per Ana Moreno Salvo
Miquel Àngel Prats Fernández és mestre, psicopedagog i Doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport per la Universitat Ramon Llull (URL). És coordinador del Màster Universitari de Lideratge i Innovació Educativa i professor titular de Tecnologia Educativa i investigador responsable de la línia eduTIC del grup de recerca PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC). El 2020 va ser guardonat amb el XXX Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic pel seu llibre “10 lliçons per a un ús ètic, saludable i responsable de les tecnologies digitals“.
Des d’Impuls Educació ens interessem per les investigacions a escala internacional i intentem establir connexions amb experts de tot el món. Amb Miquel Àngel Prats vam estar parlant sobre el paper de la tecnologia i la competència digital docent. Podreu trobar l’entrevista completa a l’exemplar 5 de la revista Diàlegs: “Formació del professorat“.
Entrevista a Miquel Àngel Prats
Quina mirada o quina lectura hauria de fer el sector de l’educació de la transformació del món i de la nostra manera de viure?
En primer lloc, hem de pensar en la gran necessitat que tenim d’alfabetitzar-nos en totes les qüestions. En segon lloc, hem de saber què és allò que he de fer a classe i què he de fer en presència d’aquestes eines tecnològiques tan potents. El tercer repte es relaciona amb el fet que aquestes “eines tecnològiques intel·ligents” ens poden ajudar en la nostra feina per dedicar-nos més a l’acompanyament dels nostres alumnes i, per tant, que la tutoria sigui molt més propera. I, el quart repte es tracta de convertir-nos en qüestionadors de tot allò que tenim al nostre voltant.
Quins creus que són els reptes prioritaris als quals s’enfronten els docents en la seva actualització professional per donar resposta a les necessitats educatives de l’era digital?
Els docents hem de ser capaços de tenir flexibilitat mental i grans dosis de reserva emocional per ser capaços d’aprendre, desaprendre i tornar a aprendre. Responent a la teva pregunta, els reptes prioritaris tenen a veure amb les “soft skills”: la presa de decisions, el treball en equip o la resolució de problemes. Per tant, es tracta d’ajudar a aquests alumnes a què s’autoliderin, que s’autoregulin i que es coneguin a si mateixos.
Els docents hem de ser capaços de tenir flexibilitat mental per aprendre, desaprendre i tornar a aprendre
Com pot la tecnologia digital donar suport als docents per millorar la seva tasca diària?
Hi ha tot un seguit de recursos on la tecnologia ens pot ajudar molt, com seria fer la planificació i el disseny que podria ser la nostra acció docent. Ens permetria treballar més de forma col·laborativa amb altres docents i escoles per crear projectes de complicitat. Haurem de ser molt creatius. En el fons, la tecnologia només fa que posar-nos un mirall al davant perquè siguem capaços de tornar a pensar com exercir el nostre rol en un món ple de màquines.
Quins trets clau hauria de tenir una formació en competència digital docent per ser efectiva?
Que sigui una cosa quotidiana, invisible, que no ens faci por i que esdevingui una tasca més, que la puguem hibridar. El que seria més saludable és que la tecnologia estigui present en totes i cadascuna de les matèries o projectes que nosaltres estiguem treballant. Per tant, advocaria per a una complementarietat: una com a objecte d’estudi i l’altra seria aprendre amb la tecnologia. Però, sobretot, el que és més rellevant és que fem pensar a l’alumnat. En aquests moments, bona part de les nostres interaccions no són només personals, també són tecnològiques. Per tant, caldrà dedicar-hi un espai per poder reflexionar-hi.
Que sigui una cosa quotidiana, invisible, que no ens faci por i que esdevingui una tasca més, que la puguem hibridar
Què els diries als docents, directors d’escola i famílies, respecte al paper que haurien de jugar els aparells digitals a l’escola?
A l’escola, la tecnologia ha d’estar al servei del propi projecte educatiu del centre. És important que tinguem clar on volem anar. En segon lloc, fer partícips els alumnes de tot això, qualsevol decisió ha de ser pactada amb els mateixos alumnes, integrem-los. En tercer lloc, ha d’haver-hi un diàleg molt estret entre la família i l’escola, i que hi hagi certa coherència. I, finalment, hi ha d’haver un projecte digital de centre amb una estratègia digital de centre. D’aquesta manera es lidera, es preveu, s’anticipa i s’acompanya tant a famílies com a professorat i alumnat.
Fer partícips els alumnes de tot això, qualsevol decisió ha de ser pactada amb els mateixos alumnes, integrem-los
Què opines del Pensament Computacional i la intel·ligència artificial com a contingut curricular?
És molt interessant que es pugui treballar a les escoles des d’una perspectiva STEM on el pensament computacional i la intel·ligència artificial queden completament integrades en projectes en els quals es treballa la ciència, les matemàtiques, l’enginyeria o l’art. Ens ajuda molt el fet que infants i adolescents entenguin què vol dir treballar amb màquines, que entenguin el seu llenguatge. És molt bonic perquè desperta la curiositat per aprendre i sobretot pel saber.
Resum de les idees clau de l’entrevista amb Miquel Àngel Prats
Valora el post
Et pot interessar
