per Toni Gallemí
El passat 2 de març, l’OCDE va publicar un informe sobre la persistència de la bretxa de gènere en l’educació i quins efectes tenia posteriorment en l’àmbit laboral. Per a l’estudi s’han utilitzat les últimes publicacions de PIAAC (Programa d’Avaluació de Competències d’Adults), PISA (Programa per a l’avaluació Internacional d’Alumnes de l’OCDE) i EAG (Panorama de l’Educació).
Durant el període de temps que engloba els anys 2000 i 2020, més dones han finalitzat l’educació obligatòria i la universitat. Bona part d’aquest estudi s’ha centrat en la preadolescència i l’adolescència dels joves d’ambdós sexes i ha destacat el rendiment superior de les noies en la lectura i la lleugera superioritat dels nois en matemàtiques.
Si bé existeixen bones raons per a celebrar el progrés de la dona en l’àmbit educatiu, sembla que alguns d’aquests resultats es podrien haver vist lleugerament eclipsats per la comparativa amb els nois que, segons l’informe, ofereixen un rendiment acadèmic molt inferior al de les noies. Les raons d’aquest baix rendiment acadèmic són moltes, apunta l’OCDE, però tenen un gran pes les diferències de comportament entre homes i dones i les seves actituds vers l’aprenentatge. Segons PIAAC, el 58% dels estudiants que abandonen l’escola entre els 18 i els 24 anys són homes. I, en països com Itàlia, Israel o Eslovènia el percentatge supera el 70% (Figura 1). A aquestes edats, els estudiants es troben a la meitat de l’adolescència: busquen la independència dels seus pares i l’acceptació social dels seus amics té una poderosa influència en el seu comportament. A més, nombrosos estudis adjunts a l’informe suggereixen que els nois adopten un concepte de masculinitat que és indiferent a l’autoritat i a la feina del col·legi.
Figura 1. Proporció d’homes entre els joves que abandonen prematurament els estudis. https://doi.org/10.1787/34680dd5-en
El baix rendiment acadèmic influeix en les diferències de comportament entre homes i dones i les seves actituds vers l’aprenentatge
Relacionat amb el seu comportament i actitud davant de l’aprenentatge, s’ha demostrat que ells dediquen menys temps a fer els deures que elles. I, encara que aquesta demostració no és causal, assenyala l’estudi, sí que és simptomàtica: fer els deures reforça allò après o, simplement, persisteix com un signe de compromís amb les seves obligacions (Klauda and Guthrie, 2014). Un informe anterior datat l’any 2012 i realitzat per PISA, conclou que el temps de dedicació a fer els deures està positivament relacionat amb el rendiment de l’estudiant (OECD, 2014). El 2018, l’OCDE va aportar un altre estudi basat en 32 països i economies. Es va preguntar als estudiants quant temps estudiaven fora de l’escola. El 73% de les noies havien estudiat més d’una hora els dia previ al test davant del 64% dels nois.
Fer els deures reforça allò après o, simplement, persisteix com un signe de compromís amb les seves obligacions
Allò que es fa fora de l’escola és indicatiu del rendiment acadèmic dels joves. Una altra característica destacable és el temps dedicat a la lectura i així ho demostren estudis anteriors: existeix una forta correlació entre l’alt rendiment i aquells que dediquen temps a la lectura (Guthrie, Schafer and Huang, 2001; Mol and Jolles, 2014; OECD, 2015). “Els estudiants que gaudeixen llegint, i ho converteixen en quelcom habitual a les seves vides, són capaços de millorar les seves habilitats lectores amb la pràctica. Els millors lectors tendeixen a llegir més perquè estan més motivats per a fer-ho i això es tradueix en una clara millora en el seu vocabulari i les seves habilitats de comprensió” (Sullivan and Brown, 2015). Segons dades de l’OCDE, entre joves de quinze anys, un 44% de les noies gaudeix amb la lectura (“llegir és un dels meus hobbies preferits”), mentre que en els nois no arriba al 25%. A més, el 60% dels nois únicament llegeix per a “obtenir informació necessària”, mentre que les noies és un 39% (OECD, 2019).
