La tutoria: un desafiament a l’hora d’acollir i acompanyar els nostres alumnes

Compartir

13 juny 2023

Els tutors saben que acompanyar els alumnes en el seu desenvolupament personal és un procés educatiu per al qual cal estar formats específicament

per Diego Ledesma

L’acompanyament durant l’escolaritat es presenta com un desafiament crucial, ja que busca millorar el rendiment socioemocional, acadèmic i enfortir diferents habilitats dels nostres estudiants.

Quan parlem d’acompanyament podem recollir la definició de Bisquerra (2012), afirma que l’acció tutorial és atendre les necessitats personals, afavorir l’autonomia, orientar professionalment, donar suport al desenvolupament emocional, social i moral dels i les estudiants a través de l’acompanyament individual o grupal.

Com a docents tenim un gran repte entre les nostres mans en saber acollir i acompanyar en aquest procés tant els alumnes com les seves famílies. Fernández (2010) afirma que “la tutoria és part essencial de l’acció educativa i no una tasca complementària” (p.95). Cal destacar que forma part de la nostra tasca docent i hem de tenir les eines necessàries per dur-la a terme.

Com a docents hem de saber acollir i acompanyar en aquest procés els alumnes i les seves famílies

A la LOMLOE (2020) podem veure com en els diferents articles es ressalten disposicions relacionades amb l’acompanyament personalitzat dels i les alumnes. Podem trobar-los a l’article 14 on es parla directament sobre l’acompanyament i l’orientació, i s’estableix que els centres educatius han de garantir l’existència de serveis d’orientació educativa i professional. A l’article 16 ens trobem amb la funció tutorial, una responsabilitat del conjunt del professorat. A l’article 124 trobem els plans d’atenció a la diversitat que també és un procés d’acollir i acompanyar els alumnes amb diferents necessitats específiques de suport educatiu. Finalment, veiem que l’article 141 fa referència a la participació de les famílies i fomenta la col·laboració entre aquestes i els i les professionals de l’educació per treballar conjuntament.

En aquest sentit, cal ressaltar que la família és la nostra primera aliada com a docents tal com afirma Rossy (2020), “Si no aconseguim la seva col·laboració, no serem eficaços. Encara que tinguem molts coneixements en educació, no podem veure les famílies com una molèstia ni, molt menys, com a rivals.” (p.95); per això hem de saber quines són les necessitats de les famílies en tot moment.

La família és la nostra primera aliada com a docents, si no aconseguim la seva col·laboració, no serem eficaços

8 tips per a la tutoria personal

En aquesta línia hem pogut analitzar diferents autors: Bofarull (2015), Rossy (2020), Fernández (2010), Bisquerra (2012), Fernández (2010), González (2011) juntament amb la LOMLOE per poder concretar vuit “tips” que ajudin els tutors i les tutores a enfocar aquest gran repte que tenim entre mans amb les famílies. Cal destacar que és imprescindible partir de la base que com a docents hem d’establir una relació propera amb l’alumne/a, conèixer-ne els interessos, motivacions, desafiaments i saber adaptar l’ensenyament per satisfer les seves necessitats.

