De mestre a “guia d’aprenentatge”
En l’últim macroestudi sobre quins factors impacten de manera positiva en l’aprenentatge i l’educació de l’alumnat, John Hattie conclou: “el professorat hauria de fixar-se més en l’impacte que té el seu ensenyament que en la qualitat d’aquest ensenyament en si mateixa” i “en els col·legis s’hauria de donar visibilitat al professorat de major impacte i els seus mètodes per a aconseguir-lo”. I és que, tal com repeteix l’autor dels “best seller” sobre “Visible Learning”, la qualitat docent està distribuïda en gairebé totes les escoles, de manera que la majoria dels centres educatius té, de mitjana, resultats acceptables, i fins i tot bons o molt bons. Però això no significa que tots els seus professors o líders educatius estiguin fent-ho bé. Això significa que tenen alguns excel·lents professors que ho fan realment bé i aconsegueixen que els resultats es mantinguin any rere any. Si, a més, afegim un entorn favorable a l’aprenentatge en les famílies, encara millor. Tot i així, no significa que hi hagi millora o que tots els alumnes es beneficiïn d’aquesta qualitat. Per a què això succeeixi també hauríem de mesurar si cadascun dels alumnes d’un col·legi progressa, en la seva educació i aprenentatge durant un any, en proporció al que tocaria per un any de treball escolar. És llavors quan realment hauríem d’estar orgullosos de la nostra escola.
Com aconseguir aquest progrés? Segons Doug Lemov, creador del mètode d’excel·lència docent “Teach like a Champion”, amb una formació professional docent permanent de la millor qualitat. Un entrenament conscienciós que garanteix que el professorat sap crear una cultura d’aula propícia per a l’aprenentatge, que sap ser el millor professor per a cadascun dels seus alumnes i d’aquesta manera crear una relació positiva amb ells que potenciï el seu interès per aprendre dia a dia. Lemov es fa la pregunta: si és possible formar els millors neurocirugians, per què no es pot formar els millors docents?
Malgrat tot, això no és tot. Andy Hargreaves en “Well-Being in Schools” anima els sistemes educatius a tenir en compte el desenvolupament de l’alumne com a ésser humà, en totes les seves dimensions i globalment, de manera que el propi sistema sigui un lloc segur on ser feliç i aprendre, sense l’amenaça del fracàs o de l’exclusió. Per a Hargreaves cal superar l’enfocament limitat a l’àmbit socioemocional i per tal de crear entorns sans especialment dissenyats per a cobrir les necessitats bàsiques dels éssers humans. Especialment, pel que fa a les seves expectatives i el seu desenvolupament integral.
Hem dedicat aquest nou número de la revista Diàlegs a la professió docent, perquè considerem, i així ho corroboren les evidències, que el professorat és la clau d’una educació de qualitat. Hem volgut comptar amb grans experts de totes les parts del món, des d’Austràlia al Canadà, d’Anglaterra als Estats Units, passant per Colòmbia, i per descomptat, d’Espanya. Guy Claxton ens ha parlat de la importància de canviar el paradigma sobre l’aprenentatge, Miquel Àngel Prats sobre el paper de la tecnologia i la competència digital docent, Mercè Gisbert i Joan Anton Sánchez de la formació docent, Stephen Harris sobre com dissenyar i implementar un model educatiu innovador, trencant amb qualsevol llast del passat gràcies a un nou model d’escola i per suposat de professorat.
En aquesta ocasió, el nostre tribut és per a Robert Swartz, un gran amic que ens va deixar l’octubre passat i que va dedicar de manera heroica la seva vida a la millora de l’educació.
Esperem que us agradi.
Diàlegs novembre 2023 Vol. 4 · Núm. 1
Articles destacats
Altres articles
Opinió - Antonio Bernal
Opinió - Javier Bahón
Stephen Harris i Leticia Lipp
Entrevista a Mercè Gisbert
Joan Anton Sánchez
Edu1st Model Vess
Francesc Balagué - CIB
David Bernal
Entrevista a Andy Hargreaves
Llegat Robert Swartz
Opinió Miquel Rossy
Números Diàlegs
