L’ús d’estratègies d’aprenentatge efectives, no totes elles innates, són predictors d’èxit acadèmic basant-nos en la recerca científica de la neurociència i de les ciències cognitives sobre el funcionament del cervell. L’autor desgrana en vuit capítols com aprèn el cervell, concentrar-se, pensar, recordar, oblidar, diversificar, motivar-se i controlar-se per aprendre. No menys interessant és l’annex on Ruiz descriu breument algunes estratègies d’aprenentatge poc efectives però força utilitzades pels nostres estudiants.

A partir del segon trobem al final de cada capítol algunes recomanacions pràctiques, a partir d’una idea clau a manera de resum, precedida d’un elaborat recull d’arguments i exemples que fan d’aquesta obra un manual útil, ben estructurat i de consulta àgil per a qui vulgui saber com aprèn el nostre cervell basats en la recerca científica disponible.

Sintetitzem a continuació alguns aspectes aportats per l’autor que hem considerat interessants.

El primer capítol explora els models bàsics que ha utilitzat la ciència per a explicar com funciona la memòria i com es produeix l’aprenentatge. Ens ha agradat comprovar que Héctor Ruiz no menysté aquesta facultat humana, un aspecte que compta actualment amb un bon nombre tant de defensors com de detractors. I, relacionat amb ella, la importància que tenen els coneixements previs a l’hora d’adquirir nous aprenentatges de manera sòlida.

Al segon capítol  s’hi destaquen el paper que tenen les distraccions, la càrrega cognitiva aliena (p. 47), durant les tasques d’aprenentatge i, naturalment, la seva relació amb l’atenció i les seves limitacions. La idea clau d’aquest capítol és que per a optimitzar el temps dedicat a l’estudi hem de focalitzar els nostres recursos cognitius en l’objecte d’aprenentatge i gestionar les seves limitacions (p. 58). I les recomanacions pràctiques són les següents:

• Elimineu els possibles distractors de l’entorn d’estudi.
• Establiu una rutina horària per a les sessions d’estudi.
• Planifiqueu els objectius de cada sessió d’estudi.

Al tercer capítol se’ns presenta la memòria com la gran aliada del raciocini.

Recordar és una forma molt més senzilla, ràpida i efectiva de resoldre un problema. (p. 69)

L’aprenentatge, ens fa notar l’autor, ha de ser actiu en el sentit que es tracta d’una activitat mental que comporta el fet d’aprendre tot pensant. Si no es busca trobar sentit a allò que s’estudia, cap estratègia d’aprenentatge serà prou eficaç. D’aquí ve la importància de prioritzar l’elaboració per davant de la simple repetició. La idea clau és que la millor manera d’ancorar a la nostra memòria allò que estem estudiant és donant-li sentit i relacionant-ho expressament amb altres coses que ja sabem (p. 84). Les recomanacions pràctiques d’aquest capítol són:

• Expliqueu-vos a vosaltres mateixos el que estigueu aprenent.
• Interrogueu-vos periòdicament.
• Establiu connexions amb allò que aprengueu.
• Proveu diferents aproximacions.
• Utilitzeu recursos visuals.
• Feu anar estratègies mnemotècniques quan sigui oportú.

El capítol 4 ens proporciona una de les claus més importants de l’aprenentatge: per afirmar que hem après alguna cosa, hem de ser capaços d’extreure-ho de la nostra memòria (p. 93). Dels tres processos d’aprenentatge que l’autor esmenta en aquest treball: codificació – emmagatzematge – evocació, la pràctica quotidiana sol posar l’accent en el tercer, el qual, de fet, i d’acord amb l’evidència científica, ens recorda que és molt més efectiu evocar el que hem après que tornar a estudiar-ho, malgrat el cost cognitiu que sol suposar. La idea clau és que per a enfortir l’aprenentatge de la manera més eficaç, hem de repassar el que hem après mirant de recuperar-ho de la nostra memòria i no solament tornant-ho a estudiar (p. 109). Les recomanacions que ens ofereix l’autor són:

• Quan repasseu, no rellegiu; evoqueu.
• Autoavalueu-vos.
• Busqueu feedback després d’evocar.
• Esforceu-vos abans de consultar la resposta.
• Ensenyeu a altres persones.

