Excel·lència educativa per a tothom

Compartir

22 setembre 2023

Qualitat educativa és ajudar els joves a “navegar” per un món incert

per Jordi Viladrosa i Clua

Andreas Schleicher és director d’Educació i Competències, i assessor especial en política educativa del secretari general de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a París.

Va iniciar i supervisar el Programa per a l’avaluació internacional d’estudiants (PISA) i altres instruments internacionals que han creat una plataforma global per a responsables polítics, investigadors i educadors de totes les nacions i cultures per a innovar i transformar les polítiques i pràctiques educatives.

Ha treballat durant més de 20 anys amb ministres i líders en educació d’arreu del món per a millorar la qualitat i l’equitat en l’educació. Va estudiar Física a Alemanya i es va llicenciar en Matemàtiques i Estadística a Austràlia. Ha rebut nombrosos honors i premis i té una càtedra “honoris causa” a la Universitat de Heidelberg.

Al centre d’estudis Impuls Educació ens interessen molt les opinions d’aquests experts internacionals i els seguim de prop. Pensem que és imprescindible comptar amb l’opinió de professionals que ens aporten una visió a escala global de les temàtiques educatives, tot fent-nos ressò, naturalment, de moltes altres veus rellevants en recerca, pràctica educativa, opinió… circumscrites a àmbits més locals o temes emergents.

Amb Andreas Schleicher vàrem conversar-hi amb calma i li vam preguntar per la qualitat dels sistemes educatius en un món canviant, per la imprescindible inclusió i tracte equitatiu de tot l’alumnat en tots els centres educatius, pel futur de l’educació i la formació al llarg de la vida, entre altres temes. Us oferim algunes de les seves opinions que, a criteri nostre, son crucials.

Sistemes educatius de qualitat

Som més a prop d’un sistema educatiu de qualitat quan podem afirmar que els alumnes estan preparats per a viure amb ells mateixos, amb els altres i amb el planeta. Qualitat avui és coneixement, competència, actitud i valors.

Qualitat en educació no és  ensenyar alguna cosa als alumnes, sinó ajudar-los a desenvolupar una brúixola  fiable i donar-los les eines per a navegar amb confiança per un món incert i volàtil

Hi ha molta gent que mira amb recel el canvi d’enfocament en educació de continguts a competències, perquè pensen que és una pèrdua en la qualitat de l’educació. No podem canviar els nostres paradigmes curriculars de manera radical, sinó que cal fer un canvi gradual que passa per diferents entorns d’aprenentatge i maneres d’ensenyar, on els alumnes no són consumidors passius de coneixements sinó més aviat, treballen de manera activa per a desenvolupar el coneixement que experimenten. Això implica ensenyar menys coses, amb més profunditat.

Es tracta d’apoderar gradualment al professorat, secundar-lo i anar passant d’un model en què els alumnes són receptors passius de coneixement a un altre en el qual són cocreadors actius

Una educació de qualitat per a tots i durant tota la vida

Els estudis disponibles ens diuen que no hi ha gaire diferència en el rendiment dels alumnes segons el seu origen social. Això és perquè el sistema tradicional es basa en un únic model aplicat a tots els estudiants. I això funciona bé per a alguns alumnes, però per a uns altres funciona malament. El que els sistemes educatius amb alt nivell de rendiment entenen és que alumnes diferents aprenen diferent i intenten atendre aquesta diversitat amb pràctiques educatives diferenciades.

Aquesta situació és molt exigent per al professorat, perquè necessiten ser capaços de dominar un ampli repertori d’estratègies pedagògiques diferents. La mentalitat dominant encara és que si no triomfes en el sistema hauràs de repetir. En canvi, el que fan en altres països amb un alt nivell de rendiment com el Japó, Singapur, Finlàndia o Estònia és pensar d’una altra forma: assignen al col·legi recursos extra per a que pugui donar suport addicional i eviten el risc de repetir. Així doncs, no es tracta de classificar alumnes que són molt bons en tot i separar-los d’aquells que no ho són tant.

La clau està en la curiositat. Si un sistema educatiu intenta nodrir-la i millorar-la, aquesta fam per aprendre, aquest amor a l’aprenentatge, aleshores crearem aprenents per a tota la vida.

