José María Torralba López és catedràtic de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Navarra i director del Centre Humanisme Cívic per a estudis sobre el caràcter i l’ètica de les professions, a l’Institut Cultura i Societat. És membre de la junta directiva de l’Association for Core Texts and Courses. Ha escrit “Una educación liberal. Elogio de los Grandes Libros” (Encuentro, 2022).

Entrevista a José María Torralba

Ens podria explicar breument què és l’educació liberal i com va sorgir?

El concepte d’educació liberal és molt antic, es remunta al món grecollatí, però la manera com s’utilitza avui dia és més moderna, és del segle XIX. L’educació liberal es pot definir per contrast. És a dir, és una educació que no és pragmàtica, no és utilitarista en el sentit que la fi de l’educació sigui la utilitat. No és incompatible parlar del valor de l’educació, del valor del saber en si mateix, amb la seva utilitat.

L’ordre adequat, tal com el defineixen els que defensen la tradició de l’educació liberal, és que el primer fi de l’educació és créixer com a persones, cultivar l’intel·lecte, madurar intel·lectualment. I com a fi secundari o paral·lel, evidentment, és que això em serveixi per guanyar-me la vida i viure al món.

A principis del segle XX, als Estats Units, una sèrie d’universitats com la Universitat de Colúmbia, la Universitat de Chicago o Saint John’s College van impulsar aquest pla d’educació liberal que es va concretar en el que ha rebut el nom de “Core Currículum”. Significa oferir a tots els alumnes una formació humanística i científica, bàsica i transversal, independentment de la carrera que estudiaran.

En quina mesura aquest tipus d’educació a les universitats?

En general, les humanitats semblen un concepte una mica traspassat, ja que qualsevol iniciativa educativa de tipus humanista avui dia ha de superar una sèrie de prejudicis com que són una mica del passat, que persegueixen en va un ideal, que no desperta l’interès en els alumnes, que és una pèrdua de temps o que en el sistema universitari la formació humanística no hi té cabuda. M’atreveixo a dir que la meva experiència és la contrària.

Quan els alumnes tenen l’oportunitat de rebre una educació humanista sòlida, gaudeixen i els apassiona. Em sembla que bona part del problema, en concret pensant en el context educatiu espanyol, és que els educadors som els qui no confiem que això sigui possible. A la Universitat de Navarra hem desenvolupat un programa de Grans Llibres dins del “Core Curriculum”. Aquest programa ara té deu anys i l’han cursat 700 alumnes. Recentment, vam fer una enquesta als alumnes que l’havien cursat sobre els seus resultats educatius. Les respostes van ser cridanerament positives.

Quan els alumnes tenen l’oportunitat de rebre una educació humanista sòlida, gaudeixen i els apassiona

Els llibres clàssics són els que avui ajuden un jove a conèixer altres maneres d’entendre la vida

Ens podria parlar del programa de Grans Llibres? Ens pot explicar algun exemple de com un llibre pot impactar a la vida d’una persona?

Als programes de Grans Llibres, el concepte clau és el de seminari. Amb grans llibres ens referim a bona literatura, parlem de clàssics, però clàssics no vol dir antics. Hi ha clàssics lògicament del món grec i llatí, però també hi ha clàssics moderns i contemporanis.

El més important és el seminari perquè és la metodologia en què es llegeixen els llibres, o en què aquests llibres s’incorporen al currículum educatiu. L’objectiu és diferent d’una assignatura de Literatura ordinària, tant a l’escola com a la universitat. Als seminaris de Grans Llibres l’objectiu no és analitzar l’obra de manera científica o històrica, sinó llegir-la amb el nivell d’un lector culte i preguntar-se: “Aquesta obra què em diu?”

El context del seminari sol ser el de les grans preguntes de la vida humana. Això fa que la conversa connecti amb la vida de les persones i amb els seus interessos més íntims o existencials. Un altre tret d’aquests seminaris és que són en petits grups i dialogats; el nombre ideal són divuit alumnes.

El professor no és un simple moderador. És un més en la conversa, està més qualificat i intenta aconseguir que els alumnes vagin trobant respostes per si mateixos. És ni més ni menys que la implementació del mètode socràtic. No es tracta de cobrir un temari o de preparar-se per a un examen, sinó de fer preguntes per aconseguir despertar l’interès i el pensament crític.

No es tracta de cobrir un temari, sinó de fer preguntes per aconseguir despertar l’interès i el pensament crític

Els professors han de tenir clara la metodologia: generar una conversa on es donin raons, es confrontin postures i s’arribi a conclusions. Aquesta metodologia també es recolza en la redacció d’assajos o textos argumentatius.

En quina mesura un adolescent pot beneficiar-se d’ un “Core Currículum” de tipus humanista? Com es podria fer atractiva perquè tingués realment un impacte a les seves vides?

Cada cop hi ha més consciència de la seva necessitat, potser per reacció al món tecnocràtic on vivim, a enfocaments utilitaristes en l’educació, a enfocaments massa reduïts per preparar el mercat laboral o a estar massa pendents del que demana el mercat.

Hi ha una autora que recomano, Karen E. Bohlin, que va desenvolupar un programa d’educació clàssica de Grans Llibres. Va publicar fa uns anys un llibre que es titula “Formació del caràcter a través de la literatura”, on parla dels Grans Llibres, del poder de la lectura per a la formació i l’educació del caràcter. En altres paraules, ajuda a orientar-se a la vida o respondre preguntes de tipus ètic i existencial. Amb els llibres hom veu històries sobre el bé i el mal, on l’adolescent pot identificar-se o veure reflectides situacions o aspectes que tenen a veure amb la seva vida.

Amb els llibres l’adolescent pot identificar-se o veure reflectides situacions o aspectes que tenen a veure amb la seva vida

Reben algun tipus de formació especial els professors que imparteixen aquests continguts? Quina formació necessitaria un professor de secundària?

Els professors que impartim aquests continguts hem assistit a cursos de diverses universitats dels Estats Units que tenen aquest tipus de programes. Ho hem acompanyats de l’ACTC (Association for Core Text and Courses). És una associació que reuneix unes cent universitats de tot el món que aposten per aquest model educatiu.

Allò que configura la metodologia dels seminaris de Grans Llibres són els elements bàsics de qualsevol plantejament educatiu, que és saber parlar, escriure i llegir.

Diria que la formació que necessita un professor de secundària no és cap d’especial, però sí que cal adaptar el contingut a l’edat i al nivell educatiu.