Amb la finalitat d’avaluar la qualitat, equitat i eficàcia dels sistemes educatius, PISA (Programme for International Student Assessment) mesura regularment allò que els alumnes de 15 anys saben i poden fer, i ho relaciona amb nombrosos aspectes.
L’any 2018, PISA va incorporar un instrument sobre mentalitat de creixement per a avaluar les creences dels estudiants sobre la seva intel·ligència. A l’estudi van participar 600.000 alumnes de 78 països diferents, i va ser el més gran dut a terme avui dia sobre aquest important tret psicològic. L’objectiu era analitzar la relació entre la mentalitat de creixement i el rendiment acadèmic, les actituds i el benestar dels alumnes, així com la pràctica docent i l’entorn escolar.
Com era d’esperar, els resultats van mostrar que els estudiants amb mentalitat de creixement van obtenir de mitjana puntuació més bona en lectura, matemàtiques i ciències i van mostrar un nivell menor de por al fracàs o als contratemps.
Els estudiants amb mentalitat de creixement van obtenir una puntuació més bona en lectura, matemàtiques i ciències i van mostrar un nivell menor de por al fracàs.
Segons les dades obtingudes de l’estudi es pot afirmar que:
- Els alumnes amb mentalitat de creixement tenen, en general, millor rendiment acadèmic
- La mentalitat de creixement és lleugerament més àmplia en noies que en nois.
- Als països de l’est asiàtic, la mentalitat de creixement no està tan relacionada amb la millora del rendiment acadèmic com en la majoria dels països de l’OCDE.
- Educar en una mentalitat de creixement pot disminuir potencialment els efectes negatius d’un nivell econòmic desfavorable en el rendiment acadèmic dels alumnes.
- La mentalitat de creixement afavoreix un rendiment millor en alumnes immigrants que no immigrants.
L’informe conclou que encara que no es pot demostrar una relació de causa efecte entre la mentalitat de creixement i el rendiment acadèmic, sí que es pot afirmar una correlació positiva entre ells. Això es podria explicar de dues maneres:
- Els alumnes amb mentalitat de creixement estan més disposats a fer front a reptes, esforçar-se, aprendre dels contratemps i buscar consell.
- Els alumnes amb un alt rendiment acadèmic són més propensos a desenvolupar una mentalitat de creixement, perquè utilitzen estratègies d’aprenentatge adequades i són conscients de com els fan millorar. A més, poden associar els seus bons resultats al seu esforç i perseverança, mentre que els que no els tenen, els poden associar a característiques fixes per a no ferir la seva autoestima.
Però, què és la mentalitat de creixement?
Carol Dweck, professora de psicologia de la Universitat de Stanford, va desenvolupar una teoria basada en un concepte dual: el creixement com l’oposat a una mentalitat fixa. En l’actualitat, Dweck s’ha convertit en un referent mundial en educació gràcies a les seves idees pioneres sobre motivació, personalitat i desenvolupament.
L’any 2006 va publicar el llibre Mindset. La actitud del éxito, fruit de la seva recerca sobre quin és el perfil de les persones que aconsegueixen l’èxit a la vida. El llibre es va convertir ràpidament en un best-seller mundial i va ser un punt de partida per a un canvi de mentalitat en educadors, formadors i entrenadors que ha transformat la vida d’infinitat de persones: estudiants, professionals i esportistes. Segons Dweck:
Quan algú té una mentalitat fixa creu que les seves habilitats bàsiques, fins i tot la seva intel·ligència, són qüestions inamovibles, que tenen un límit i ja està, que alguns tenen sort i d’altres no, i que no es pot canviar; però quan algú té mentalitat de creixement, creu que fins i tot les seves habilitats més bàsiques es poden millorar.
Les seves recerques són de gran interès per a pares i professors perquè són una font a la qual acudir si es vol educar als fills i als estudiants amb una mentalitat de creixement.
Dues mentalitats, un sol repte
Les persones no tenim en exclusiva una de les dues mentalitats, sinó les dues, però amb certa prevalença d’una sobre l’altra. El repte és conèixer-se bé i decidir si es vol seguir un procés actiu que ens porti a aconseguir un canvi efectiu o mantenir-se estancat. Cadascú ha de ser conscient de com percep les dificultats que tenen les situacions ordinàries de la vida, com és la seva motivació davant els desafiaments, quina importància dóna a l’esforç com a acció necessària per a aconseguir els objectius, o quines eines i estratègies utilitza quan aprèn una cosa nova, per posar alguns exemples.
El repte és conèixer-se bé i decidir si es vol seguir un procés actiu que ens porti a aconseguir un canvi efectiu o mantenir-se estancat.
La por de fracassar, d’equivocar-se, ens pot portar a no avançar, a un cert bloqueig i a abandonar la lluita per a aconseguir una fita determinada. Moltes vegades, aquesta situació és fruit de la manera com hem estat educats. En el cas dels estudiants es veu molt clar: quan els professors donen més importància als productes finals que als processos d’aprenentatge o quan penalitzen els errors, el que fan és incentivar mentalitats fixes. Tots estem d’acord -Dweck s’ha referit a això en moltes ocasions- que treure bones notes és un fet positiu i lloable. Tot i això, convertir les qualificacions en la prioritat, en el més important, és enviar el missatge que tot el que s’ha hagut de fer per a obtenir aquesta nota és de segona categoria.
