional de Comprensió Lectora Infantil i Juvenil (CICLIP) aporta les claus per a millorar la comprensió lectora i parteix del fet que, bàsicament, les avaluacions internacionals se centren en la capacitat de recuperar informació, (un procés de memòria); l’habilitat per a comprendre de manera general i interpretar, recolzada des de l’atenció; i la destresa per a reflexionar i avaluar, entesa com inferir.

El professorat ha de tenir en compte tots aquests aspectes perquè, en funció de la metodologia, la comprensió dels continguts presentats a classe serà més significativa o no tant. Per exemple, si un professor dona per suposat que tots els seus alumnes entenen inequívocament el vocabulari específic de l’assignatura que imparteix, anirà avançant en el desenvolupament de la unitat didàctica, però pot passar que alguns se’n vagin despenjant, per una falta de comprensió dels conceptes. No és el mateix la terminologia matemàtica que el vocabulari científic o que el vocabulari de les ciències humanes. S’ha de procurar que els mots es contextualitzin i que es triï l’accepció més oportuna si volem assegurar que tothom faci una interpretació precisa i adequada del significat de les paraules.

Idees per a l’aula

Trobem molt il·lustratives les claus per a l’aula de Juan Cruz Ripoll. Sintèticament, són les següents:

  • Mira de treballar diversos aspectes de la lectura: descodificació, vocabulari, inferències, estructura del text, estratègies, motivació.
  • En els primers cursos fes aprendre la descodificació de manera sistemàtica. En etapes posteriors, cal parar esment a l’alumnat que mostri baixa precisió o fluïdesa en la lectura.
  • Per tal de millorar l’habilitat inferencial, cal ensenyar procediments, eines o estratègies de comprensió.
  • Ensenyar estratègies no és el mateix que demanar als alumnes que utilitzin estratègies. La motivació és important.
  • Fes de model. Verbalitzar els teus pensaments en veu alta, és el millor exemple que pot tenir l’alumnat de què fa un lector hàbil per a aprofundir en els textos.

Comprensió lectora i nous formats: un repte per a les famílies

L’evolució dels mitjans disponibles per a la transmissió dels textos en un món tan digitalitzat com el nostre, ens ofereix tantes noves oportunitats com tota mena de maldecaps. Hi ha autors convençuts que comprenem pitjor els textos quan llegim en format digital que en paper. Aquest, però, no és el problema més preocupant. Les escoles compten amb plans TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) per tal de treballar les competències digitals dels seus alumnes. I és com s’ha de fer. Però, i les famílies, com poden encarar aquest repte d’una manera apropiada? Com poden ajudar els seus fills a llegir i a comprendre el que llegeixen quan ens trobem davant de textos plens d’enllaços externs com passa en aquest mateix article?

L’evolució dels mitjans disponibles per a la transmissió dels textos en un món tan digitalitzat, ens ofereix tantes noves oportunitats com tota mena de maldecaps

Algunes idees que ens poden ser d’utilitat són les següents:

  • Procurem protegir habitualment un espai de temps per dedicar-lo a llegir per plaer.
  • Podem disminuir la dispersió si llegim en suport paper o a través de lectors digitals no necessàriament connectats a Internet.
  • Estiguem oberts a les preguntes que ens fan els fills quan llegeixen: són oportunitats per a la millora de la seva comprensió lectora.
  • Estarà bé mostrar als fills que el telèfon mòbil és una eina polifacètica i que en podem fer un ús intel·ligent i no dependent si ens ho proposem.
  • Animem els fills a rellegir aquell fragment de text que no s’ha entès prou bé. Això és essencial quan estudien, perquè està en joc la comprensió de l’argument o dels continguts que s’expliquen a continuació.

No dic res de nou si afirmo que la millor estratègia de motivació és començar per nosaltres mateixos. No ho és tot, però l’exemple adult és un factor que té molt pes a l’hora d’estimular el plaer de llegir. Les criatures, quan són petites, tenen força interès per aprendre nous coneixements i ens fan preguntes contínuament sobre tot allò que els crida l’atenció. Es tracta d’una oportunitat que tenim de casa estant per ampliar el vocabulari i per ajudar-los a comprendre allò que llegeixen. Fins i tot la lectura d’un conte ens obre la porta al treball indirecte, natural, de la lectura i de la corresponent comprensió del text llegit.

Referències

Departament d’Educació (2020): Quaderns d’avaluació. 47. PISA 2018. Síntesi de resultats de la comprensió lectora. Consulteu-lo aquí.

MECFP (2020): PISA 2018. Resultados de lectura en España. Consulteu-lo aquí.

CRG: una visión científica de la lectura. https://investigaciondocente.com/2021/10/09/crg-una-vision-cientifica-de-la-lectura/ [Consulta: 09-02-2022]

María Isabel de Vicente-Yagüe (2021): Claves para mejorar la comprensión lectora. https://youtu.be/y7YBy5hYEJc  [Consulta: 09-02-2022]

Juan Cruz Ripoll (2021): Componentes clave para trabajar la comprensión lectora. https://www.fecyt.es/es/FECYTedu/que-trabajar-para-mejorar-la-comprension-lectora [Consulta: 09-02-2022]

Relacionat amb: Article, Comprensió lectora

Compartir

Et pot interessar

Subscriu-t’hi
2022-05-19T10:32:36+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
Go to Top