Feu anar estratègies mnemotècniques quan sigui oportú.

El paper de l’oblit i de les emocions en l’aprenentatge són dos aspectes en què se centra el cinquè capítol. Una de les tècniques més comunes per a fer front a l’oblit ha estat sempre la repetició, però perquè sigui més efectiva, l’autor argumenta que cal que passi un temps entre l’estudi i el repàs o pràctica del que s’ha estudiat. La tècnica de treball intel·lectual que se’n deriva és que quan la pràctica de l’evocació es combina amb la pràctica espaiada, aconseguim millors resultats. Si, a més a més, l’estudi inicial es duu a terme mitjançant l’elaboració, millor impossible (p. 125). La idea clau d’aquest capítol és que per a aprendre de manera més efectiva, és important repassar el que s’ha estudiat i no concentrar estudi i repàs en una mateixa sessió, sinó que cal espaiar-la en el temps (p. 133). Entre les recomanacions pràctiques tenim:

• Organitzeu el temari que s’hagi d’estudiar i establiu un calendari de treball.
• Entrellaceu les vostres sessions d’estudi.
• No sobreestudieu.
• Dormiu les hores necessàries.
• No ho deixeu tot per al darrer dia.

El repte d’utilitzar un coneixement en un context diferent del que es va adquirir, l’anomenada transferència de l’aprenentatge és el punt clau del capítol 6. Aquesta acció no és gens senzilla i hi tenen un paper rellevant els contextos en què té lloc l’aprenentatge, tant els de tipus físic com els mentals. Amb paraules de l’autor mateix: Fer ús de diversos exemples per a aprendre un concepte o un procediment contribueix significativament a la nostra capacitat de transferir-lo perquè incrementa la quantitat de contextos que l’activaran en la nostra memòria (p. 154). L’autor recomana:

• Estudieu a partir d’exemples variats.
• Entrellaceu els temes i els procediments objecte d’estudi.

No refuseu altres entorns per a aprendre.

El capítol 7 parteix de l’afirmació que la motivació és clau per a l’aprenentatge (p. 157). La motivació exigeix que hi hagi un motiu, una meta. En funció de les metes que es proposi cada estudiant tindran lloc unes conductes o unes altres: unes seran de rendiment (qualificacions) i unes altres d’aprenentatge. A aquesta situació cal que hi afegim la confiança per a assolir l’esmentada motivació, vinculada al constructe psicològic denominat autoeficàcia (p. 163). Un altre element a considerar és el paper que hi tenen la mentalitat fixa i la mentalitat de creixement davant de l’aprenentatge i la seva repercussió en el rendiment acadèmic. La idea clau és la necessitat de comprendre els factors que modulen la pròpia motivació per poder-hi intervenir (p. 181). Les recomanacions per a la pràctica són:

• Reconsidereu a què atribuïu els vostres èxits o fracassos en el procés d’aprenentatge.
• Relativitzeu aquests errors i fracassos.
• Avalueu el vostre sentit d’autoeficàcia i reflexioneu-hi.

Proveu noves formes d’abordar l’aprenentatge.

Héctor Ruiz dedica el darrer capítol a la facultat d’autoregular l’aprenentatge, l’autocontrol; tant si ens referim al cognitiu com a l’emocional. Regular les emocions és molt rellevant per als estudiants per dos motius: influeixen sobre el rendiment i tenen un pes important en el factor motivació. Com a idea clau tenim que planificar l’estudi, seleccionar les estratègies més adequades i avaluar els resultats; i fer-ho també en l’àmbit emocional, comporta l’autoregulació de l’aprenentatge. Com a recomanacions pràctiques tenim:

• Utilitzeu estratègies d’estudi eficaces.
• Utilitzeu la reavaluació cognitiva per tal de mantenir forta la vostra autoeficàcia.
• Eviteu les distraccions durant l’estudi i l’examen.
• No deixeu tot l’estudi per a darrera hora.

Relaxeu-vos abans de l’examen.

Aquesta obra és una versió escrita en un registre més divulgatiu del manual tècnic ¿Cómo aprendemos? (2020) del mateix autor. Es tracta d’aconseguir que l’aprenentatge perduri en el temps, que sigui transferible i que serveixi de base per a l’adquisició de nous aprenentatges al llarg de tota la vida.