Educació per competències, paradigma o canvi metodològic

Compartir

13 juny 2022

L’educació en entorns competencials afavoreix el desenvolupament de les competències d’aquells a qui eduquem

Per Xavier Ureta

Segur que molts dels lectors, a través d’infants i joves en edat escolar, estan una mica familiaritzats amb el sintagma: “educació per competències”. Però l’experiència em diu que moltes persones, alienes o no a l’entorn escolar, es fan preguntes sobre aquesta “moda” educativa:

  • Quin és l’origen d’aquesta manera de treballar?
  • És realment un canvi de paradigma o només un canvi metodològic? O només es tracta d’una “moda”?
  • Com s’elaboren les competències a les escoles?

Intentaré donar alguna resposta a aquestes preguntes, i miraré de fer-ho d’una manera entenedora.

Per començar, personalment, penso que és més adequat parlar d’educació en entorns competencials que no pas d’educació per competències. Si hi pensem una mica, tot el que té a veure amb l’educació dels fills i de l’alumnat, tant a la família com a l’escola, ha de tenir un sentit educatiu: la nostra competència com a “model” o referent serà la llavor que afavorirà el desenvolupament de les competències d’aquells a qui eduquem.

La nostra competència com a “model” o referent serà la llavor que afavorirà el desenvolupament de les competències d’aquells a qui eduquem
justicia y equidad

En primer lloc, faré una mica d’història bàsica sobre l’educació competencial.

En els darrers anys hem de buscar l’èmfasi en aquest camp a partir de diferents fronts:

  • Les bases de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
  • L’eficàcia dels models anglosaxons, molt basats en un model competencial, des de la dècada dels anys setanta del segle XX, amb origen bàsicament a la Universitat Harvard.
  • Els resultats i diagnòstics que es desprenen de les proves PISA1.
  • Les recents directrius de la Comissió Europea són la base de les competències clau que modelen l’última llei educativa espanyola, la LOMLOE2. Aquests dos documents són:
    • Recomendación de la Comisión Europea de 22 de mayo de 20183; i
    • LifeComp: The European Framework for Personal, Social and Learning to Learn Key Competence4.

L’objectiu de la Comissió Europea és fomentar les competències com a base de l’educació per a tota la vida.

  • Aprofundint en la història moderna de la Pedagogia i l’Educació, trobem figures destacades, de la que s’anomena Escola Nova, com ara Montessori, Decroly, Freinet o Dewey, que ja basaven els seus models educatius en l’escola activa.
L’objectiu de la Comissió Europea és fomentar les competències com a base de l’educació per a tota la vida

L’activitat de l’alumnat (i del professorat) és fonamental per a l’educació en un entorn competencial. Legalment, es recull en l’esmentada LOMLOE i els Decrets d’ordenació dels ensenyaments dels diferents nivells, que regulen un sistema competencial.

D’aquesta manera, llei i decrets suposen un canvi sistèmic en tots els nivells educatius no universitaris. Per tant, no es tracta d’una moda. Dit d’una altra manera, en tot el territori espanyol als centres educatius des de l’Educació Infantil fins al batxillerat es treballarà amb un enfocament competencial.

Què s’entén per “competència”?

És el fruit d’un procés que resumiria així:

  1. Comença pel recull d’informació a través de fonts que poden ser molt diverses: llibres, enciclopèdies, internet, explicacions del professorat, dels iguals o de la família, etc.

Els següents passos són els més importants:

  1. De la informació obtinguda cal extreure allò que és més rellevant: l’acompanyament i l’orientació del professorat en aquest estadi és fonamental.
  2. Després —també amb la guia del professorat— cal un estudi i una reflexió en profunditat, és a dir, l’autèntic processament de la informació que li serà útil.

El resultat d’aquests tres passos és el que en diem coneixement, i tot el conjunt conforma el saber. D’aquesta manera, definim competència com els sabers en execució.

Voldria fer èmfasi en la paraula saber, perquè cal abandonar la falsa creença que, en treballar en àmbits competencials, els coneixements, els conceptes, es deixen de banda. Ben al contrari, sense sabers ni coneixements no es poden demostrar competències. Per entendre’ns, en llenguatge popular, quan una persona executa malament una feina per manca de coneixements, diem que és una incompetent.

Definim competència com els sabers en execució

En un centre escolar, com es treballa en un entorn competencial?

També intentaré ser esquemàtic.

  1. En una matèria o en un àmbit5, a l’alumnat se li proposa una situació real. Alguns exemples d’aquestes situacions, pensades per desenvolupar una o diverses competències serien: un tema d’interès plantejat per l’alumnat, l’observació d’un fenomen, una polèmica sobre una determinada qüestió, un dilema que és necessari comprendre, una problemàtica que afecta la societat o a l’entorn, etc.
  2. La situació escollida obliga a l’alumnat a intervenir i qüestionar o plantejar problemes que s’han de resoldre.
  3. L’alumne, o grup d’alumnes, fa una anàlisi de la situació, realitzant una recerca d’informació, si convé.
  4. Amb aquests elements, es provoca una selecció de l’esquema d’actuació. Cal dir que aquest esquema no serà homogeni, ja que les aportacions de la neurociència i el constructivisme —també el sentit comú— han evidenciat que els esquemes mentals que condueixen a la solució de problemes (algoritmes) són diferents en cada persona, i més encara en un grup.

