Per Ana Moreno

Malgrat existir un ampli consens en la necessitat d’incloure el Pensament crític en els currículums escolars i universitaris, no hi ha acord de com fer-ho eficaçment per aconseguir la transferència a tots els àmbits de la vida dels estudiants.

Els experts que van participar en el Delphi de 1990 van consensuar la següent recomanació respecte a la presència del PC al currículum:

2. En referència a les dues formes d’integrar el pensament crític de forma indirecta en la docència de qualsevol disciplina: “immersió” o “infusió”, per a Ennis la “immersió” fracassa en la transferència a altres disciplines i a la vida ordinària, perquè mentre alguns alumnes ho fan, molts no ho aconsegueixen. No obstant això, la “infusió”, en fer explícits els principis en joc, és més efectiva quant a la transferència.
3. Amb la finalitat d’enfortir els principis del Pensament crític, el mètode d’”infusió” s’ha de complementar amb algun curs de formació directa on el contingut siguin les pròpies destreses sense un contingut específic.
4. La “infusió” de pensament crític en l’ensenyament d’una disciplina té un impacte positiu sobre l’aprenentatge dels alumnes, ja que encara que al principi pugui semblar que competeix amb els continguts propis de la matèria llevant-li temps i atenció, la seva aplicació comporta un major esforç i implicació per part de l’estudiant i aquest acaba aprenent i retenint millor els seus continguts específics.

5. És vital tenir un glossari que serveixi de marc teòric comú dels termes importants per evitar ambigüitats i confusions.
6. Resulta imprescindible una bona coordinació entre tot l’equip docent que faci coherent la formació transversal de destreses i disposicions.

Per norma general, els sistemes educatius solen integrar el Pensament crític en els currículums escolars aplicant alguna o diverses de les següents variants:

• Introducció transversal i indirecta en tot el currículum. En aquest cas, l’aplicació del Pensament crític es fa en tots els dominis de coneixement al llarg de totes les etapes educatives; la qual cosa permet no solament el desenvolupament de la competència sinó una major comprensió dels continguts i la seva aplicació competencial. Les dues versions més esteses són: a) fer-ho a manera d’”infusió” del pensament en l’aprenentatge dels continguts (manera explícita) que suposa detallar explícitament les destreses i disposicions, convertint-les en objectius educatius avaluables; b) fer-ho a manera d’”immersió” del Pensament crític en els objectius educatius de cada domini (manera implícita). En aquest últim cas les destreses i disposicions no s’avaluen encara que es treballen implícitament. En aquest cas, és el docent el que ha de procurar el seu desenvolupament mentre ensenya el contingut.
• Introducció directa a través d’un curs o disciplina especial.
• Variants mixtes que combinen diverses opcions.

Abans de triar una o una altra opció és necessari tenir en compte que, encara que inicialment els programes de desenvolupament de l’eren d’instrucció directe i constituïen una formació separada dels àmbits de coneixement curriculars, molts d’aquests programes es van posar en marxa a EUA i Canadà a l’últim quart del segle XX, i, no obstant això, no van donar el resultat esperat. Els alumnes aprenien tècniques però no la competència de pensar críticament en els diversos àmbits de la seva vida. En l’actualitat aquesta pràctica és majoritàriament residual i la tendència és procurar el desenvolupament del Pensament crític com a competència transversal a qualsevol domini de coneixement. I és que el Pensament crític és una competència i com a tal perquè el seu aprenentatge sigui eficaç és important que es faci de forma significativa, és a dir, aplicant-la sobre coneixements que ja té l’aprenent contextualitzats a situacions reals.

En alguns casos els currículums aconsegueixen un alt nivell de concreció, en uns altres únicament donen unes línies generals. En tots els casos és habitual que els centre educatius es recolzin en programes educatius enfocats cap al desenvolupament del pensament. Seguidament es llisten alguns dels més estesos segons Saiz (2018):

1. TBL, “Thinking Based Learning” (Robert Swartz, ). Mètode per a la infusió de destreses de pensament crític en el currículum (Swartz, 1994). És la més homogènia i representativa del model explícit d’”infusió”.
2. Filosofia per a nens (Lipman). És el més veterà i ambiciós. Està fonamentat en la teoria sobre “pensament superior” de Lipman que es basa en la interacció del pensament crític i creatiu. Partint de la filosofia com a disciplina fonamental, aplica un ensenyament directe amb un alt component metacognitiu i l’objectiu de desenvolupar la capacitat reflexiva. Està format per un currículum complet i sistemàtic dels 3 als 18 anys.
3. “Dialogical Thinking” (Richard Paul). Es tracta d’un mètode directe fora dels dominis de coneixement, amb una aposta forta per la indagació i la metacognició. La Fundació del Pensament Crític creada per Paul i Linda Elder, amb la seva conferència internacional anual sobre Pensament Crític, s’ha convertit en una referència de l’ensenyament d’aquesta competència.
4. Hàbits mentals. Aquest programa per al desenvolupament d’hàbits mentals creat per Arthur Costa i Bena Kallik, està orientat al desenvolupament d’una actitud positiva cap al Pensament crític i inclou estratègies didàctiques per al desenvolupament i l’avaluació de 16 hàbits mentals necessaris per resoldre els problemes complexos propis del segle XXI. (Costa i Kallik, 2008)
5. Cultures de pensament, projecte Zero. Orientat a crear entorns adequats per fer visible el pensament i afavorir el desenvolupament d’hàbits intel·lectuals en els alumnes.
6. FRISCO (Robert Ennis). Aquest programa proposa una guia general del pensament crític: “Focus, Reasons, Inference, Situation, Clarity, Overview”, per a l’aplicació de destreses de pensament. Igual que els dos programes anteriors és un plantejament directe i fora de les disciplines. Inclou el desenvolupament de disposicions de Pensament crític.
7. CRRAR (“Center for Research in Reasoning, Argumentation & Rhetoric”). Desenvolupada a la Universitat de Windsor, Canadà, per Govier, Johnson, Blair i Walton. Treballa en una línia argumentativa amb l’objectiu de desenvolupar unes habilitats de raonament necessàries per pensar críticament. Se centra en l’argumentació i considera el pensament en acció poc rellevant per al desenvolupament del Pensament crític.
8. Mètodes basats en Halpern. Enfocament seguit per nombrosos programes basats en les directrius de Diane F. Halpern per al desenvolupament del pensament crític. Es tracta d’un ensenyament amb les següents característiques: 1) destreses identificables i definibles; 2) estratègies específiques; 3) metacognitiu; 4) atendre a les disposicions; 5) incloure suficients pràctiques interdomini per afavorir la transferència.

Referències

Moreno, A. (2021). “El pensament crític i la creativitat. Dos aprenentatges clau per a la societat del coneixement en l’era de la innovació”. Informe Delphi d’experts.
https://impulseducacio.org/el-pensament-critic-i-la-creativitat-dos-aprenentatges-clau-per-a-la-societat-del-coneixement-en-lera-de-la-innovacio/