Conclusions de l’estudi
Aquest estudi ha volgut donar resposta a les següents preguntes:
- Per què cal educar en el pensament crític i la creativitat?
- Què entenem per pensament crític? Com es relaciona amb el pensament creatiu?
- Com podem integrar eficaçment el pensament crític al currículum escolar?
- Què pensen els millors experts d’arreu del món?
En aquest moment interessa identificar les idees principals de consens i dissens. Les primeres, per tenir una base a partir de la qual es pugui construir una educació de qualitat amb garanties. I, les segones, per continuar estudiant a partir de les diferents controvèrsies per derrocar barreres entre grups d’experts i desbloquejar l’avenç en equip per camins segurs cap a una integració eficaç del pensament crític i la creativitat en els sistemes educatius.
La literatura més recent, reforça tots els motius considerats (el valor del grup, la millora de l’aprenentatge, l’aprenentatge per a tota la vida, el creixement personal, el desenvolupament ètic dels estudiants, la creativitat…) però es troba a faltar la importància d’una visió global multidimensional i interdisciplinària de les situacions i contextos en què es desenvolupen els problemes actuals i futurs, tal com proposa la nova competència global, incorporada per PISA el 2018. Un altre punt que es contradiu amb els resultats és la tendència emergent d’integrar en el currículum l’educació explícita d’un conjunt de valors compartits al costat del pensament crític.
Cal destacar la destresa “avaluar la fiabilitat d’una font i la credibilitat d’un argument”, relacionada amb la urgència creixent d’ensenyar i aprendre a consumir informació amb sentit crític en una societat immersa en l’era digital en què la informació i la tecnologia envaeixen tots els àmbits de la vida.
No obstant això, tots ells coincideixen a considerar de màxima importància la majoria de disposicions presents en la literatura. Cal destacar la inclusió de: l’esperit crític, la col·laboració i l’empatia, l’interès per la qualitat del raonament, tot buscant claredat i comprensió al costat d’una actitud metacognitiva, i la perseverança, amb una aplicació sostinguda del pensament i els coneixements a situacions noves. Totes elles són molt importants per tenir èxit en la identificació i resolució dels problemes propis del món actual i futur.
El gran èxit de l’estudi seria que els diferents grups d’experts col·laboressin en la concreció de la millor forma d’integrar el Pensament Crític i la Creativitat amb èxit en l’etapa escolar. Per a això és necessari enriquir-se amb les visions de la resta de grups i treballar junts. Un dels majors consensos aconseguits i corroborats per la literatura recent és la seva condició central com a aspecte clau per aconseguir les altes expectatives, que el món econòmic i social ha posat en l’educació.
Experts participants
- Montserrat Castelló (URL)
- Ángel Daniel López y Mota (UPN)
- Carles Monereo (UAB)
- Begonya Oliveras (UAB)
- Juan Ignacio Pozo (UAM)
- Oscar Eugenio Tamayo (UAM)
- Jorge Valenzuela (UCM)
- Brian Barnes (The Foundation For Critical Thinking)
- Arthur Costa (Habit of Mind)
- Robert Swartz
- Carol McGuinness (QUB)
- Karin Morrison (Project Zero)
- Irene de Puig (Grup IREF)
- Ángel Vázquez (UIB)
- Javier Bahón (Túinnovas)
- José Blas García (Blog)
- Dave Camilleri (The University of Melbourne)
- Ana María Fernández (Edu1st)
- Juanjo Vergara (Blog)
- Antonio Marquez (Blog, Aula Desigual)
- Leonie McIlvenny (Blog)
- Pepe Menéndez (Blog, Horitzó 2020)
- Montserrat del Pozo (Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret)
- Chris Wardlaw (AITSL)