En aquest sentit, l’esquema d’actuació respon a aspectes i camps que domina millor l’alumne o el grup d’alumnes.

  1. Després de l’anàlisi dels fets, l’apropiació dels conceptes, l’establiment dels procediments adequats, i l’actitud de voler aprendre, l’alumnat proposa una actuació flexible i estratègica per donar resposta a la situació plantejada.
  2. Per part del professorat, es requereix una funció orientadora i motivadora que faciliti l’execució eficaç dels sabers adquirits.
La situació escollida obliga a l’alumnat a intervenir i qüestionar o plantejar problemes que s’han de resoldre

Quin tipus de competències preveu la LOMLOE?

La Llei i els Decrets distingeixen entre competències clau i competències específiques. Les primeres són de caràcter transversal, i marquen l’autèntic entorn competencial d’un centre educatiu. Qualsevol activitat escolar ha d’esdevenir educativa i potenciar competències de l’alumnat (demostrar sabers…).

Les segones estan àmpliament recollides en cadascun dels Decrets de cada nivell educatiu.

Les competències clau que conté la LOMLOE segueixen fil per randa les recomanacions de la Comissió Europea, segons el document esmentat més amunt. Són les que segueixen:

  • Competència en comunicació lingüística.
  • Competència plurilingüe.
  • Competència matemàtica i en ciència, tecnologia i enginyeria (conegudes com a STEM per l’acrònim anglès).
  • Competència digital.
  • Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.
  • Competència ciutadana.
  • Competència emprenedora.
  • Competència de consciència i expressió culturals
Les competències clau són de caràcter transversal i marquen l’autèntic entorn competencial d’un centre educatiu

Respecte de l’altre document, que parla del marc europeu de les LifeComp6, vegeu el quadre 1, que les resumeix).

ÀREES
SUBCOMPETÈNCIES
Àrea personal
  • Autoregulació (Consciència i gestió de les emocions, el pensament i el comportament)
  • Flexibilitat (Capacitat per gestionar les transicions i la incertesa i afrontar els desafiaments)
  • Benestar (Cerca de la satisfacció amb la vida, cura de la salut física, mental i social; i adopció d’un estil de vida sostenible)
Àrea social
  • Empatia (La comprensió de les emocions, experiències i valors d’altra persona, i les respostes apropiades)
  • Comunicació (Ús d’estratègies de comunicació i codis específics segons el context i el contingut)
  • Col·laboració (Participació en activitats grupals i treball en equip, reconeixent el treball dels altres i respectant-los)
Àrea aprendre a aprendre
  • Mentalitat de creixement (Creure en el potencial propi i el dels altres per aprendre i progressar contínuament)
  • Pensament crític (Avaluació de la informació i els arguments que se’ns presenten per arribar a conclusions raonades i desenvolupar solucions innovadores)
  • Gestió de l’aprenentatge (Planificació, organització, seguiment i revisió del propi aprenentatge)

Quadre 1. Resum de les LifeComp proposades per la Comissió Europea amb l’objectiu de l’aprenentatge per a tota la vida.

Com cal avaluar en un entorn competencial?

  1. No perdem de vista que l’escola és inclusiva i, per tant, cal donar un enfocament global, continuat, integrador i diferenciat.
  2. S’avaluen els procediments, per tant, és imprescindible utilitzar eines d’observació (registres, rúbriques, intuïció, etc.).
  3. L’expectativa ha de ser sobre resultats probables o esperables, més que sobre objectius conceptuals preestablerts.
  4. S’estableix un sistema d’avaluació, partint d’una recollida d’evidències, aplicant uns criteris de qualitat i s’emet un judici sobre el valor o mèrit de l’aprenentatge assolit.
  5. Aquest sistema contempla:
    1. Uns criteris (presentació, terminis, expressió, continguts, aportacions, organització, etc.)
    2. Uns objectius (la qualificació, l’orientació, descobriment de dificultats —pròpies i alienes—, repensar les metodologies, motivació de l’alumnat, etc.).
S’avaluen els procediments, per tant, és imprescindible utilitzar eines d’observació (registres, rúbriques, intuïció, etc.)

Xavi Ureta és doctor en Ciències de l’Educació. Col·labora com a voluntari a la Facultat d’Educació de la UIC Barcelona, aportant la seva experiència professional com a pedagog.

Notes

  1. PISA: Programme for International Student Assessmentun estudi que duu a terme l’OCDE amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia dels models educatius dels diferents països en relació amb la vida i al món laboral. No avalua alumnes sinó sistemes educatius.
  2. Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.
  3. Recomendación de la Comisión Europea de 22 de mayo de 2018 (Diario Oficial de la Unión Europea, C189, anexo, páginas 7-8).
  4. Sala, A., Punie, Y., Garkov fan preguntes, respecte d’aquestaLifeComp: The European Framework for Personal, Social and Learning to Learn Key Competence. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
  5. És a dir, matèries en què es comparteixen coneixements transversals, i on es poden treballar competències equivalents o complementàries.
  6. Sala, A., Punie, Y., Garkov, V. & Cabrera, M. (2020). LifeComp: The European Framework for Personal, Social and Learning to Learn Key Competence. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
 

Compartir

Et pot interessar

Subscriu-t’hi
2022-06-13T09:04:24+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
Go to Top