Una escola humanitzadora és insubstituïble
“Com podem ajudar els nostres joves a comprendre qui són i què volen aportar al món?” Així obre una finestra a la reflexió sobre l’educació en temps de canvi, el professor Edward Brooks des del Projecte Caràcter d’Oxford. I és que, avui dia, la IA està redefinint la vida quotidiana i els valors, reptant a l’escola a educar no sols en coneixements, sinó també la consciència d’ésser humà, la integritat i el paper social dels ciutadans.
En aquesta ocasió, Diàlegs cerca convidar-vos a aprofundir, de la mà dels nostres experts, en com revaloritzar el factor humanitzador de l’escola per a fer-la insubstituïble. Per a començar, Juan Pablo Dabdoub se centra en el lideratge del caràcter per a crear una cultura escolar eficaç en l’educació de persones. Francesc Torralba, opina que un món incert i complex exigeix educar en audàcia, flexibilitat i compassió, i acompanyar en la construcció d’un projecte personal de vida. I Marvin Berkowitz es fa ressò de les evidències més destacades del que funciona en la florida de la bondat humana i distingeix els sis principis PRIMED: Priorització, Relacions, motivació Intrínseca, Models, Apoderament i pedagogies del Desenvolupament.
Igual que Berkowitz, Joanne Quinn, James Arthur, Andrew Peterson i Edward Brooks, consideren l’educació del caràcter el nucli d’una educació de qualitat per a tots els estudiants, on l’ètica no sols és part essencial del contingut, sinó també una brúixola que orienta tota decisió escolar, familiar o comunitària que desitgi focalitzar l’ésser de la persona.
S’albira una unanimitat quant a la importància del llenguatge del caràcter. No obstant això, encara que l’ideal de persona sol incloure trets comuns com, ser compassiva, empàtica, resilient o íntegra, en intentar consensuar el que s’entén per ser compassiu en unes circumstàncies concretes, s’ensopega amb diferències culturals, opinions o ideologies. Segons Peterson i Arthur, aquest fet buida de contingut els valors i aconsellen fomentar un diàleg inclusiu en escoles i comunitats, que faciliti consensos amb significat per a tots.
Joanne Quinn, Carlos Magro i Pepe Menéndez proposen una visió crítica de l’educació per al segle XXI, matisant la importància d’una educació per a la vida, on el focus se situï a desenvolupar un perfil de ciutadà crític, ètic, resilient, i compromès amb el canvi global del món.
La majoria d’experts posen l’accent que això únicament és possible quan es prioritza la qualitat de les relacions interpersonals, i l’acompanyament en el creixement. Segons Dabdoub, Berkowitz i José Víctor Orón, això només és possible si els docents han experimentat prèviament la mateixa guia en les seves pròpies vides, capacitant-se per a replicar-la des del coneixement personal en les vides dels seus estudiants.
Siguin quins siguin els reptes del futur, amb IA generativa o híbrida, l’èxit de l’escola com a factor humanitzador, és el que restaurarà el seu prestigi per a ser considerada insubstituïble en l’educació d’una ciutadania ètica capaç de ser i estar en el món amb humanitat i propòsit.
Diàlegs novembre 2024 Vol. 5 · Núm. 1
Articles destacats
Altres articles
Experiència Model AIRISS
Experiència IES Cartima
Biblioteca
Entrevista Pepe Menéndez
Llegat Thomas Lickona
Opinió Manel Soengas
Opinió José Blas García
Opinió Diego Vergara
Entrevista Juan P. Dabdoub
Entrevista José Mª Torralba
Entrevista Andrew Peterson
Entrevista Carlos Magro
Entrevista José Víctor Orón
Números Diàlegs
