Flora Grifol, professora de la Institució Lleida i de la Universitat de Lleida, ens parla del projecte
Per què penses que l’oratòria és una eina important per als alumnes d’avui en dia?
L’oratòria és una eina importantíssima no tan sols per als estudiants de Primària, ESO o Batxillerat sinó també per a persones de qualsevol edat que s’hi animin. L’avantatge que tenen els alumnes més joves és que, si s’hi eduquen de ben petits, no tenen temps de posar-se límits ni de creure’s que parlar en públic només és per a herois. A més, en fer-ho en grup i amb persones amb les mateixes pors, els ajuda en l’aprenentatge i en l’augment de confiança, una peça clau per a l’orador.
Tots, en un moment o altre, hem de parlar en públic: a la feina, en una reunió de veïns, a l’AMPA… No sé per què sempre s’associa parlar en públic amb un gran auditori. Penso que parlar amb més de 4 o 5 persones que no són del teu àmbit més familiar o íntim ja és parlar en públic. L’oratòria ens ajuda a ser líders, però no en el sentit grandiloqüent del terme, no. L’oratòria ens ajuda a capitanejar el nostre missatge: saber què volem dir, com ho farem, quin serà el to més apropiat o quin grau de vehemència volem posar en les nostres paraules.
Oratòria no és parlar davant d’un gran grup sinó expressar amb claredat i efectivitat les nostres idees sigui en un petit comitè o grup d’amics, sigui en una reunió de veïns.
Hi ha una dita que assegura que, avui dia, si no ets a les xarxes socials, és com si no existissis. Doncs jo hi afegiria que avui dia, si saps transmetre amb claredat el que penses, et fas present de manera irrevocable.
És l’oratòria una mera tècnica per seduir l’auditori o té algun altre propòsit?
L’oratòria és una eina molt poderosa i converteix l’orador en un referent per a aquells que l’escolten. El poder que li vulguem donar al nostre discurs dependrà de cadascú: moderació, vehemència, lideratge, seny, professionalitat, humilitat, optimisme… Pot resultar agosarat dir que som el que diem i com ho diem, però avui dia la paraula té aquest poder, per tant, l’oratòria, a banda de seduir també és una finestra a la meva manera de ser i a com vull mostrar-me. És un bocí de la meva personalitat i un retrat de com vull que em percebin.
Amb propòsit o sense, el que jo digui i com ho faci dirà molt de mi i cal que ho treballi amb assertivitat en la forma i amb molta educació i formació en el fons.
L’oratòria és una eina molt poderosa i converteix l’orador en un referent per a aquells que l’escolten
De quina manera l’oratòria ajuda a cultivar la cultura de pensament que és la base del nostre projecte INSPIRING OTHERS d’Aude?
Des del mateix moment que el professorat proposem un discurs i un tema al nostre alumnat, el projecte Aude es posa en marxa: el discurs ha de tenir una estructura i una cohesió que no sorgeix del no-res. L’alumne haurà de fer una pluja d’idees, haurà de triar-ne les més importants i les secundàries, procés que li farà plantejar preguntes no solament competencials de la matèria, també personals, ja que ningú no tria idees que la incomodin.
Un cop tingui clar què dirà, haurà de buscar informació veraç i objectiva de fons institucionals que donin suport al seu missatge. Desplegarà els seus coneixements per fer-ho arribar amb claredat: fotografies, gràfiques, estadístiques…
Per tant, tenim en el tauler pensament crític, recerca, competències múltiples (lingüística, tecnològica, gràfica, etc.) al servei d’un missatge que no sorgeix del buit: cada alumna l’haurà treballat des de la seva experiència i el seu pensament.
Són tots els alumnes capaços de parlar en públic?
Crec que sí, que tots som capaços de parlar en públic, alumnes joves i no tan joves. El problema és que no se’ns hi educa i, alhora, les persones ens autolimitem, mantenim una conversa interior que no sempre ens ajuda a expandir-nos i créixer sinó que ens carrega de pors.
