Jordi Domènech Casal és professor de secundària, activitat que compagina amb la seva tasca com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i com a assessor del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És autor de nombrosos articles sobre didàctica de les Ciències i aspectes lingüístics de l’aprenentatge i participa en diferents espais de recerca i innovació educativa.

“Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones para enseñar a pensar ciencias” enfoca de manera pràctica, a partir de trenta-quatre activitats aplicades a les aules de secundària, com poder utilitzar eines lingüístiques per promoure els tipus de processos mentals que volem ensenyar en els nostres alumnes. Les experiències s’analitzen des de diferents marcs de la Filosofia del Llenguatge i la Didàctica de les Ciències, i es proposen quaranta-un suports i bastides didàctics lingüístics per a enriquir el disseny d’activitats d’aula.

per Jordi Viladrosa i Clua

En aquest llibre, s’hi relaten i estructuren les reflexions, experiències i marcs teòrics que s’han acabat convertint en instruments com els que proposa el #projecteC3, (Creació del Coneixement Científic), el qual pretén desenvolupar eines lingüístiques útils per a l’alumnat de Ciències de secundària.

Es tracta d’un manual que mostra, de manera pràctica i a partir de trenta-quatre activitats de treball integrat de llengua i ciències aplicades a diferents cursos de secundària, com podem utilitzar eines lingüístiques per promoure els tipus de processos mentals que volem ensenyar a l’alumnat en les matèries de Ciències: dissenyar experiments, treure conclusions de dades, determinar la certesa d’una proposició…

Aquesta gran varietat d’experiències s’analitzen des de diferents marcs de la filosofia del llenguatge i la didàctica de les Ciències, i es proposen quaranta-un suports i bastides didàctiques que són útils per al disseny d’activitats d’aula.

Estructura

A part del capítol que fa d’introducció, els vuit capítols que conformen l’obra es presenten agrupats en tres blocs. El primer consta de tres capítols que exploren processos lingüístics clau per a la creació de coneixement científic. Un segon bloc se centra en les claus lingüístiques dels processos de validació del coneixement i consta de dos capítols. Per últim, el tercer bloc aplega en tres capítols més aspectes com el treball amb gèneres discursius de la ciència, la programació i el disseny d’unitats didàctiques interdepartamentals.

En cada capítol, s’exposa una situació i es proposa al lector “mirar-la” des de la simetria entre ciència i llenguatge. Segons l’autor, “amb el temps, m’he anat adonant que ensenyar els alumnes a pensar ciència també necessita  ensenyar-los a comunicar-se en el llenguatge de la ciència”.

En cada capítol, s’exposa una situació i es proposa al lector “mirar-la” des de la simetria entre ciència i llenguatge

Ciència, pensament i llenguatge

Les habilitats cognitivolingüístiques es poden relacionar amb bona part de les  tipologies textuals i amb diverses destreses de pensament. Això té a veure, com afirma Jordi Domènech, amb “aconseguir que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat de comunicar i pensar en diferents àmbits discursius (ciències, matemàtica o art), una funció fonamental de l’escola”. L’autor relaciona les esmentades habilitats amb quatre instàncies bàsiques:

• La ciència formula preguntes a partir de l’observació sobre els fenòmens
• La ciència no persegueix “la veritat” sinó la construcció d’explicacions que “serveixin” per a explicar el món
• Els models que s’utilitzen són provisionals; quan se’n valida un de millor, es fa la substitució de l’antic pel nou
• El procés de construcció i validació de models utilitza l’argumentació i procura arribar-hi per consens

L’objectiu és ensenyar ciència i la forma de pensar-la a partir de metodologies com ara la indagació, la modelització i controvèrsies científiques, l’Aprenentatge Basat en Problemes i Projectes (ABP), i les controvèrsies sociocientífiques (dilemes o qüestions rellevants). Unes metodologies que s’utilitzaran en funció del propòsit que es comunica a l’alumnat: resoldre un escenari concret, elaborar un producte, prendre una decisió…

En aquesta línia, l’autor proposa l’ús de bastides didacticolingüístiques com:

• Iniciadors de frase i connectors gramaticals
• Organitzadors gràfics
• Referents d’aula
• Plantilles
• Rúbriques i bases d’orientació
• Modelatge

Malgrat que aquest manual és un compendi pràctic d’activitats i eines, és un mèrit de l’autor que acompanyi les seves aportacions amb arguments, exemples i abundant bibliografia. Des de la primera pàgina, ja es veu que no es tracta d’un assaig teòric sinó de l’experiència professional de qui ha fet realitat a l’aula la investigació-acció col·laborativa. Tota una declaració d’intencions per posar de manifest que la interdisciplinarietat no és una quimera, però requereix la voluntat de voler-la dur a la pràctica i de solucionar els entrebancs amb què topa qualsevol projecte.