Estudis anteriors demostren que existeix una forta correlació entre l’alt rendiment i aquells que dediquen temps a la lectura
En l’era digital, les tecnologies constitueixen un element central en el desenvolupament i evolució dels joves. L’informe assenyala que, fora de l’horari escolar, els nois dediquen força més temps a l’ús de les tecnologies per a l’oci. “Atès que els nois tenen un accés major als dispositius digitals i a edats més primerenques, les activitats en línia dels adolescents es troben cada cop més sense cap mena de supervisió”. L’estudi destaca l’ús que fan uns i altres. La proporció de noies que fan servir dispositius digitals tots o gairebé cada dia és molt superior que en els nois, i eren una mica més propenses a fer-ho per xatejar en línia. No obstant això, la bretxa més gran fa referència als videojocs. “En mitjana dels països de l’OCDE, el 53% dels nens de quinze anys van informar que juguen a jocs col·laboratius en línia tots o gairebé cada dia, enfront del 10% de les nenes” (Figura 2) (OECD, 2019).
Figura 2. Proporció d’estudiants de quinze anys. https://doi.org/10.1787/34680dd5-en
El 53% dels nens de quinze anys van informar que juguen a jocs en línia gairebé cada dia, enfront del 10% de les nenes
De manera similar al baix rendiment dels nois, pot haver-hi moltes raons possibles en la baixa representació de noies d’alt rendiment en matemàtiques. Segons apunta l’informe, les nenes tenen generalment menys confiança en si mateixes que els nens i, a més, són més propenses a expressar forts sentiments d’ansietat. En un estudi de PISA 2018 en el qual van participar 79 països i economies, les noies van notificar més sovint, i de manera més extensa que els nois, la por o el temor al fracàs (OECD, 2019). Malgrat aquesta falta de confiança en si mateixes, tenen tendència a estar molt més motivades per obtenir bons resultats a l’escola i a creure que és important fer-ho bé. També pateixen, més que els nois, els judicis negatius que puguin fer sobre elles. L’OCDE considera que aquesta por al fracàs i la falta de confiança en les seves habilitats acostuma a estar relacionada amb els estereotips de gènere presents a les seves llars, que posteriorment queden reforçats amb aquests biaixos, de manera conscient o inconscient, pels seus professors (OECD, 2015).
Les noies tenen tendència a estar molt més motivades per obtenir bons resultats a l’escola
Conclusions proposades per l’OCDE
Reduir la bretxa de gènere, recalca l’OCDE, no requereix grans reformes ni cares inversions. Per al contrari, demana esforços profunds per part de pares, professors i treballadors en estar atents dels seus propis biaixos estereotipats i poder oferir igualtat d’oportunitats per l’èxit de nois i noies (Schleicher, 2019).
Pares i professors poden ajudar a construir i enfortir la confiança de les noies en les seves pròpies habilitats STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) i sobreposar-se així a l’ansietat. Resulta crucial millorar i impulsar la participació de les nenes en activitats matemàtiques i tecnològiques. Inclús poden ser de gran ajuda, conclou l’informe, l’ús de videojocs i tecnologies per a desenvolupar certes habilitats, sempre controlant el temps d’utilització perquè no reverteixi negativament en els resultats acadèmics. És important motivar a les nenes a estar més interessades en les matemàtiques i les ciències i animar als nens a llegir més. Per això és necessari eliminar els biaixos de gènere i els estereotips.
“Tant els governs, com les escoles i el sector privat han d’explorar estratègies de cooperació (…) a fi d’augmentar l’interès de les noies en matèries relacionades amb les ciències i l’interès dels nois en humanitats i disciplines relacionades amb les arts”.
Referències
Encinas-Martín, M. and M. Cherian (2023), “Gender, Education and Skills: The Persistence of Gender Gaps in Education and Skills”, OECD Skills Studies, OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/34680dd5-en.
Valora aquest post
Et pot interessar
