La docència compartida, una forma d’interpretar la inclusió

Compartir

21 desembre 2022

Per què és important la docència compartida

Per Jordi Viladrosa i Clua

La inclusió i la integració són molt diferents, però se solen confondre. Segons la psicòloga i professora de pedagogia inclusiva Mª Eugenia Pérez, en la majoria de les ocasions, ambdós termes solen utilitzar-se com a sinònims, però hauríem de ser especialment coneixedors de les diferències quan es parla d’educació inclusiva a les escoles. Destaquem algunes idees de l’article de la mateixa autora per la a revista Diàlegs Inclusió i progrés humà.

Mª Eugenia proposa que hem de revisar a fons el nostre sistema educatiu si volem crear veritablement una educació i una escola inclusives. Això comença amb la necessitat de canviar alguns criteris força arrelats, com és el principi que l’educació ha d’adreçar-se principalment a estudiants d’un perfil mitjà, perquè aquest és un tipus d’alumne inexistent. En un món globalitzat com el nostre, és indiscutible que l’educació és un servei públic de primer nivell que s’ha d’adreçar a tothom, siguin quins siguin els seus talents i les seves habilitats.

justicia y equidad
L’educació és un servei públic de primer nivell que s’ha d’adreçar a tothom, siguin quins siguin els seus talents i les seves habilitats

Què ens trobem a les aules

Molts estudiants arriben a les aules de les escoles de primària i de secundària sense estar preparats per al tipus de treball que els professors els demanen que facin. Per causes múltiples i diverses, és clar. Hi ha alumnes, per exemple, que estan acostumats que els diguin què han de fer i com, i no saben com col·laborar els uns amb els altres. Els mestres d’aquests centres educatius lluiten per trobar formes de promoure la inclusió a l’aula. Una manera de fer-ho –no l’única, naturalment- és ensenyar als alumnes com treballar junts a partir de projectes o de reptes. Aquestes estratègies col·laboratives els ajuden a desenvolupar habilitats socioemocionals com l’empatia, la paciència i el fet de compartir idees i maneres de fer. Amb paraules de Pujolàs, “treballar junts alumnes diferents”.

Això no obstant, és imprescindible que hi hagi una coordinació dels mètodes d’ensenyament de cada escola per tal d’assegurar que tots els estudiants estiguin aprenent al ritme més adequat per a cadascun d’ells. Incloure la diversitat a l’aula és important es miri des de la perspectiva que es miri perquè ajuda a resoldre diverses situacions i pot ser un suport clau per a la personalització dels aprenentatges. És un deure de les administracions educatives i de les organitzacions del sector proporcionar recursos al professorat que desitja fer realitat la inclusió a les seves aules. No podem pas obviar que som davant d’un concepte polifacètic, que ha estat objecte de diversos debats dins i fora del món de l’educació. Algunes persones afirmen que si bé la inclusió pot ser un objectiu que val la pena, no és possible amb el sistema escolar actual. Moltes altres persones argumenten que la inclusió es podria aconseguir a través de canvis organitzatius i els suports que calguin en els sistemes existents. Altres són de l’opinió que caldria obrir més escoles públiques amb programes especials per a estudiants amb necessitats específiques.

És un deure de les administracions educatives proporcionar recursos al professorat que desitja fer realitat la inclusió a les seves aules

Col·laboració docent

Parlar d’ensenyament compartit com a pilar bàsic de l’educació inclusiva, quan es tracta de prestar una atenció a la diversitat adequada i de qualitat i fomentar el treball en equip és el mateix, afirma Mª Eugenia Pérez. Dit això, ha de quedar clar que treballar amb dos o més professors en el mateix espai no és garantia de col·laboració docent si no treballen en equip, amb tot el que això suposa.

Col·laborar i comunicar-se amb altres membres de l’equip facilita la generació de noves idees i fomenta el canvi. Un equip cohesionat de docents és més poderós a l’hora de proposar canvis i desenvolupar solucions innovadores. Quan hi ha metes comunes i objectius compartits entre l’equip, és més fàcil realinear les pràctiques educatives, inculcar noves actituds i valors al professorat i canviar l’enfocament de l’ensenyament amb propòsit de millora contínua.

Quan hi ha metes i objectius comuns entre l’equip, és més fàcil canviar l’enfocament de l’ensenyament amb propòsit de millora contínua

Compartir les tasques docents pot ser una excel·lent manera de fomentar la col·laboració i aprendre els uns dels altres, a més de ser més eficients en tot allò a què el professorat ha de donar resposta habitualment:

  • Construir un bon clima d’aula i la gestió de la convivència.
  • Organitzar els alumnes perquè treballin en equip cooperatiu i afavorir la inclusió, dins de l’aula ordinària.
  • Els professors que creen el seu material amb tasques obertes poden permetre diversos ajustaments a través dels seus blogs, repositoris, carpetes docents, etc.

Algunes propostes de docència compartida

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va publicar unes orientacions per als centres en la planificació de mesures i suports universals, entre les quals trobem diferents propostes per a dur a terme la docència compartida:

  • Un dels docents fa classe i l’altre observa. En aquesta modalitat els dos docents dissenyen prèviament la sessió i amb les evidències recollides fan l’anàlisi de la sessió.
  • Un dels docents fa classe i l’altre fa de suport. Implica una planificació prèvia de les situacions que poden sorgir i a les sessions mentre un docent explica l’altre està pendent del seguiment de l’alumnat de manera més personalitzada.
  • La docència compartida en paral·lel. Es divideix el grup d’alumnes en dos subgrups treballant al mateix temps dins el mateix espai i essent grups flexibles.
  • La docència compartida en estacions o grups rotatius. Una modalitat on treballem amb metodologies més diversificades a l’aula amb racons, tallers, espais, ambients.
  • La docència compartida amb ensenyament alternatiu. El grup es divideix en un gran grup i un altre de suport més específic compartint el mateix espai, la mateixa tasca essent dos grups oberts i flexibles. Aquesta organització permet als docents tenir una visió més acurada de l’alumnat per fer el seguiment i l’acompanyament de cada un d’ells i elles. Aquesta modalitat requereix hores de coordinació entre els docents i d’una bona gestió de l’aula.
  • La docència compartida col·laborativa. Es caracteritza perquè els docents comparteixen les activitats, la planificació, l’execució i l’avaluació fent la mateixa intervenció, per tant, de manera complementària i sumant fortaleses.

A tall de conclusió, la implantació de la docència compartida en un centre educatiu requereix un equip humà compromès i ambiciós per a aconseguir l’educació de qualitat que l’ensenyament compartit ha demostrat oferir. Els canvis necessaris per complir amb la nova missió de l’organització són profunds i no podem obviar que tenen un cost. També és veritat, no obstant això, que recau en els mestres fer el primer pas, ser proactius i canviar la seva pròpia forma de pensar, perquè es tracta d’avançar i de fer el que calgui per a fer realitat a les aules que la inclusió és no solament necessària sinó viable.

Es tracta d’avançar i de fer el que calgui per a fer realitat a les aules que la inclusió és no solament necessària sinó viable
Llegiu l’article original complet de Mª Eugenia Pérez a Diàlegs Inclusió i progrés humà.

Relacionat amb: Article, Diàlegs, Expert educació

Compartir

2023-01-20T09:23:27+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
Go to Top