La interdisciplinarietat requereix la voluntat de voler-la aplicar i de solucionar els entrebancs amb què topa qualsevol projecte

Orientacions per a la pràctica

Cada capítol acaba amb un interessant apartat de conclusions i orientacions. Presentem les orientacions a continuació a mode d’esquema.

Orientacions per al treball amb preguntes a l’aula

• Dedicar temps i espais de qualitat a les preguntes
• Acompanyar l’apropiació progressiva de preguntes al llarg d’un cicle o d’un curs
• Crear una cultura i ambient d’aula rigorós i no amenaçador
• Proposar contextos conflictius i “preguntables”

Orientacions per descriure i narrar científicament a l’aula

• Utilitzar diverses destreses de pensament per tal d’oferir suport lingüístic
• Proposar dinàmiques i activitats que facilitin un treball cooperatiu
• Seqüenciar les activitats de manera que se separin clarament la descripció i la narració
• Tractar curosament la incorporació del lèxic
• Dialogar amb els alumnes explícitament de la importància que tenen aquestes accions per a la ciència

Orientacions per explicar i justificar científicament a l’aula

• Els textos expositius, explicatius i interpretatius representen diferents propòsits epistèmics i lingüístics
• Els models són lleis i teories que expliquen els fenòmens i s’expressen de maneres diferents
• Cal incloure el lèxic específic en el marc de les situacions conflictives que el fan necessari
• La conversa i el seminari socràtic són un bon mètode per construir explicacions

Orientacions per argumentar a l’aula de ciències

• Distingir entre tres propòsits de l’argumentació i connectar-los:
  • Argumentar per a construir coneixement científic
  • Argumentar per a utilitzar el coneixement científic
  • Argumentar per a prendre decisions
• Triar temàtiques que animin els alumnes a participar, d’acord amb aquests factors:
  • Rellevància
  • Significança
  • Conflicte
  • Ciutadania
  • Obertura

Orientacions per al treball de la lectura crítica a l’aula

• Explorar espais com blogs, xarxes socials o YouTube per trobar-hi ciència i incloure-hi l’educació mediàtica
• Proposar textos que continguin conflictes, visions enfrontades, decisions a prendre, des de rols i interessos diferents
• Ensenyar-los a distingir la bona informació de la que no ho és i a distingir les fal·làcies o biaixos

Orientacions per a treballar amb gèneres discursius

• Fer explícita a l’alumnat la connexió entre l’estructura comunicativa de cada situació escolar amb el gènere discursiu corresponent
• Explorar situacions comunicatives arquetípiques pròpies de la ciència: llibreta de laboratori, article científic, prospecte d’un medicament…

Orientacions per a dissenyar unitats didàctiques de treball integrat de llengua i ciència (TILC)

• Programar i fixar de manera clara els objectius d’aprenentatge cognitius i lingüístics
• Seqüenciar els objectius d’una forma lògica i accessible per a l’alumnat
• Dissenyar o seleccionar materials, contextos i suports per a dur a terme aquesta seqüència
• Triar i adaptar textos
• Dissenyar i proporcionar suports
• Avaluar: regulació, avaluació i qualificació dels objectius d’aprenentatge

Orientacions per a la transferència i la innovació TILC en el centre educatiu

• Construir confiances, compartir visions i dissenyar plans, a diversos nivells; la qual cosa implica:
  • La col·laboració entre matèries lingüístiques i no lingüístiques
  • El treball i acords en àmbits o departaments
  • La col·laboració interdepartamental
  • El disseny de plans d’innovació i millora en l’àmbit de centre. O sigui, tenir un pla: objectius, actuacions, recursos, instruments, criteris i indicadors d’assoliment dels objectius

En definitiva, l’autor ens convida a mirar el llenguatge des de les ciències i a l’inrevés. Les trenta-quatre experiències pràctiques de lectura, escriptura i oralitat pretenen ser un ajut per a facilitar el diàleg entre la teoria i la pràctica de les aules. Com afirma Jordi Domènech, “caminar de les idees a la pràctica és un procés difícil”. Els quaranta-un annexos que ens regala al llibre són una bona caixa d’eines perquè el repte sigui possible. Perquè la professió d’educador també ha de ser reconeguda pel seu vessant tècnic: els seus coneixements didàctics específics.

La professió d’educador també ha de ser reconeguda pel seu vessant tècnic: els seus coneixements didàctics específics