per Redacció
El director d’Educació de l’OCDE i creador de l’informe PISA, Andreas Schleicher, va ser un dels ponents de les jornades organitzades aquest any pel Cercle d’Economia de Catalunya entre les quals destaquem “L’escola, el reflex de la societat del futur”. La xerrada oferta per Schleicher es va titular: “Educar els alumnes per al seu futur”.
En la seva intervenció, Andreas Schleicher va abordar diversos temes sobre l’educació i el seu impacte a l’economia i la societat, amb un èmfasi particular en el context català. La seva anàlisi es va centrar en la necessitat d’una transformació profunda del sistema educatiu per fer front als reptes del segle XXI.
Schleicher va començar assenyalant la seva preocupació per la disminució de les puntuacions de les proves PISA a Catalunya. Afirmà que “encara que els estudiants catalans demostren una bona capacitat per reproduir el coneixement adquirit a l’escola i obtenen resultats satisfactoris en proves estàndard, troben dificultats significatives quan es tracta d’aplicar aquests coneixements en contextos nous i desconeguts. Aquest dèficit en habilitats crítiques és alarmant, ja que la vida moderna exigeix la capacitat d’extrapolar i utilitzar el coneixement de manera pràctica i efectiva, cosa que no es pot reduir a la mera memorització”.
La vida moderna exigeix la capacitat d’extrapolar i utilitzar el coneixement de manera pràctica i efectiva
En aquest sentit, Schleicher va subratllar la importància d’un enfocament educatiu que valori no solament allò que els estudiants saben, sinó que poden fer amb aquest coneixement. Va remarcar la necessitat de fomentar el pensament crític i la capacitat dels estudiants per aplicar els seus coneixements a situacions pràctiques. Segons aquest expert, “els professors han d’adoptar un rol més actiu en la facilitació de l’aprenentatge, encoratjant els estudiants a participar en experiments i projectes que els permetin aplicar de manera pràctica allò que s’ha après, en lloc de limitar-se a la transmissió passiva d’informació”. Dit d’una altra manera, l’educació ha d’evolucionar per preparar els estudiants no només per superar exàmens, sinó també per enfrontar i resoldre els reptes del món real de manera efectiva i creativa.
Un aspecte clau del discurs va ser la comparació internacional de sistemes educatius. Schleicher va destacar que els sistemes educatius més reeixits són aquells que han sabut adaptar bones pràctiques d’altres contextos culturals i educatius a les pròpies realitats. Va esmentar l’exemple de Singapur, que ha aconseguit resultats excel·lents en adaptar de manera intel·ligent idees reeixides d’altres països simplement copiant-les. Aquesta capacitat de contextualització i adaptació és essencial per a qualsevol sistema educatiu que aspiri a millorar de manera significativa.
Pel que fa a la professió docent, Schleicher va argumentar que “no n’hi ha prou amb augmentar els salaris per fer l’ensenyament més atractiu”. En canvi, va proposar que l’ensenyament ha de ser intel·lectualment estimulant i oferir als professors millors oportunitats per interactuar amb els seus estudiants i companys. Aquest enfocament no únicament millora la qualitat de l’ensenyament, sinó que també eleva l’estatus de la professió docent. Va citar l’exemple de Shanghai, on els professors dediquen molt de temps a activitats fora de l’aula formal, com ara tutories i projectes amb estudiants i pares, i participen activament en la recerca i la innovació educativa.
L’ensenyament ha de ser intel·lectualment estimulant i oferir als professors millors oportunitats per a la interacció
Schleicher també va destacar la importància de les habilitats socioemocionals. Va assenyalar que “els estudiants a Catalunya mostren bons nivells de resiliència emocional, agència i relacions socials”. Aquestes habilitats són tan importants com les acadèmiques i han de ser una part integral de l’educació. També va suggerir que el sector empresarial té un paper fonamental en aquest àmbit, ja que a les entrevistes de treball, les habilitats socioemocionals són valorades tant com les competències acadèmiques. Per tant, és imprescindible que el sistema educatiu fomenti aquestes habilitats de manera intencionada i sistemàtica.
Els estudiants a Catalunya mostren bons nivells de resiliència emocional, agència i relacions socials
Finalment, Schleicher va discutir la variabilitat del rendiment escolar a Catalunya, indicant que la major part d’aquesta variabilitat es troba dins de les escoles i no pas entre elles. Això implica que “la millora del sistema educatiu ha de centrar-se a atendre les necessitats específiques de cada estudiant”, personalitzant el suport i els recursos d’acord amb les circumstàncies individuals. Tot i que el nivell d’inversió en educació a Catalunya no és baix en comparació amb altres països de l’OCDE, és essencial que els recursos es facin servir de manera efectiva per aconseguir un impacte significatiu en la qualitat educativa i el rendiment dels estudiants.
Valora el post
Et pot interessar
