Neuroeducació i lectura en veu alta

David Bueno i Torrens és professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica Evolutiva i del Desenvolupament de la UB. La seva trajectòria professional se centra en la genètica del desenvolupament i la neurociència durant els processos d’aprenentatge.

Anna Forés Miralles és doctorada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB. Les seves àrees d’investigació se centren en l’educació, la didàctica i la innovació en diferents entorns d’aprenentatge.

Antoni Ruiz Bueno és professor associat a la UB i col·laborador en recerques del camp educatiu i social.

“Beneficis de la lectura en veu alta” és un estudi sobre els beneficis cognitius i d’aprenentatge que suposa compartir la lectura –en família i també a l’escola–, basat en dades científiques i contrastades. Els autors ho expliquen de manera comprensible per a tots els públics, amb la intenció de difondre la importància de compartir lectura en família i a l’escola, per a un millor desenvolupament cognitiu.

per Jordi Viladrosa i Clua

Llegir és complex i alhora, imprescindible. Fer-ho en veu alta facilita l’aprenentatge de la lectura en els infants. L’estudi fet per la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona analitza “la importància de llegir en veu alta” des de la perspectiva de la neurociència i de la pedagogia.

Els objectius d’aquesta recerca eren:

1. Analitzar les bases teòriques sobre la lectura.
2. Examinar els hàbits lectors entre la població de Catalunya
3. Aportar estratègies pedagògiques per potenciar els hàbits lectors i els beneficis cognitius que comporten, a través de la lectura en veu alta.

La primera part se centra a respondre què implica per al cervell el fet de parlar, de llegir i de pensar, i en aquest ordre. La segona part presenta les característiques de l’estudi i proposa algunes aplicacions pràctiques en el camp dels sentits, de les emocions i l’estrès, l’anomenada teoria de la ment i el procés de maduració de les funcions executives.

Parlar

Un pensament complex es construeix amb lèxic i amb unes estructures sintàctiques compartides que permetin passar de l’aspecte biològic del qual parteix el llenguatge oral cap a un aspecte social i cultural com és el fet d’aprendre a llegir. Afirmen els autors que  “per llegir cal, primer, saber parlar”. I afegeixen: “Si la capacitat de lectura es basa, en bona part, en la capacitat oral del cervell, com més desenvolupada i madura estigui la parla, més fàcil i eficient resultarà aprendre a llegir”.

Llegir

L’aprenentatge de la lectura no forma part de l’automatisme biològic: requereix una tècnica específica i de tot un seguit d’interconnexions neuronals. “Llegir implica percebre, sentir, conèixer noves realitats i integrar-les dins de la pròpia ment, mitjançant el desxiframent de símbols abstractes”. Com veiem, és un element nuclear del sistema educatiu que demana un increment de l’atenció selectiva, la qual cosa s’aconsegueix amb l’augment de connexions amb l’escorça prefrontal.

En aquest punt del llibre, els autors esmenten que gairebé un centenar d’estudis afirmen que la lectura en suport paper permet comprendre millor allò que es llegeix, que és més fàcil recordar-ho i que facilita la reflexió crítica.

Pensar

La definició de pensament que ens proporcionen Bueno, Forés i Ruiz és la següent: “capacitat de transformar la informació que ens arriba per organitzar-la en idees, conceptes i representacions de la realitat, proporcionant un sentit a través de l’emoció”. Els mots, doncs, en formen part de manera indiscutible i llegir no és altra cosa que interpretar les paraules que conformen els textos o discursos. Les relacions bilaterals que s’estableixen les podem observar en la figura següent, extreta del llibre que estem comentant.

Si llegir potencia la capacitat reflexiva del cervell també podem afirmar que, al mateix temps, estimula el pensament complex, a partir d’una millor organització de la memòria de treball.

Llegir en veu alta

Segons un informe citat pels autors i publicat l’any 2010 per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), va quedar demostrat que “les persones que tenen uns millors hàbits lectors quan són infants treuen una puntuació més alta en l’adolescència”. Per tant, “llegir en veu alta pot millorar el seu desenvolupament social i emocional […] i afavorir el desenvolupament cognitiu general”.

Aquest estudi que acabem d’esmentar i altres demostren que “la lectura en veu alta fa que creixi més fàcilment la complexitat sintàctica de les estructures lingüístiques”, especialment quan aquesta lectura és interactiva. A més a més, les dades indiquen que els infants tenen un vocabulari més ric i, per tant, tenen més possibilitats d’entendre els textos i d’expressar millor les idees i els sentiments. Fins i tot, es pot despertar l’interès i la motivació per llegir i, encara millor, fer-ho pel simple fet de llegir per plaer.

Elements destacats de la recerca de Llegir en veu alta

Com hem vist, a la primera part del llibre s’analitzen les bases teòriques sobre el que actualment sabem sobre la parla, la lectura i el pensament. En la segona part s’analitzen els hàbits lectors pel que fa a la lectura en veu alta entre la població de Catalunya, especialment entre adults amb infants a càrrec seu i que s’han recollit a través d’una enquesta. També hi trobem diverses propostes didàctiques i exemples sobre com treballar la lectura en veu alta per gaudir-ne i aprofitar-ho bé.

Destaquem alguns resultats d’aquest estudi amb ànim de persuadir el lector que els llegeixi en profunditat al llibre.

• La lectura en veu alta facilita la integració somatosensorial dels diversos processos que formen part d’un aprenentatge.
• El sistema de neurones mirall fa una funció important, ja que permeten aprendre a través de l’observació dels altres, per imitació.
• Les emocions són patrons de reacció automatitzats, mentre que els sentiments, en canvi, són la racionalització i la verbalització que fem de les emocions un cop en som conscients.
• Compartir estones de lectura amb els fills i filles a través, per exemple, de la lectura en veu alta, és, per tant, una manera molt important de generar vincles emocionals.
• Compartir estones de lectura en veu alta agradables contribueix a incrementar les sensacions associades a la parentalitat positiva.

Un llibre, en definitiva, que no us decebrà i que us animarà a incorporar la lectura compartida a les vostres millors rutines per a convèncer-nos que llegir ens fa créixer.