  1. Comunicació bidireccional: mantenir una comunicació d’anada i tornada. Implica com a docents saber escoltar abans de donar una resposta. Ha de ser freqüent amb la família. També ens poden donar informació per poder acompanyar-los. En el moment de dir les coses podem començar per les coses positives dels seus fills, després les coses que pot o ha de millorar i finalment podem comentar una cosa negativa. D’aquesta manera no acabem caient que tot és molt dolent o massa bo.
  2. Preparar-se: per a les famílies cada fill/a és únic, per tant, en enfrontar-nos a la tutoria cal pensar que és imprescindible preparar-la. Per això requereix que el tutor/a disposi de tota la informació possible sobre l’alumne/a. Aquesta preparació inclou els minuts abans. Hem de considerar que si hem quedat amb una família un dia i hora hem de fer el màxim esforç possible per tenir-ho tot preparat: el lloc on farem la tutoria, que funcioni bé la llum, puntualitat, portar la documentació necessària per a la tutoria, etc.
  3. Marcar objectius a casa i a l’escola: en acabar la tutoria és bo que la família tingui clar quins seran els objectius que cal tenir en compte fins a la pròxima trobada.
  4. Ordre i flexibilitat: És important establir un ordre a l’entrevista. No podem anar fent salts, per exemple, del que és acadèmic a les relacions socials amb els companys de classe. Per això és bo preparar-la, tenint en compte la flexibilitat i veient quina és la preocupació o l’interès dominant de la família.
  5. Empatia, discreció i prendre notes: Cal ser discrets, prudents, empàtics i saber allò que podem explicar dels seus fills/es als seus pares. En aquest punt cal desenvolupar l’empatia i, per tant, és crucial posar-se al lloc de l’altre.
  6. Complir acords: Quan pactem alguna cosa amb les famílies és bo poder complir-ho. Elles posen la seva confiança en nosaltres, i per això ens confien al més important que són els seus fills/es. Cal tenir en compte que els acords han de ser una cosa que ens veiem capaços de fer, no podem enganyar la família amb una cosa que ens serà impossible realitzar, ja sigui per manca de temps, per manca de mitjans, etc.
  7. Amb dades objectives: Cada alumne/a és diferent i únic. Per això, quan tenim una tutoria amb una família és imprescindible saber on necessita millorar l’alumne/a. No podem assenyalar que necessita reforçar les multiplicacions quan les úniques taules de multiplicar que no ha sabut integrar són les del 6 o del 7 per exemple. Les famílies agraeixen quan els diem on posar el focus específicament.
  8. Convidar a formar-se: Com a educadors hem d’estar informats sobre la formació que proporciona el centre educatiu per a les famílies. A la tutoria podem convidar i explicar els Cursos d’Orientació Familiar, les escoles de Pares, activitats concretes per a formació de famílies que s’imparteixin des de l’escola o l’institut. També podem recomanar llibres concrets sobre temes que els interessin per ajudar-los en l’educació dels seus fills/es.
Les famílies posen la seva confiança en nosaltres, i per això ens confien al més important que són els seus fills/es

En conclusió, l’acompanyament durant l’escolaritat és essencial per millorar el rendiment socioemocional i acadèmic dels i les alumnes i enfortir diferents habilitats. Com afirma Bisquerra (2012), implica atendre necessitats personals, fomentar l’autonomia, orientar professionalment i donar suport al desenvolupament integral dels i les estudiants. També els docents s’enfronten al gran repte d’acollir i acompanyar els i les alumnes i les seves famílies. Cal establir una relació propera amb ells per conèixer les seves necessitats i acollir-los i acompanyar-los.

L’acompanyament és essencial per millorar el rendiment socioemocional i acadèmic dels i les alumnes

Diego Ledesma és mestre d’Educació Primària i Psicopedagog. Considera que els dos grans reptes de l’educació són la inclusió i l’orientació familiar. Està interessat en temes de psicopedagogia, cursos d’orientació familiar, mentoria, lideratge i direcció inclusiva i educativa, dificultats d’aprenentatge, personalització educativa i formació de famílies i professorat.

Bibliografia

Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado, núm. 340, de 30 de diciembre de 2020, p. 94090-94141.

Fernández, P. (2010). “Tutoría, tarea compartida”. Autodidacta. Revista de la Educación en Extremadura, 6, 87-92.

Bisquerra, R. (2012). “Orientación tutoría y educación emocional”. Madrid, España: Síntesis. S.A. de C.V.

González, A. (2011). “El Talking Manager. Cómo dirigir personas a través de conversaciones”. Alienta

Rossy. (2020). “El secreto del marketing educativo”. Santillana

Compartir

2023-09-25T06:40:58+00:00

No hi ha extensions per instal·lar o activar. <a href="%1$s" title="Return to the Dashboard">Return to the Dashboard</a>

Go to Top