El repte està en preparar-nos per a nous treballs que encara no han estat creats, per a usar tecnologia que  no està inventada, per a resoldre problemes socials que encara no podem ni anomenar

Cal estar disposat a provar coses noves, a qüestionar la saviesa del nostre temps, no sols reproduir-la. També és molt important la mentalitat de creixement, pensar que el meu èxit depèn de mi, del meu esforç, no de la meva intel·ligència heretada, la capacitat de resoldre problemes complexos, i  la disposició de navegar per l’ambigüitat i prendre decisions en un context en què no podem entendre tots els elements i no podem fer un pas enrere.

Innovació i noves competències

Com que el canvi no és una elecció, hem d’assegurar-nos d’educar els joves per al seu futur, no per al nostre passat. És molt arriscat esforçar-nos a ensenyar als joves les tècniques d’avui per a resoldre els problemes de demà. Probablement s’esperarà de nosaltres que siguem menys instrumentals en els nostres enfocaments sobre educació.

En el passat, solíem aprendre a treballar i invertíem els nostres esforços en això; ara aprendre és el treball. Es tracta d’una transició molt important

Ja no podem preparar les persones simplement en un conjunt específic de tècniques per a tenir èxit en les seves vides. Crec que realment necessitem donar-los les eines per a trobar el seu propi camí.

El futur sempre ens sorprendrà. No crec que puguem predir un únic futur. El que sí que podem és pensar en diferents futurs alternatius i preguntar-nos quines implicacions tenen. Si estem preparats per a múltiples futurs, serem més àgils i estarem més preparats per al que vingui. Tenir una educació de qualitat significa tenir molta més responsabilitat en la primera línia. El que realment hem d’aprendre és fer que els nostres sistemes d’educació siguin més plans, més col·legiats, més col·laboratius i dependre menys de la prescripció vertical, la direcció i la responsabilitat. És molt important tenir un sistema educatiu que tingui més creativitat i responsabilitat a l’aula, a l’escola.

Un bon professor també necessita ser bon mentor, bon entrenador, bon dissenyador d’entorns d’aprenentatge, gran investigador en un món tecnològic

A més de bons enginyers, volem enginyers que prenguin decisions ètiques. La intel·ligència artificial donarà un gran poder a la majoria de les persones, però no els llevarà la responsabilitat de distingir el que està bé i el que està malament, el que és veritat i el que no ho és. Sabem que la tecnologia té molt potencial. La intel·ligència artificial pot ajudar a fer l’aprenentatge molt més regular, interactiu i participatiu; és clarament un poder que pot millorar la transmissió del coneixement. L’analítica de l’aprenentatge pot ara ajudar el professorat a conèixer millor com diferents estudiants aprenen de manera diversa i després entendre com canviar les estratègies o enfocaments.

Incorporació de valors ètics al currículum

En el món en el qual vivim, la contribució més important a l’educació és donar als alumnes una brúixola fiable, que els aporti sentit d’allò que és bo i allò altre que no ho és tant. La tecnologia tampoc no hi ajuda, és un gran amplificador, un accelerador de les bones idees i de les bones pràctiques de la mateixa manera que accelera les males idees i les pitjors pràctiques, de manera que els valors es converteixen en una cosa realment crítica.

Hem de posar els valors en el centre del que ensenyem per a poder preguntar-nos si les assignatures que ensenyem es basen en ells, que dependran del context cultural i social

Competències clau del professorat i dels líders educatius

Òbviament, el que esperem dels professors és que tinguin una veritable passió i un profund coneixement de la matèria. En segon lloc, volem que entenguin com cada estudiant aprèn de manera diferent des d’un profund sentit pedagògic. Finalment crec que s’han d’esforçar per entendre als seus estudiants com a persones, conèixer el seu context, d’on venen, com poden ajudar-los a trobar el seu camí en les seves pròpies vides, entendre la diversitat en la dinàmica de l’aula, ser un bon investigador, trobar noves metodologies amb l’equip docent, ser un bon jugador d’equip a la seva escola, observant les classes d’altres professors i treballant amb ells per a contribuir a la professió.

L’escola ha de deixar de ser el lloc on només els estudiants aprenen. Professors i pares també han de participar d’aquest procés

Un professor ha de fer-se càrrec de la seva professió tota la vida. El que decideix l’èxit és ajudar els professors a créixer, desenvolupar-se i estar connectats amb l’exterior. La confiança crea un ambient on es treballa a gust. Es pot fer molt per a crear uns entorns escolars capacitadors per als professors i fer de l’escola un lloc que afavoreixi la seva millora contínua com a docents i educadors.

Compartir

2024-02-26T10:15:07+00:00

No hi ha extensions per instal·lar o activar. <a href="%1$s" title="Return to the Dashboard">Return to the Dashboard</a>

Go to Top