Actituds i aptituds
Hi ha persones que considerem molt intel·ligents o que fins i tot tenen unes puntuacions molt elevades en els clàssics tests per a mesurar el quocient intel·lectual, però que obtenen els mateixos resultats que altres persones amb menys capacitats a l’hora d’aconseguir un objectiu o adquirir una nova habilitat. Una de les possibles causes és el fet de tenir una actitud més predisposada a aprendre, una millor motivació i un enfocament cap a l’èxit. Quan ens trobem amb això estem davant una qüestió de mentalitat. És compatible, doncs, ser llest i tenir una mentalitat fixa; és a dir, pensar que allò que es té de manera innata ja no li fa falta res més, que no es pot modificar i, per tant, que no cal fer cap esforç extra.
Amb el pas del temps, la influència que té en nosaltres una mentalitat o una altra depèn de l’enfocament que donem als desafiaments propis de les nostres particulars circumstàncies.
Quan la mentalitat fixa ens determina a creure ‘no ho pot fer’, la mentalitat de creixement afegeix un ‘encara no’. D’aquesta manera es converteix en un ‘no puc fer-ho encara’. (Grané, J., Forés, A., 2020).
Carol Dweck va arribar a la conclusió que aquesta mentalitat influeix de manera determinant en el desenvolupament del nostre potencial. En aquest punt, interessa recordar la importància que té considerar la possibilitat real d’aconseguir una fita. No és una determinada manera d’actuar el que cal canviar, sinó tenir el convenciment que la millora és possible si ens ho proposem i apliquem les estratègies oportunes.
S’ha de tenir el convenciment que la millora és possible si ens ho proposem i apliquem les estratègies oportunes.
Professors i pares amb mentalitat de creixement
Una escola en la qual la direcció i el professorat tingui majoritàriament una mentalitat fixa educarà als seus alumnes en els comportaments característics d’aquesta mentalitat. Passa el mateix en cadascuna de les famílies.
Per a poder educar en la mentalitat de creixement hem d’impregnar la comunitat educativa amb el llenguatge de la mentalitat de creixement. Paraules com ara esforç, repte, perseverança, aprendre, desafiament, error correcte, fracàs útil, assaig i millora, persistència, procés, canvi, determinació, creixement, retroalimentació positiva, resiliència, han de ser paraules quotidianes a les nostres escoles. (Grané, J., Forés, A., 2020).
Una escola, un docent, una família, que es proposi educar amb mentalitat de creixement s’hauria de plantejar actuacions o comportaments com els següents:
- Proposar reptes que ajudin a créixer com a persona
- Entendre l’error com a part natural de l’aprenentatge
- Valorar el procés per a executar una tasca més important que el producte final
- Creure que s’aprèn millor si s’utilitzen les estratègies adequades
- Afavorir el treball col·laboratiu i el pensament crític
- Considerar que els problemes tenen diferents solucions
- Promoure la crítica constructiva i el feedback positiu
- Evitar posar adjectius i etiquetes a les persones
- Felicitar els progressos i celebrar els èxits
Dweck rep contínuament testimonis, un de molt il·lustratiu és el de Mary Williams: “Sempre he tingut problemes amb la meva confiança. Els meus entrenadors sempre em demanen que cregui en mi mateixa al 100 %. M’han dit que no deixi que cap dubte entri a la meva ment i que pensi que sóc millor que tots els altres. No podia fer-ho perquè sempre sóc molt conscient dels meus defectes i dels errors que faig en cada competició. Intentar pensar que era perfecta va ser fins i tot pitjor. Llavors vaig llegir el seu treball i la importància que té concentrar-se a aprendre i millorar. Els meus defectes són factors sobre els quals puc treballar! Ara no semblen tan importants els errors.”
I és que la mentalitat de creixement es basa en la manera com cadascun es veu a si mateix i com transforma les seves capacitats i habilitats en un objectiu permanent de millora i d’aprenentatge continu.
Referències
OECD (2021): PISA in Focus 2021/112 (Abril). [Consulta: 2021/12/09] https://www.educacionyfp.gob.es/inee/publicaciones/publicaciones-periodicas/pisa-in-focus/2021.html
Dweck, Carol S. (2017). Mindset. La actitud del éxito. Editorial Sirio.
https://aprendemosjuntos.elpais.com/ca/especial/la-mentalidad-que-puede-cambiar-la-vida-de-un-nino-carol-dweck/v/es-important-que-els-nostres-fills-aprenguin-amb-mentalitat-de-creixement [Consulta: 2021/11/30]
Grané, J., Forés, A. (2020). Hagamos que sus vidas sean extraordinarias. 12 acciones para generar resiliencia desde la educación. Barcelona: Octaedro editorial.
Et pot interessar