Des de ben petits sabem quin to hem de posar a les nostres paraules per demanar allò que ens interessa tant, per demanar perdó seriosament o per dir que alguna cosa ens entusiasma. I això és oratòria: transmetre un missatge amb claredat.
Si som capaços de fer-ho de ben petits, per què de grans la por ens domina quan amb una pràctica constant ens en sortiríem? Perquè crec que ens autoimposem un missatge equivocat: No pots, quan en realitat, de poder, podem tothom. Un altre assumpte és que ho vulguem o ho necessitem amb més o menys urgència.
I això és oratòria: transmetre un missatge amb claredat
Quines destreses desenvolupa l’oratòria en l’alumnat?
Moltes i molt transversals. Penso que ens ajuda a ordenar idees, a prioritzar, a posar-nos en el lloc dels altres tot pensant allò que els pots atrapar i seduir, a cercar informació per basar-nos en dades i no solament en emocions, a buscar l’objectivitat sense apartar l’emoció.
Ens ajuda a cultivar la tenacitat assajant un cop i un altre el discurs, a dominar els nervis, a explotar el llenguatge no verbal que sense parlar diu tant, a fer-nos presents de manera molt conscient en un espai i amb un públic, a modular la veu i la cadència per fer arribar el missatge amb la contundència que li vulguem donar.
Ens dona confiança des del moment que acceptem les nostres imperfeccions i les compartim amb qui ens escolta. Ens fa créixer perquè ens ajuda a conèixer-nos, a saber fins on podem arribar.
L’autoconcepte sempre s’enriqueix després d’un discurs i penso que també l’estima a la nostra competència, sigui quina sigui. Però per arribar aquí, hem d’enderrocar moltes barreres, algunes reals i altres imposades per nosaltres mateixos.
Lucía Sánchez, alumna de la Institució Lleida de 2n de Batxillerat ens explica la seva experiència
Tenint en compte que des de ben petita has anat parlant a l’aula, què creus que t’ha aportat l’oratòria?
Crec que m’ha aportat eines que m’han facilitat tenir qualsevol mena de conversa (individual o grupal). També, i per descomptat, a l’hora de parlar amb públic m’ha ajudat a sentir-me molt més segura i a afrontar-me amb les meves pors
Penses que, si aquesta pràctica sostinguda en el temps no s’hagués donat, ara et veuries capaç de fer una xerrada davant d’un grup moderadament gran?
No; encara que penso que hi ha una petita part de parlar amb públic que és talent que la persona té dins seu; hi ha una gran part que prové del treball i l’esforç constant, i si no haguéssim rebut aquesta formació al col·legi penso que ara no seríem capaces de poder parlar davant d’un grup.
Què era el que et feia més respecte a l’hora de parlar davant de les companyes en els cursos de Primària? I a l’ESO?
Doncs crec que era la por a equivocar-me o a fer-ho malament; i després quan estava a l’ESO sobretot tenia molta inseguretat davant del que podien pensar les meves companyes quan parlava en públic.
L’oratòria ha reforçat la teva personalitat o autoestima d’alguna manera?
100%! L’oratòria m’ha ajudat molt a augmentar la confiança en mi mateixa i la meva autoestima i és una realitat que ara mateix per a mi parlar en públic és una cosa que gaudeixo molt!
Quan escoltem a algú, inconscientment, perceps si usa alguna tècnica retòrica que coneixes? Ets capaç d’emetre una opinió crítica (en el sentit de donar una opinió objectiva) dels discursos que sents, si t’ho proposes?
La veritat és que sí, a vegades quan veig una tertúlia o un debat a la televisió penso en alguna cosa que podria millorar algun dels participants o alguna tècnica utilitzada que m’ha agradat o he sabut reconèixer…
Fruit de la bona feina de l’escola, cada any, al torneig Tedis, arriben a ser finalistes alumnes de la Institució Lleida. L’any 2019, l’alumna Jeli Yánac 3r d’ESO, va guanyar el premi a la millor oradora. No et perdis el seu discurs i l’entrevista que li vam fer.
Et pot interessar
